Informació general del projecte
Descripció
La Fundación ONCE, una institució amb més de trenta-cinc anys de trajectòria dedicada a la inclusió social de les persones amb discapacitat, desenvolupa des de 2006 un programa integral d'Art i Cultura articulat al voltant de dos eixos complementaris: l'ocupació d'artistes amb discapacitat i l'accessibilitat universal a la cultura.
El programa es desplega a través de quatre línies principals: la Biennal Internacional d'Art Contemporani, de periodicitat biennal i amb seu a Madrid; la Sala Cambio de Sentido, galeria de caràcter permanent; l'exposició itinerant «El Mundo Fluye»; i la sèrie documental ÚNICOS. Cada edició de la Biennal reuneix entre quaranta i cinquanta artistes de reconegut prestigi internacional al costat d'artistes amb diversitat funcional, en un diàleg igualitari entre creadors que trenca les lògiques habituals de segregació artística.
La IX Biennal (2024–2025), sota el lema «Caminos de Resiliencia: La transformación de la salud mental a través del Arte Contemporáneo», suposa una fita especialment significativa: és la primera vegada que una biennal internacional de primer nivell dedica la totalitat de la seva programació a la salut mental com a tema central.
Enllaços: Arte y Cultura · Fundación ONCE
Objectius i ODS
Objectiu general
Contribuir a la plena inclusió social de les persones amb discapacitat mitjançant la cultura i les arts, enteses com a eines de transformació, com a via d'accés al mercat laboral artístic i com a instrument de desestigmatització de la discapacitat i dels problemes de salut mental.
Objectius específics
- Facilitar l'accés d'artistes amb discapacitat als circuits del mercat de l'art
- Garantir l'accessibilitat universal a la cultura en igualtat de condicions
- Combatre l'estigma sobre la discapacitat i la salut mental amb la visibilització en espais d'art contemporani
- Desenvolupar les capacitats artístiques i creatives com a via d'expressió i de benestar psicosocial
- Generar oportunitats d'ocupació artística per a joves amb discapacitat (formació, apadrinament, vies d'accés laboral)
- Promoure la recerca i la documentació sobre l'art com a eina d'inclusió i de resiliència
- Consolidar espais permanents de creació i d'exhibició
- Contribuir a la transformació de les polítiques públiques amb el reconeixement de l'art com a determinant social de salut mental
ODS que aborda el projecte
L'art com a recurs de benestar, consagrat en la IX Biennal dedicada íntegrament a la salut mental.
Línia específica «Gènere i Discapacitat», desplegada a la VIII Biennal amb un enfocament interseccional.
Ocupació formal per a artistes amb discapacitat en els circuits del mercat de l'art.
Accés igualitari als circuits culturals d'elit, sense mediacions discriminatòries.
Col·laboracions multinivell entre institucions culturals, sanitàries, d'ocupació i del sector públic internacional.
Per què és una bona pràctica?
Inversió del paradigma de beneficència
El programa no conceptualitza les persones amb discapacitat com a «beneficiàries de la cultura», sinó com a creadores artístiques professionals. La participació a la Biennal s'articula com a autoria legítima, en condició de paritat amb artistes de primer nivell internacional del cànon contemporani.
La desestigmatització com a estratègia central
La visibilitat pública sostinguda de persones amb problemes de salut mental en museus de referència internacional —CentroCentro, el Museo Reina Sofía o el Museo Thyssen-Bornemisza— posa els prejudicis socials davant d'una evidència visual difícil d'eludir.
La salut mental com a tema de rang artístic
La IX Biennal és la primera biennal internacional de primer nivell que dedica la totalitat de la seva programació a la salut mental. La portada del catàleg d'aquesta edició és obra de persones amb problemes de salut mental, un gest deliberat de reapropiació simbòlica.
Apadrinament i transferència de capital cultural
La Sala Cambio de Sentido funciona a través d'un sistema formal d'«apadrinament artístic»: creadors consagrats acompanyen artistes emergents amb discapacitat, cosa que facilita la seva visibilitat i la transferència de xarxes professionals del sector.
Articulació entre polítiques d'ocupació i cultura
El programa «No te Rindas Nunca» reuneix il·lustradors professionals i joves amb discapacitat en la cocreació d'obres úniques, procés que es tradueix en exposicions itinerants i en oportunitats laborals reals a través de la xarxa d'Inserta Empleo.
Disseny i gestió
Mesures de planificació i de gestió
- Cicle biennal estable (2006–2026) amb planificació a mitjà termini i línia curatorial coherent
- Curadoria temàtica participativa, amb un tema específic definit per a cada edició
- Selecció d'artistes per convocatòria competitiva avaluada per un panell especialitzat (entre 43 i 50 per biennal)
- Sistema formalitzat d'apadrinament per part d'artistes consolidats
- Programació complementària d'activitats: dansa, teatre, cinema i tallers oberts
- Accessibilitat integral (física, visual i auditiva) en totes les activitats del programa
- Vinculació directa amb l'ocupabilitat, a través de la coordinació amb Inserta Empleo
Principals agents implicats
| Entitat / Agent | Rol |
|---|---|
| Fundación ONCE | Entitat impulsora, a través de la Direcció d'Accessibilitat Universal i Innovació |
| Equip de comissariat de la Biennal | Direcció artística i comissariat de les nou edicions celebrades |
| CentroCentro, Museo Reina Sofía, Museo Thyssen-Bornemisza | Museus i espais d'exhibició col·laboradors |
| Inserta Empleo | Integració laboral dels artistes participants |
| Fons Social Europeu | Cofinançament europeu del programa |
| Deutsche Bank, Mastercard i Samsung | Patrocinadors privats del programa |
Difusió i recursos
Difusió: web corporatiu amb catàlegs descarregables, sèrie de documentals ÚNICOS disponible a YouTube, publicacions especialitzades, cobertura de premsa (Servimedia, Diario Madrid) i exhibicions a CentroCentro amb accés gratuït.
Recursos econòmics: pressupost corporatiu consolidat (amb més de trenta-cinc anys de trajectòria), cofinançament europeu (Fons Social Europeu, Creative Europe), patrocini privat i participació de fundacions col·laboradores.
Punts forts i de millora
Punts forts
- Estructura permanent amb Biennal bianual (més de disset anys consecutius) i la Sala Cambio de Sentido des del 2009
- Igualtat artística real: els artistes amb discapacitat participen en condició de paritat amb creadors internacionals
- Desestigmatització efectiva a partir de la presència en museus de primer nivell amb accés gratuït
- Primera biennal internacional dedicada específicament a la salut mental (IX edició, 2024–2025)
- Transferència de capital cultural estructurada a través del sistema d'apadrinament
- Integració entre art i ocupabilitat com a vector real d'inclusió econòmica
- Sostenibilitat financera institucional (més de trenta-cinc anys, amb cofinançament europeu)
- Transversalitat acreditada amb la col·laboració de museus i galeries internacionals
- Documentació rigorosa del programa: catàlegs acadèmics i sèrie ÚNICOS
- Accessibilitat integral operacionalitzada en totes les activitats
Punts de millora
- Absència d'avaluació clínica d'impacte en salut mental (dissenys pre-post)
- Públic concentrat, en bona mesura, a la ciutat de Madrid
- Visibilitat internacional encara limitada en les xarxes científiques d'arts i salut
- Dependència del lideratge curatorial com a element vertebrador
- Escassetat de dades empíriques sobre l'ocupabilitat real dels artistes després de la participació
- Predomini de les arts visuals, amb les arts escèniques en posició d'«activitats paral·leles»
Innovació
Primera biennal dedicada a la salut mental
La IX Biennal és la primera biennal de jerarquia internacional que situa la salut mental com a eix vertebrador d'una programació sencera d'art contemporani.
Igualtat artística genuïna
El programa articula un model de coparticipació en què els artistes amb discapacitat comparteixen escenari amb figures del cànon internacional, sense lògiques de segregació ni de «quota d'inclusió».
L'apadrinament com a transferència de capital cultural
El programa formalitza un sistema en què artistes consagrats acompanyen creadors emergents amb discapacitat, amb la finalitat de facilitar-los l'accés a xarxes, tècniques i mercats.
Integració estructural entre art i ocupabilitat
«No te Rindas Nunca» articula la cocreació amb il·lustradors professionals, l'exposició pública dels resultats i l'accés a borses d'ocupació, una seqüència que converteix l'art en un vector econòmic real.
Desestigmatització pel contacte visual
La visibilització pública contundent de persones amb problemes de salut mental creant art de qualitat en museus centralitzats trenca els prejudicis socials amb una evidència que interpel·la el públic de manera directa.
Qualitat
Qui participa en la millora de la qualitat
- El comissariat professional, que ha vetllat per una qualitat artística rigorosa i per la continuïtat al llarg de les nou edicions
- El panell de selecció, format per expertes i experts reconeguts en art contemporani
- Les institucions culturals col·laboradores (Museo Reina Sofía, Museo Thyssen-Bornemisza), amb una funció implícita de validació
- Els artistes professionals que exerceixen d'apadrinadors, amb tasques de mentoria sostingudes
Comunicació i reconeixement
Reconeixement
- Integració del programa a la Direcció d'Accessibilitat Universal i Innovació de la Fundación ONCE
- Cofinançament europeu obtingut (Fons Social Europeu, Creative Europe)
- Participació recurrent de museus de primer nivell (Museo Reina Sofía, Museo Thyssen-Bornemisza, Kunstmuseum Bern)
- Presència consolidada a CentroCentro com a espai cultural públic centralitzat de Madrid
- Cobertura mediàtica sostinguda (Servimedia, Diario Madrid, Consalud Mental)
Aspectes destacats de comunicació
- Web corporatiu especialitzat amb catàlegs descarregables i arxiu dels documentals ÚNICOS
- Sèrie documental ÚNICOS (dotze capítols), concebuda com a seguiment longitudinal de trajectòries
- Accés gratuït a totes les edicions de la Biennal, amb ubicació estratègica centralitzada (CentroCentro)
Valors i impacte
Valors fonamentals
Igualtat artística: els artistes amb discapacitat són creadores i creadors d'igual estatus que els seus contemporanis
Desestigmatització activa: una visibilitat sostinguda que transforma percepcions socials arrelades
Accessibilitat universal: una cultura accessible en igualtat de condicions per a tothom
Ocupabilitat formal: accés als mercats laborals artístics reals, no simbòlics
La salut mental com a tema artístic legítim: matèria d'art contemporani de referència
Dignitat i veu pública: les persones amb discapacitat parlen, creen i exhibeixen públicament
Solidaritat artística: els artistes consagrats acompanyen efectivament les generacions emergents
Justícia social cultural: redistribució efectiva de l'accés als circuits de l'art
Dimensions de l'impacte
- Transformació de percepcions: desestigmatització visible en un escenari públic internacional
- Accés cultural: les persones amb discapacitat accedeixen a obres de museus internacionals de primer nivell
- Visibilitat pública: els artistes amb discapacitat entren en el discurs cultural hegemònic
- Educativa: tallers, dansa i teatre accessibles al públic general i a les persones amb discapacitat
- Patrimonial: l'obra dels artistes amb discapacitat s'incorpora a col·leccions públiques
Impacte en la creativitat
Els artistes amb discapacitat que hi participen experimenten una expansió notable de les seves capacitats creatives: accedeixen a la mentoria de creadors internacionals, s'exposen a un públic massiu, obtenen la validació pública de la seva obra i s'integren en xarxes professionals consolidades. Les persones amb problemes de salut mental descobreixen noves vies d'expressió i veuen com l'art transforma el silenci en veu. Els artistes professionals que exerceixen l'apadrinament, per la seva banda, experimenten una transformació significativa de la seva pròpia visió artística. Finalment, el públic general viu una reconceptualització de la discapacitat: el contacte visual directe amb artistes diagnosticats desplaça la representació dominant de la discapacitat, de «tragèdia privada» a «identitat creativa legítima».
Avaluació i recerca
Indicadors
- Participació: entre 43 i 50 artistes per edició de la Biennal, de procedència estatal i internacional
- Públic: accés gratuït i ubicació centralitzada a CentroCentro
- Visibilitat mediàtica: sèrie ÚNICOS, catàlegs de cada edició i cobertura de premsa sostinguda
- Ocupabilitat: el programa «No te Rindas Nunca» articula l'accés directe a Inserta Empleo
- Impacte econòmic: sense documentació formalitzada fins al moment; línia de millora: anàlisi dels ingressos dels artistes, dels indicadors d'ocupabilitat posterior al programa i del multiplicador econòmic associat
Recerca acadèmica vinculada
La producció de coneixement derivada del programa té, ara per ara, un caràcter parcial: la revista Consalud Mental acull assaigs sobre art i desestigmatització, els catàlegs de cada edició presenten estructura pròpia de recerca i la sèrie ÚNICOS ofereix material qualitatiu valuós per a anàlisis futures. Resten pendents, però, els estudis quantitatius pre-post i la publicació sistemàtica en revistes científiques indexades.