Informació general del projecte
Descripció
Des de 2007, l'Agència de Salut Pública de Barcelona ha desenvolupat un model innovador d'intervenció en salut comunitària que incorpora l'art com a eina de transformació i de benestar. A través del programa Barcelona Salut als Barris (BSaB), amb presència actual a 26 barris de la ciutat, s'han desplegat més de quinze intervencions específiques que recorren disciplines artístiques diverses i abasten la totalitat del cicle vital. D'entre totes, destaca ArtGran, un model de referència a la ciutat.
Les actuacions combinen elements estètics, sensorials, emocionals i d'estimulació cognitiva amb una participació activa de la comunitat en la presa de decisions. El programa ha beneficiat més de 1.500 persones i incorpora metodologies avaluatives de caràcter rigorós que han posat de manifest impactes significatius en la reducció de la solitud, en la millora del benestar emocional, en l'increment de la cohesió social i en l'enfortiment de les xarxes de suport mutu.
Enllaç: aspb.cat
Objectius i ODS
Objectiu general
Utilitzar l'art com a eina per a la millora de la salut i el benestar de la població de Barcelona, amb una incidència específica sobre la reducció de les desigualtats socials en salut i amb la promoció d'una participació comunitària activa en la construcció d'una ciutat més saludable i inclusiva.
Objectius específics
- Reduir la solitud no desitjada i l'aïllament social en les diferents franges d'edat
- Millorar la salut mental i el benestar emocional a través d'intervencions artístiques participatives
- Enfortir la cohesió social i les xarxes de suport mutu en el teixit veïnal
- Promoure el desenvolupament integral d'infants i joves en situació de vulnerabilitat
- Fomentar un envelliment actiu i saludable per mitjà d'activitats culturals i creatives
- Apropar l'Agència de Salut Pública a la ciutadania amb l'art com a fil conductor educatiu
ODS que aborda el projecte
Millora de la salut mental, física i social en totes les franges d'edat de la població atesa.
Intervenció sobre els determinants socials de la salut en els barris més vulnerables de la ciutat.
Enfortiment de la participació comunitària i de la cohesió social en el teixit urbà.
Per què és una bona pràctica?
Transversalitat cultura-salut
L'art no s'utilitza com a simple eina de benestar aïllada, sinó que s'integra en un model conceptual rigorós, fonamentat en l'evidència científica, que reconeix els múltiples mecanismes pels quals les pràctiques artístiques incideixen sobre els determinants socials de la salut.
Participació efectiva
La ciutadania no és receptora passiva de les intervencions, sinó agent actiu en la identificació de les necessitats i en el disseny de les propostes. El 50% de les més de dues-centes actuacions desplegades s'han generat de manera participativa, la qual cosa garanteix la pertinència cultural i l'arrelament territorial de cada iniciativa.
Cooperació institucional multinivell
L'ASPB ha articulat una xarxa complexa d'actors que inclou el sistema sanitari (centres d'atenció primària i l'IR Sant Pau), l'administració local, el teixit associatiu i algunes de les principals institucions culturals del país (MNAC, MACBA, CaixaForum, CCCB). La Mesura de Govern sobre Salut Comunitària 2024–2030 dona rang institucional a aquest compromís.
Disseny i gestió
Mesures de planificació i de gestió
- Diagnòstic previ: identificació participativa de les necessitats de cada territori a través de les taules de salut comunitària
- Marc teòric i evidència: fonamentació del programa en models conceptuals validats i en la revisió de l'OMS (2019) sobre arts i salut
- Avaluació amb orientació a la millora: avaluacions de procés periòdiques amb ajustaments successius a partir dels aprenentatges recollits
- Avaluació final: dissenys quasi experimentals pre-post amb grups de comparació i metodologia mixta (quantitativa i qualitativa)
Principals agents implicats
| Entitat / Agent | Rol |
|---|---|
| Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) | Entitat impulsora i equip tècnic de salut comunitària |
| CAP i Consorci Sanitari de Barcelona | Sistema sanitari d'atenció primària, amb rol de derivació i coordinació |
| Ajuntament de Barcelona | Administració local: districtes i centres cívics |
| MNAC, MACBA, Museu Picasso, CaixaForum, CCCB | Institucions culturals de referència associades al programa |
| AFEV, Impactat Teatre, B Murals | Entitats socials i artístiques executores de les intervencions |
| IR Sant Pau i CIBERESP | Instituts de recerca encarregats de l'avaluació científica |
Difusió i recursos
Tipus d'intervenció: programa de salut comunitària amb col·laboració intersectorial — sistema sanitari, administració local, institucions culturals, teixit associatiu i recerca treballen articuladament.
Difusió: informe tècnic de l'ASPB (març de 2024), articles científics en revistes indexades (Public Health), ponències en congressos de salut pública, web institucional, exposicions locals i festivals de barri (Erràtik).
Recursos econòmics: finançament públic provinent de l'ASPB i de l'Ajuntament de Barcelona, amb suport complementari de l'AGAUR.
Punts forts i de millora
Punts forts
- Trajectòria sostinguda de més de disset anys d'experiència (des de 2007)
- Presència consolidada a 26 barris de Barcelona, amb més de quinze intervencions específiques desplegades
- Més de 1.500 persones beneficiàries acumulades
- Metodologies avaluatives rigoroses (quasi experimentals, pre-post, qualitatives)
- Publicació dels resultats en revistes internacionals indexades (Public Health, 2024)
- Institucionalització del model en la Mesura de Govern sobre Salut Comunitària 2024–2030
- Col·laboració sostinguda amb les principals institucions culturals del país
- Aproximació intergeneracional que abasta la totalitat del cicle vital
- El 50% de les actuacions s'han generat amb processos participatius
- Fonamentació explícita en l'evidència científica (revisió OMS 2019)
Punts de millora
- Abast territorial circumscrit a la ciutat de Barcelona
- Absència d'indicadors d'impacte econòmic (cost-eficàcia, retorn social)
- Dependència del finançament públic
- Manca de premis i reconeixements formals explícits
Innovació
Model conceptual integrador
El programa articula l'art dins un model rigorós, fonamentat en l'evidència, que reconeix els múltiples mecanismes pels quals les pràctiques artístiques incideixen sobre els determinants socials de la salut.
Governança participativa
La ciutadania actua com a agent en la identificació de necessitats i en el disseny de les intervencions; la meitat de les actuacions s'han desenvolupat amb processos participatius explícits.
Cooperació intersectorial multinivell
L'ASPB ha aconseguit articular una xarxa complexa d'actors —sistema sanitari, administració local, teixit associatiu, institucions culturals i institucions de recerca— que supera la fragmentació habitual d'aquest tipus de programes.
Aproximació intergeneracional
Les intervencions abasten tot el cicle vital, amb projectes específicament dissenyats per a cada franja d'edat, la qual cosa permet una atenció diferenciada i alhora connectada entre generacions.
Avaluació rigorosa
El programa incorpora dissenys quasi experimentals amb grups de comparació, metodologies mixtes i publicació dels resultats en revistes científiques indexades, fet que reforça la solvència del model.
Qualitat
Qui participa en la millora de la qualitat
- L'equip tècnic de l'ASPB, en un exercici de reflexió continuada sobre els processos
- Les universitats i centres de recerca (IR Sant Pau, CIBERESP), que aporten metodologia d'avaluació
- La ciutadania participant, amb retorn continuat a través d'enquestes i de grups de discussió
- L'administració pública, que n'exerceix la supervisió i l'orientació estratègica
- Les entitats culturals i socials col·laboradores, amb la seva mirada especialitzada sobre cada context
Comunicació i reconeixement
Reconeixement
El programa no compta, pròpiament, amb premis formals documentats. Ara bé, el seu reconeixement institucional és significatiu, com ho mostra la incorporació com a estratègia prioritària en la Mesura de Govern sobre Salut Comunitària 2024–2030 i la publicació d'articles científics en revistes internacionals indexades (Public Health, 2024).
Aspectes destacats de comunicació
- Publicacions especialitzades: informe tècnic de l'ASPB (març de 2024) i articles científics en revistes indexades
- Difusió en congressos de salut pública i en trobades específiques sobre art i salut
- Intervencions visibles a l'espai públic: murals urbans (Persianes Vives), exposicions i espectacles comunitaris
- Canals institucionals: web de l'ASPB, xarxes socials i butlletins informatius
- Retorn explícit a la comunitat amb exposicions locals, festivals de barri (Erràtik) i actes de cloenda
Valors i impacte
Valors fonamentals
No-discriminació: accés universal amb independència de la condició socioeconòmica
Igualtat d'oportunitats: democratització de l'accés a la cultura en els barris més vulnerables
Justícia social: actuació preferent en els territoris amb desigualtats documentades
Participació ciutadana: empoderament en la presa de decisions sobre la salut pròpia
Respecte a la diversitat: aproximació interseccional amb atenció a gènere, edat i situació de vulnerabilitat
Solidaritat intergeneracional: construcció activa de ponts entre generacions
Dret a la ciutat: recuperació de l'espai públic com a àmbit de salut, cultura i trobada
Dimensions de l'impacte
- Social: creació de xarxes, reducció de l'aïllament i enfortiment de la cohesió comunitària
- Educativa: aprenentatge d'habilitats artístiques, alfabetització cultural i desenvolupament del pensament crític
- Artística: apropiació i democratització de les pràctiques culturals i accés a equipaments de primer nivell
- Patrimonial: vinculació amb el patrimoni cultural a través dels museus i construcció de memòria col·lectiva
Impacte en la creativitat
En projectes com ArtGran, persones grans que havien abandonat les activitats culturals han redescobert la capacitat d'interpretació artística i de diàleg creatiu. En les intervencions adreçades a joves (Art Urbà i Salut, Persianes Vives, mirARTe), l'aprenentatge de tècniques artístiques ha obert nous canals d'expressió emocional i de construcció identitària. El circ social ha estimulat la creativitat a través del cos i del moviment, i els projectes d'escriptura creativa han facilitat l'autoexploració i la construcció d'una narrativa personal. En conjunt, el programa ha propiciat el trànsit de les persones participants de consumidores a creadores culturals.
Avaluació i recerca
Indicadors d'impacte social
- Participació: nombre de persones participants, taxa d'assistència i continuïtat al llarg de les sessions
- Cohesió social: aparició de noves amistats, consolidació del sentiment de pertinença i continuïtat de les relacions establertes
- Salut mental: reducció del sentiment de solitud (mesurada amb escales estandarditzades) i millora de l'estat d'ànim
- Salut percebuda: millora autoreportada de l'estat general de salut i de la qualitat de vida (qüestionaris validats)
- Autoestima: mesures pre-post de l'autonomia personal
- Satisfacció: puntuacions mitjanes superiors a 9 sobre 10 en diverses intervencions
- Impacte econòmic: sense indicadors documentats fins al moment; línia de millora: incorporació d'anàlisis de cost-eficàcia o de retorn social de la inversió
Recerca acadèmica vinculada
- Article científic «Evaluation of effectiveness of an art-based museum intervention in reducing loneliness among older adults (ArtGran)», publicat per la revista Public Health (2024), 230:149–56, amb autoria compartida d'equips de recerca en salut pública vinculats a l'ASPB.
- Informe tècnic «Art i Salut: abordatge des de l'Agència de Salut Pública de Barcelona» (ASPB, Barcelona, 2024).
- Col·laboracions de recerca sostingudes amb l'IR Sant Pau i amb el CIBERESP, amb suport de l'AGAUR.