Les evidències científiques — Llibre Blanc

Malgrat les resistències institucionals i els buits que encara dificulten el reconeixement de les pràctiques artístiques com a recurs de salut pública, l'evidència científica acumulada durant les dues darreres dècades és ja prou consistent per a sostenir una tesi fonamental: les arts —tant en la vessant activa com en la receptiva— produeixen beneficis mesurables a escala fisiològica, psicològica, social i conductual, tant en la persona individual com en la comunitat.

Aquest capítol ordena aquesta evidència en tres dimensions —estat de salut física, benestar subjectiu i salut comunitària—, seguint l'esquema de l'informe Culture's contribution to health and well-being. A report on evidence and policy recommendations for Europe, elaborat per Culture Action, avalat per centenars d'investigadors europeus i, fins ara, l'estat de l'art més complet a escala continental.

Estat de salut (física)

Les evidències científiques acumulades en aquest àmbit destaquen els beneficis associats a la prevenció i promoció de la salut, la gestió i tractament de les malalties cròniques, el suport a la salut mental, a més de l'ajuda en la recuperació de pacients en àmbits molt específics, com ara l'adhesió als tractaments o la reducció del consum d'analgèsics.

La malaltia en el context de la salut pública: eix temporal des de la promoció de la salut fins a la rehabilitació, passant per la prevenció, la vigilància, el tractament i la rehabilitació. — La malaltia en el context de la salut pública

De les 138 publicacions científiques recollides dins d'aquesta categoria, 46 aporten dades empíriques sobre l'aportació de les arts a la prevenció i promoció de la salut, mentre que 92 se centren en la gestió i el tractament de malalties ja diagnosticades.

Pel que fa a la tipologia d'intervencions estudiades, la majoria —106 estudis, que representen el 76,8% del total— aborden intervencions amb participació activa per part dels participants. L'11,6% de les publicacions (16 estudis) se centren en l'accés a la cultura quan les persones participants són espectadors o assistents. Un altre 11,6% inclou ambdues modalitats, fonamentalment en l'àmbit de la promoció de la salut, quan la creació artística s'utilitza amb finalitat comunicativa.

L'associació entre participació cultural i beneficis per a la salut mostra patrons diferenciats entre dones i homes: entre les dones, la participació cultural activa proporciona més beneficis, mentre que en els homes es donen millors resultats amb l'assistència a activitats culturals de caràcter receptiu (Cuypers et al., 2012).

                Què en sabem?
                Les intervencions artístiques creatives són un recurs amb beneficis documentats per a la gestió de trastorns de salut mental, trastorns neurològics i malalties cròniques.
Les persones amb demència, malaltia de Parkinson o Alzheimer, deteriorament cognitiu, esquizofrènia, paràlisi cerebral o seqüeles d'ictus, que participen en diferents formes d'intervenció artística receptives i actives poden experimentar millores en funcions cognitives i motores, a més de benestar psicològic general.
En persones amb malalties cròniques —càncer, dolor crònic, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), cardiopaties—i en condicions agudes dins d'un context quirúrgic o d'hospitalització pediàtrica, les arts visuals, la música, el cant i les intervencions amb pallassos mostren efectes beneficiosos pel que fa a l'ansietat, el dolor, la capacitat funcional i la qualitat de vida.
Quant a les diverses tipologies d'intervencions, les relacionades amb la música són les més estudiades i les que han obtingut millors resultats fins ara. L'aprenentatge i la pràctica constant d'un instrument musical s'han associat amb beneficis cognitius rellevants en adults. Pel que fa a l'escolta musical, s'ha provat l'eficàcia en la gestió del dolor, el control de l'ansietat abans i després de la cirurgia, la recuperació postoperatòria i la reducció del dolor i l'ansietat en nens sotmesos a extracció de sang. Les intervencions musicals en context quirúrgic també han contribuït a reduir l'ús d'analgèsics en les fases preoperatòria i postoperatòria.
Quant a les arts escèniques, diversos assaigs clínics aleatoritzats han demostrat efectes sòlids i clínicament rellevants de la dansa, útil per a la millora dels símptomes motors i no motors en persones amb malalties cròniques com ara el Parkinson. El teatre es fa servir sovint com a eina per a la comunicació en salut i per a l'educació sanitària comunitària, si bé també s'aplica en trastorns de salut mental i en algunes malalties neurològiques.
Les intervencions amb arts visuals faciliten l'autoreflexió en el context de les malalties cròniques. Han resultat especialment útils per a l'expressió de les vivències subjectives de la malaltia, la millora de la comunicació entre participants i professionals de la salut, i l'alleugeriment de l'ansietat preoperatòria en població infantil.
Les experiències estètiques en espais culturals patrimonials poden reduir l'estrès fisiològic, mesurat de manera objectiva mitjançant marcadors com el cortisol i la pressió arterial.
Quant a l'educació de la salut, les arts tenen potencial per reforçar habilitats socials i cognitives que determinen el nivell de motivació i la capacitat per accedir, comprendre i fer servir la informació que promou i manté una bona salut.
Com a limitacions, la major part dels estudis sobre els efectes de les arts en la salut física analitzen intervencions de curta durada i aporten poca informació sobre els beneficis a llarg termini. Tampoc no tracten la relació dosi-resposta—és a dir, quantes sessions són necessàries, amb quina intensitat, durant quant de temps—, fet que limita considerablement el disseny de protocols d'intervenció.
Fins ara no tenim evidències científiques sòlides, després de l'aplicació d'escales clíniques com ara les de la depressió, que permetin validar canvis significatius entre les persones que fan activitats culturals receptives i les que no en fan.

            

Evidència a la literatura científica

Prevenció i promoció de la salut

Comportaments saludables i promoció de la salut

La pràctica d'activitats creatives per part dels adolescents s'associa positivament amb la promoció d'estils de vida saludables, especialment pel que fa a l'increment de l'activitat física i la reducció dels comportaments de risc (Bungay & Vella-Burrows, 2013).
L'assistència a representacions teatrals centrades en temàtiques de salut pot augmentar la consciència i la comprensió de les condicions de salut individuals (Ghosh et al., 2006; Burns et al., 2018), alhora que reforça l'adherència als tractaments prescrits (Swe et al., 2020).
Les intervencions amb música s'associen a una millor salut física i mental (Ekholm et al., 2016). Les persones grans que participen en cors comunitaris experimenten millores en salut mental si es comparen amb aquelles que dediquen el seu temps a activitats no artístiques (Coulton et al., 2015).
Les visites a espais patrimonials contribueixen a la reducció de l'estrès —mesurat pels nivells de cortisol— i un increment del benestar general (Grossi et al., 2018). Aquest efecte també s'observa en la visualització d'obres d'art, que generen una reducció de la pressió arterial sistòlica (Law et al., 2021).

Recepta Cultura

A València, la prescripció social d'activitats culturals per part de professionals de la salut ha permès connectar l'atenció primària amb recursos culturals de la ciutat que comparteixen l'objectiu genèric de promoure comportaments saludables com l'increment de l'activitat física i l'estimulació cognitiva. L'avaluació ha demostrat una reducció en l'ús dels serveis sanitaris i ha validat la utilitat del model de prescripció social en l'àmbit de la prevenció de la salut.

Art i Salut ASPB

L'Agència de Salut Pública de Barcelona fa anys que integra les arts en les estratègies de promoció de la salut. La majoria de les intervencions que impulsa se centren en l'abordatge dels determinants socials de salut en barris amb majors vulnerabilitats. Les avaluacions han permès garantir la continuïtat del programa, un dels més longeus a Barcelona.

Millora de la funció cognitiva i benestar psicològic

Una metarevisió assenyala que la participació en intervencions artístiques pot beneficiar el benestar psicològic de nens i joves, el benestar en adults treballadors i la millora de la salut mental de les persones grans (Jensen et al., 2020).
Un estudi longitudinal de cohorts sobre els efectes d'un projecte d'arts en prescripció amb adolescents indica que la participació en tallers d'arts visuals genera millores significatives en el benestar mental i la resiliència (Efstathopoulou & Bungay, 2021).
Hi ha una associació positiva entre l'assistència a esdeveniments culturals i la salut autoavaluada (Węziak-Białowolska & Białowolski, 2016), a més de puntuacions d'ansietat i depressió baixes en les escales administrades immediatament després de l'activitat (Cuypers et al., 2012). Quant a les persones grans, les formes receptives —visites a museus, galeries i exposicions, o assistència al teatre, concerts i cinema— es presenten com a protectores de la disminució de la funció cognitiva durant un període de deu anys: una participació més elevada s'associa amb una disminució més lenta (Fancourt & Steptoe, 2018).
El fet de tocar un instrument musical des de l'adolescència millora la memòria episòdica (Romeiser et al., 2021). La pràctica musical constitueix un factor protector de la funció cognitiva i esdevé facilitadora de benestar psicològic en persones grans (Mansky et al., 2020).
Les persones grans amb alt risc de demència que canten en una coral mantenen les funcions cognitives més temps (Feng et al., 2020), a més d'obtenir altres beneficis multidimensionals (Hagemann, 2021).

El Museu s'Apropa

Les sessions amb reproduccions d'obres d'art i materials tàctils en residències de gent gran activen funcions cognitives com l'atenció, la memòria i el llenguatge. L'observació guiada estimula la reminiscència; la creació plàstica, les funcions executives. En conjunt, les intervencions del projecte són un vehicle d'estimulació cognitiva per a persones grans i/o amb mobilitat reduïda.

Parelles Artístiques

La cocreació artística entre persones amb trastorns de salut mental i artistes de la comunitat ha millorat el benestar emocional dels beneficiaris, a més de reforçar l'autoestima i la reducció de l'autoestigma. Dinou anys de trajectòria, un doctorat industrial i l'expansió per tot Catalunya amb entitats de cada territori n'avalen els beneficis.

Gestió i tractament de malalties

Demència i Alzheimer

Les persones amb demència que participen en activitats teatrals es beneficien d'un augment de l'afecte positiu, juntament amb una disminució de les formes negatives de compromís. En una submostra diagnosticada amb depressió es registra una disminució dels símptomes depressius (Zeisel et al., 2018).
L'escolta de música en concerts està relacionada amb beneficis psicològics que inclouen la millora de l'estat d'ànim, un millor funcionament en la vida quotidiana, un sentiment de pertinença social més gran, la reducció de l'aïllament social i la millora de la funció cognitiva en persones grans que viuen amb demència (Warran & Welch, 2019).
En persones amb demència i cuidadores i cuidadors, el cant té un efecte estabilitzador de l'estrès quotidià (Camic et al., 2013). Afavoreix l'estabilització de la memòria verbal episòdica en persones amb Alzheimer lleu si es compara amb l'observació de la pintura, que esdevé més adequada per a persones introvertides (Pongan et al., 2017).
Les activitats vinculades a les visites als museus semblen induir canvis d'estat d'ànim positius en les etapes primerenca i mitjana de la malaltia d'Alzheimer, com també en les persones cuidadores (Rosenberg, 2009).

Alzheimer MuBAM

Les visites adaptades al Museu de Belles Arts utilitzen les obres artístiques com a estímul per a la reminiscència, en persones amb demència. La metodologia —observació guiada, conversa dirigida, creació plàstica— activa capacitats preservades i estimula la connexió emocional. El programa forma part d'una xarxa internacional de museus accessibles per a l'Alzheimer on s'han dut a terme avaluacions sòlides amb resultats contrastats.

AR.S Alzheimer

Els tallers de creació artística en centres de dia i residències documenten que les persones amb demència conserven més temps les capacitats creatives significatives i alenteixen el deteriorament cognitiu. Les exposicions públiques de les obres produïdes pels participants visibilitzen aquestes capacitats i contribueixen a reduir l'estigma associat a l'Alzheimer.

Parkinson

El cant pot augmentar la qualitat de vida (Buetow et al., 2014; Stegemoller et al., 2017) i el benestar mental de les persones amb Parkinson (Irons et al., 2021). En general, ajuda a millorar el manteniment físic, emocional i cognitiu (Abell et al., 2017).
El cant pot ser un enfocament eficaç i segur per reduir el dolor en persones amb malalties neurològiques cròniques (Irons et al., 2020a, 2020b). També s'han verificat lleugeres millores en la parla i prevenció del deteriorament de la funció del llenguatge (Elefant et al., 2012).
Hi ha dades empíriques sobre millores en la marxa, l'equilibri i la funció de les extremitats superiors després d'assistir a activitats de dansa de tango (Duncan & Earhart, 2012).

Dansa per a Parkinson

Inspirat en el model Dance for PD de Nova York (https://danceforparkinsons.org), el programa utilitza música i moviment per millorar l'equilibri, la coordinació i la flexibilitat. L'expansió a diversos hospitals de Madrid i l'avaluació de centenars de participants han demostrat beneficis en la qualitat de vida i reducció dels símptomes motors, coherentment amb la recerca generada internacionalment sobre dansa i Parkinson.

Teatre per Prescripció Facultativa

Les tècniques teatrals —exercicis de veu, expressió corporal, improvisació— aborden específicament els problemes de comunicació, apatia i símptomes vinculats a l'expressió facial freqüents en la malaltia de Parkinson. El programa s'ha avaluat al llarg de tres anys i s'han editat diverses publicacions en revistes d'impacte.

Deteriorament cognitiu lleu, esquizofrènia, paràlisi cerebral i ictus

Les persones grans amb deteriorament cognitiu lleu amnèsic que participen en classes de ball mantenen millor les capacitats cognitives i la funcionalitat, a més d'un millor estat d'ànim (Lazarou et al., 2017).
L'exercici vinculat al ball pot ajudar les persones amb esquizofrènia a tenir una millor capacitat funcional i més qualitat de vida (Kaltsatou et al., 2015).
Nens i adolescents amb paràlisi cerebral que participen en classes adaptades de hip-hop han millorat emocionalment i conductualment (Withers et al., 2019).
Les persones amb ictus crònic dedicades a activitats de dibuix, pintura, collage i artesania milloren l'estimulació corporal i cerebral, l'autoexpressió i la connexió social (Bronken et al., 2012). El benestar psicològic dels supervivents de l'ictus també es reforça mitjançant la participació en la creació d'històries (storytelling) amb infermeres (Sit et al., 2017). Hi ha dades empíriques sobre com l'escolta de música accelera la recuperació cognitiva després d'un ictus (Särkämo, 2008).

Visites Sensorials MAC

Les visites al Museu d'Art de Cerdanyola per a persones amb diversos trastorns cognitius combinen observació contemplativa, tècniques de respiració i creació plàstica. Dissenyades conjuntament amb professionals de salut mental i integrades en itineraris de prescripció social, faciliten intervenció no clínica que complementa els tractaments mèdics.

Condicions de salut mental

La implicació amb les activitats creatives —cant, ball, escriptura creativa, drama, arts visuals i artesania— pot beneficiar les persones amb condicions de salut mental gràcies a millors estratègies de regulació de les emocions (Fancourt & Ali, 2019), percepció d'experiències positives (Dingle et al., 2017), increment del benestar (Leckey, 2011; Holt, 2020), augment d'energia i motivació, reducció dels atacs de pànic (Jensen, 2019), a més de millora de l'autoacceptació i la identitat en relació amb la malaltia mental (Ørjasæter & Ness, 2017; Julier et al., 2018; Buchan, 2020; Sitvast & Springer, 2020; Slattery et al., 2020).
Diverses revisions sistemàtiques assenyalen que cantar en comunitat genera gaudi i millora els estats emocionals, el sentiment de pertinença i la confiança en si mateix. També s'han determinat millores en la salut mental de persones que viuen amb malalties cròniques (Reagon et al., 2016) gràcies a l'augment de la capacitat per fer front a experiències estressants (Sun & Buys, 2016).
Un assaig de control aleatori centrat en els efectes de les intervencions de cant col·lectiu en mares que pateixen depressió postnatal trobà millores significatives en les dones diagnosticades amb símptomes moderats (Fancourt & Perkins, 2018).
Les arts visuals, tant en la versió de creació com d'observació, poden disminuir la percepció d'ansietat i depressió, augmentar l'autoestima, i estimular la reconnexió amb l'entorn en persones que viuen amb trastorns de salut mental (Julier et al., 2018; Williams et al., 2018).
Les activitats de lectura ajuden adults amb malalties mentals a reduir els símptomes depressius i a reflexionar sobre el significat personal, la identitat i la connexió social (Hilse et al., 2007; Dowrick et al., 2012).
La inclusió social de les persones amb condicions de salut mental pot ser reforçada mitjançant la participació en activitats creatives, especialment útils per a les persones amb condicions greus (Leckey, 2011; Saavedra et al., 2018), les que viuen en zones rurals (Leenders et al., 2011) o les persones grans amb símptomes de depressió (Dunphy et al., 2019).

CulturaMENT

La Diputació de Barcelona ha finançat i coordinat projectes d'arts i salut mental en desenes de municipis de tot l'àmbit metropolità. La metodologia i l'avaluació compartida permeten comparar resultats entre disciplines artístiques i entorns d'actuació, a més de generar evidència agregada sobre quines intervencions funcionen millor per a cada condició de salut.

L'Altre Festival

Aquest festival d'abast internacional programa espectacles creats per persones amb condicionants de salut mental i mostra que la malaltia no és obstacle per a l'excel·lència artística. La connexió amb el projecte europeu INSPIRE ha permès comparar resultats d'avaluació amb iniciatives d'altres països similars i constatar canvis en les actituds de la ciutadania cap a les persones amb trastorns de salut mental.

Malalties respiratòries

En assaigs controlats aleatoritzats que van incloure centenars de participants s'han constatat millores significatives en la força muscular respiratòria, la pressió respiratòria màxima, la reducció de la dispnea i símptomes respiratoris en persones diagnosticades amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) (Bonilha et al., 2009; Goldenberg, 2018). També s'han establert millores psicològiques: estat d'ànim més positiu, més vitalitat, reducció dels símptomes de la depressió (Bonilha et al., 2009; Goldenberg, 2018; Liu et al., 2019).
El cant coral presencial i en línia millora la confiança i els indicadors de depressió en persones amb malalties respiratòries cròniques (Philip et al., 2020), a més d'incrementar la participació social (Lewis et al., 2016).
El cant genera respostes fisiològiques similars a una activitat física d'intensitat moderada (Philip et al., 2021; McNaughton et al., 2017).
Les persones amb una cardiopatia crònica que practiquen cant coral milloren la força muscular respiratòria i la qualitat de vida, segons els resultats d'un assaig controlat aleatoritzat (Ganzoni et al., 2020).

Música per Respirar / Cor Respira Bellvitge

El cant coral per a la salut per a persones amb MPOC, bronquièctasis i fibrosi pulmonar ha demostrat beneficis comparables a la rehabilitació respiratòria convencional.

Càncer

Pel que fa a les persones amb càncer, les activitats artístiques creatives contribueixen a reduir els símptomes d'ansietat, depressió i dolor, com també a millorar l'estat d'ànim i la qualitat de vida (Puetz et al., 2013). Els beneficis s'estenen a la reducció de la depressió i l'ansietat vinculades a la malaltia i un millor accés a recursos psicosocials de suport (Jensen & Bonde, 2018).
Les arts visuals i l'artesania, sobretot, permeten a les persones amb càncer aprendre noves maneres d'afrontar les limitacions físiques i les angoixes generades pel càncer (la Cour et al., 2007; Visser & Op 't Hoog, 2008).
Les intervencions de pallassos hospitalaris produeixen efectes beneficiosos per a la salut en infants i joves hospitalitzats amb càncer, inclosa la reducció del dolor, l'ansietat i la fatiga, com també la millora de la percepció del benestar (Lopes-Junior et al., 2020).

ALETHEIA

L'escriptura autobiogràfica permet als pacients oncològics processar l'experiència de la malaltia. La publicació dels textos en antologies valida la veu dels participants i humanitza l'experiència del càncer, al mateix temps que genera evidència sobre les intervencions amb l'art de la paraula en oncologia.

Quásares

La creació artística ofereix una via d'expressió emocional a qui pateix càncer, de manera alternativa a la paraula, que es complementa amb les exposicions en hospitals per comunicar massivament l'experiència oncològica. El nom —referència als quàsars astronòmics com a metàfora d'esperança— il·lustra com les metàfores artístiques poden ser profundament significatives per al benestar.

Context quirúrgic i dolor agut

Un assaig clínic aleatoritzat a gran escala indica que la pintura pot ajudar a alleugerir l'ansietat preoperatòria en nens sotmesos a cirurgia (Forouzandeh et al., 2020).
Tres revisions sistemàtiques assenyalen la reducció de l'ansietat que genera l'escolta de música en pacients quirúrgics (Bradt et al., 2013; Fu et al., 2019). L'ús d'intervencions musicals durant el període de recuperació després de la cirurgia ha reduït la percepció del dolor i de l'ús d'analgèsics (Hole et al., 2015).
Les intervencions de música en viu mostren bons resultats en la reducció del dolor i del malestar entre els infants sotmesos a extraccions de sang (Caprilli et al., 2007). Amb música d'ones cerebrals es pot alleugerir el dolor odontològic en adults (Huang et al., 2016).
Tres revisions sistemàtiques indiquen que les intervencions de pallassos hospitalaris són efectives en la reducció dels nivells d'estrès i ansietat en infants hospitalitzats i els seus pares (Sridharan & Sivaramakrishnan, 2016; Zhang et al., 2017; Lopes-Junior et al., 2020).

Alas Musicales

La musicoteràpia amb infants hospitalitzats ha demostrat reducció de medicació per al dolor durant procediments amb dolor. Les sessions en directe adaptades —des de la UCI neonatal fins a oncologia adolescent— generen evidència sobre l'efecte de la música en la percepció del dolor en les unitats pediàtriques.

Juegaterapia

Els videojocs a peu de llit durant les sessions de quimioteràpia demostren que la immersió en experiències interactives redueix la percepció del dolor i l'ansietat. El projecte aporta evidència sobre una modalitat específica —les tecnologies interactives— amb una gran acceptació en infants i joves hospitalitzats.

Dins de l'hospital

Especialitat	Aplicacions potencials
Expressió i comprensió de l'entorn	El dibuix permet, als pacients, l'expressió dels seus estats relacionats amb la malaltia. Als professionals de la salut els permet millorar la comprensió de les necessitats i estats anímics del pacient (Nowicka-Sauer, 2007), fet especialment útil entre infants hospitalitzats (Kortesluoma et al., 2008).
Medicina d'urgències i cures crítiques	L'ús de paisatges sonors i música ambiental ha demostrat reduir significativament l'ansietat, la percepció del dolor i la incidència del deliri en urgències hospitalàries. Un bon disseny arquitectònic i visual beneficia l'estat anímic del pacient i reverteix positivament en la minva de l'estrès familiar i la satisfacció dels equips professionals. Aquestes evidències obren reptes com ara la conceptualització de les arts com a recurs integral de benestar per al nucli familiar durant les llargues esperes o el redisseny de vehicles d'emergència per atenuar l'angoixa en els trasllats. Altres reptes van vinculats a la humanització d'equips mèdics (escàners, raigs X) per transformar-los en experiències menys intimidatòries, l'ús de jocs creatius per a l'explicació de procediments i altres eines de realitat virtual combinada amb paisatges sonors per a la gestió del dolor amb llistes de reproducció personalitzades.
Cures pal·liatives	En aquest context extremadament sensible i que vincula pacients, famílies i persones cuidadores, la música ha demostrat millorar la qualitat de vida global i reduir el dolor i l'ansietat. L'art de la paraula també té un paper important en els processos d'abans i després de la mort perquè ofereix espai per a l'expressió i la construcció de llegats.
Obstetrícia i ginecologia	La música redueix significativament el dolor durant el part i millora els paràmetres fisiològics en nadons prematurs. Alhora, les arts visuals i les dinàmiques participatives ajuden a combatre la depressió postpart. Aquestes troballes obren camins per a l'exploració de les arts com a suport en els tractaments de fertilitat, la preparació al part o l'enfortiment dels vincles entre mares i nounats.
Rehabilitació	Les potencialitats són enormes i tan heterogènies com els tallers de màgia per reforçar la teràpia bimanual en nens amb hemiparèsia a la dramateràpia per facilitar l'adaptació a noves realitats vitals després d'un neurotraumatisme.

Cultura en Vena

Amb més d'una dècada de trajectòria a l'Hospital 12 de Octubre, el programa ha desenvolupat metodologies específiques per a cada servei hospitalari. És un model de referència a Espanya sobre com integrar les arts en el dia a dia d'un gran hospital.

CuidArt

El programa de l'Hospital comarcal de Dènia mostra que és possible portar a terme intervencions multiarts rigoroses amb recursos limitats. L'adaptació a cada servei (pediatria, oncologia, pal·liatius, salut mental) i la formació de professionals de la salut generen evidència sobre la viabilitat i efectivitat en hospitals de mida mitjana.

Pallapupas

Des de 1999, aquests pallassos d'hospital han desenvolupat protocols específics per a UCI, oncologia pediàtrica i unitats de salut mental. L'avaluació ha confirmat la reducció d'ansietat preoperatòria i és una de les millors pràctiques espanyoles que han integrat l'humor en l'atenció sanitària.

Conclusions

Principals troballes

Evidència d'alta qualitat

A partir d'assaigs controlats aleatoritzats amb baix risc de biaix i mostres estadísticament significatives, podem afirmar que cantar en grup constitueix la intervenció amb el suport empíric més sòlid per a persones amb condicions respiratòries cròniques. En determinats paràmetres, fins i tot els efectes observats resulten equiparables als aconseguits mitjançant broncodilatadors estàndard.

Igualment significativa és l'evidència acumulada respecte al Parkinson i altres malalties neurològiques. Tres assaigs controlats aleatoritzats amb una mostra de 156 participants confirmen millores clínicament rellevants en la qualitat de vida, la funció vocal i diversos aspectes motors de la parla gràcies a intervencions basades en el cant.

La música, tant en el vessant participatiu com receptiu, és una de les arts amb evidències més sòlides, fet que permet suggerir-ne la integració sistemàtica dins de les teràpies ocupacionals i del llenguatge, a més de mitjà per a la reconstrucció de la identitat després d'una lesió cerebral.

L'audició de música pregravada abans, durant o després de procediments quirúrgics redueix de manera mesurable el dolor postoperatori, l'ansietat i la necessitat d'analgèsics, a partir de les evidències obtingudes en tres metanàlisis amb dades agregades de més de 2.000 pacients. De manera complementària, en l'àmbit quirúrgic, les arts visuals participatives—específicament la pintura i el dibuix—han demostrat una eficàcia significativa en la reducció de l'ansietat preoperatòria en infants. Dos assaigs controlats aleatoritzats que van incloure més de 350 nens sotmesos a cirurgia avalen aquesta conclusió. Finalment, els estudis sobre experiències estètiques en espais patrimonials—museus, monuments i entorns naturals—aporten evidència de reducció de l'estrès fisiològic mitjançant l'observació de nivells de cortisol salivar.

Evidència de qualitat moderada

A partir d'estudis longitudinals, cohorts amb seguiment prospectiu i assaigs controlats aleatoritzats amb certes limitacions metodològiques, les arts escèniques presenten bons resultats en la promoció de la salut i l'educació sanitària en contextos comunitaris. Les dades empíriques disponibles presenten un increment de la consciència sobre les pròpies condicions de salut, una millor comprensió dels tractaments prescrits i un reforç de l'adhesió al tractament en poblacions diverses.

La dansa per a la salut presenta bons resultats en la gestió de símptomes neurològics. Estudis pilots amb persones que pateixen Parkinson mostren millores en la funció de marxa, l'equilibri i la coordinació motora, especialment mitjançant protocols adaptats a les necessitats específiques. Altres estudis amb persones que pateixen deteriorament cognitiu lleu de tipus amnèsic i amb esquizofrènia suggereixen beneficis en la funcionalitat i la qualitat de vida, tot i que les mostres dels estudis són reduïdes.

Les intervencions de pallassos hospitalaris s'han avaluat en diversos entorns de pediatria amb resultats favorables pel que fa a la reducció de l'estrès i l'ansietat, tant en pacients com en les famílies. Cal assenyalar, no obstant això, que la majoria d'aquests estudis presenten mostres petites i alguns mostren risc de biaix metodològic.

Buits identificats en la literatura científica

Malgrat l'acumulació progressiva d'evidència, continuen ben presents moltes limitacions estructurals que condicionen l'aplicabilitat de la salut creativa a curt termini. Entre elles:

Absència de seguiment a llarg termini

Només tres dels 138 estudis revisats incorporen seguiments de més de dos anys. La mitjana de durada dels estudis se situa en dotze setmanes, amb un interval que oscil·la des d'una sessió única fins a, excepcionalment, deu anys. Aquesta limitació impedeix avaluar la sostenibilitat dels beneficis observats al llarg del temps i determinar si els efectes es mantenen, s'incrementen o bé desapareixen amb el temps. Per a condicions cròniques com ara el Parkinson o la MPOC, on el tractament s'estén al llarg de la vida, aquesta manca de dades longitudinals és especialment crítica.

Absència de comparacions dosi-resposta

Cap estudi ha investigat sistemàticament quin és el nombre mínim de sessions necessàries per aconseguir beneficis significatius, quina intensitat resulta òptima—durada de sessions i freqüència setmanal— ni quina és la durada mínima d'intervenció requerida. Sense aquestes dades, la prescripció d'intervencions artístiques en contextos clínics continua basant-se més en la intuïció professional i la viabilitat logística que en l'evidència empírica.

Mecanismes causals específics poc estudiats

Tot i que es proposen diverses vies d'acció potencials—neuroplasticitat, regulació autonòmica, modulació inflamatòria, connexió social—, pocs estudis incorporen mesures com ara la neuroimatge funcional o la determinació de biomarcadors inflamatoris i neuroendocrins. Aquesta limitació restringeix la comprensió del perquè funcionen aquestes intervencions i, conseqüentment, en fa difícil l'aplicació en contextos de salut.

Sobrerepresentació de determinades poblacions

L'evidència disponible és prou sòlida en poblacions europees i nord-americanes, però encara manquen estudis fets en poblacions no occidentals i minories ètniques. Cal investigar si els beneficis observats es repliquen en poblacions migrades, rurals, amb barreres o marcs culturals diferents.

Heterogeneïtat d'intervencions

El terme «arts» es pot referir a disciplines molt diverses, des de la creació individual fins a una visita a un espai patrimonial. Aquesta heterogeneïtat conceptual i operativa fa difícils les comparacions entre revisions sistemàtiques i tampoc garanteix la identificació dels elements actius específics de cada modalitat d'intervenció.

Recomanacions amb evidència

El cant coral pot incorporar-se amb confiança en programes de rehabilitació pulmonar destinats a persones amb MPOC i altres malalties respiratòries cròniques. La consistència dels resultats obtinguts en diferents contextos i la magnitud dels efectes observats justifiquen plenament el seu reconeixement com a intervenció complementària basada en l'evidència. De manera similar, els programes de cant dirigits a persones amb Parkinson poden integrar-se en serveis de neurologia i rehabilitació com a suport a la teràpia convencional farmacològica i fisioterapèutica.

La música perioperatòria—aplicada en fases preoperatòria, intraoperatòria i postoperatòria—disposa d'una base empírica suficient per ser estandarditzada en protocols hospitalaris, especialment en cirurgia pediàtrica i procediments ambulatoris. El cost mínim de producció —dispositius d'àudio bàsics i llistes de reproducció adequades—i l'absència d'efectes adversos observats en fan una intervenció de gran valor.

Les experiències culturals—visites a museus, patrimoni arquitectònic i entorns naturals—poden prescriure's amb seguretat per a la gestió de l'estrès crònic i la promoció del benestar psicològic en entorns d'atenció primària, especialment en el marc dels programes de prescripció social ja consolidats en diversos sistemes sanitaris europeus.

Línies d'investigació per al futur immediat

Tot i la necessitat d'ampliar la recerca en tots els àmbits, n'hi ha alguns en què ja s'han presentat evidències significatives i serien bons candidats a un reforç de les evidències, com ara:

El teatre mostra un gran potencial per a la comunicació de la salut i l'educació comunitària. No obstant això, necessita estudis comparatius rigorosos que n'avaluïn l'eficàcia relativa respecte a altres metodologies.
La dansa podria analitzar-se en assaigs controlats aleatoritzats de gran escala, amb mostres prou àmplies, que permetin consolidar els mecanismes d'acció i els resultats funcionals objectius, com ara la velocitat de marxa, la incidència de caigudes o l'autonomia en activitats quotidianes.
Les arts visuals en entorns hospitalaris reben molt bones valoracions, especialment en el benestar subjectiu. Tanmateix, cal reforçar aquesta evidència amb mesures objectives de dolor, consum de medicació i durada de les estades hospitalàries, de manera que es pugui quantificar amb mètodes científics i, també, consolidar l'impacte econòmic d'aquestes intervencions dins del sistema de salut.

Referències

Arts visuals

Bozcuk, H., Ozcan, K., Erdogan, C., Mutlu, H., Demir, M. & Coskun, S. (2017). A comparative study of art therapy in cancer patients receiving chemotherapy and improvement in quality of life by watercolor painting. Complementary Therapies in Medicine, 30, 67–72. https://doi.org/10.1016/j.ctim.2016.11.006
Buchan, C. A. (2020). Therapeutic benefits and limitations of participatory photography for adults with mental health problems: A systematic search and literature review. Journal of Psychiatric and Mental Health Nursing, 27(5), 657–668. https://doi.org/10.1111/jpm.12606
Julier, G., Duffy, L. G., Kay, T., Meads, C., Daykin, N., Tapson, C., Dolan, P., Testoni, S. & Victor, C. (2018). Visual Art and Mental Health – brief version. January, 1–66. https://arro.anglia.ac.uk/id/eprint/702832/1/Full-report-art-mental-health-wellbeingJan2018.pdf
Kortesluoma, R.-L., Punamäki, R.-L. & Nikkonen, M. (2008). Hospitalized children drawing their pain: the contents and cognitive and emotional characteristics of pain drawings. Journal of Child Health Care, 12(4), 284–300. https://doi.org/10.1177/1367493508096204
Law, M., Karulkar, N. & Broadbent, E. (2021). Evidence for the effects of viewing visual artworks on stress outcomes: a scoping review. BMJ Open, 11(6), e043549. https://doi.org/10.1136/BMJOPEN-2020-043549
Nowicka-Sauer, K. (2007). Patients' perspective: lupus in patients' drawings. Assessing drawing as a diagnostic and therapeutic method. Clinical Rheumatology, 26(9), 1523–1525. https://doi.org/10.1007/s10067-007-0619-9
Rosenberg, F. (2009). The MoMA Alzheimer's Project: Programming and resources for making art accessible to people with Alzheimer's disease and their caregivers. Arts & Health, 1(1), 93–97. https://doi.org/10.1080/17533010802528108
Sit, J. W. H., Chan, A. W. H., So, W. K. W., Chan, C. W. H., Chan, A. W. K., Chan, H. Y. L., Fung, O. W. M. & Wong, E. M. L. (2017). Promoting Holistic Well-Being in Chronic Stroke Patients Through Leisure Art-Based Creative Engagement. Rehabilitation Nursing, 42(2), 58–66. https://doi.org/10.1002/rnj.177
Sitvast, J. E. & Springer, W. (2020). The use of photography in perceiving a sense in life: A phenomenological and existential approach in Mental Health Care. Nursing Philosophy, 21(2), e12287. https://doi.org/10.1111/nup.12287

Arts de la paraula

Bronken, B. A., Kirkevold, M., Martinsen, R. & Kvigne, K. (2012). The aphasic storyteller: coconstructing stories to promote psychosocial well-being after stroke. Qualitative Health Research, 22(10), 1303–1316. https://doi.org/10.1177/1049732312450366
Dowrick, C., Billington, J., Robinson, J., Hamer, A. & Williams, C. (2012). Get into reading as an intervention for common mental health problems: Exploring catalysts for change. Medical Humanities, 38(1), 15–20. https://doi.org/10.1136/med-hum-2011-010083
Hilse, C., Griffiths, S. & Corr, S. (2007). The impact of participating in a poetry workshop. British Journal of Occupational Therapy, 70(10), 431–438. https://doi.org/10.1177/030802260707001004
Sevilla, Maria (2024). No desitjaràs els béns del proïsme. Fragmenta Editorial: Barcelona.

Música i cant

Abell, R. V., Baird, A. D. & Chalmers, K. A. (2017). Group singing and health-related quality of life in Parkinson's disease. Health Psychology, 36(1), 55–64. https://doi.org/10.1037/hea0000412
Bonilha, A. G., Onofre, F., Vieira, M. L., Prado, M. Y. A. & Martinez, J. A. B. (2009). Effects of singing classes on pulmonary function and quality of life of COPD patients. International Journal of Chronic Obstructive Pulmonary Disease, 4, 1–8. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/19436683/
Bradt, J., Dileo, C. & Shim, M. (2013). Music interventions for preoperative anxiety. Cochrane Database of Systematic Reviews, 6. https://doi.org/10.1002/14651858.CD006908.pub2
Buetow, S. A., Talmage, A., McCann, C., Fogg, L. & Purdy, S. (2014). Conceptualizing how group singing may enhance quality of life with Parkinson's disease. Disability and Rehabilitation, 36(5), 430–433. https://doi.org/10.3109/09638288.2013.793749
Camic, P. M., Williams, C. M. & Meeten, F. (2013). Does a «Singing Together Group» improve the quality of life of people with a dementia and their carers? A pilot evaluation study. Dementia, 12(2), 157–176. https://doi.org/10.1177/1471301211422761
Caprilli, S., Anastasi, F., Grotto, R. P. L., Scollo Abeti, M. & Messeri, A. (2007). Interactive music as a treatment for pain and stress in children during venipuncture: a randomized prospective study. Journal of Developmental and Behavioral Pediatrics, 28(5), 399–403. https://doi.org/10.1097/DBP.0b013e31811ff8a7
Coulton, S., Clift, S., Skingley, A. & Rodriguez, J. (2015). Effectiveness and cost-effectiveness of community singing on mental health-related quality of life of older people: randomised controlled trial. The British Journal of Psychiatry, 207(3), 250–255. https://doi.org/10.1192/bjp.bp.113.129908
Ekholm, O., Juel, K. & Bonde, L. O. (2016). Associations between daily musicking and health: Results from a nationwide survey in Denmark. Scandinavian Journal of Public Health, 44(7), 726–732. https://doi.org/10.1177/1403494816664252
Elefant, C., Baker, F. A., Lotan, M., Lagesen, S. K., & Skeie, G. O. (2012). The effect of group music therapy on mood, speech, and singing in individuals with Parkinson's disease – a feasibility study. Journal of Music Therapy, 49(3), 278–302. https://doi.org/10.1093/jmt/49.3.278
Fancourt, D. & Perkins, R. (2018). Effect of singing interventions on symptoms of postnatal depression: Three-arm randomised controlled trial. British Journal of Psychiatry, 212(2), 119–121. https://doi.org/10.1192/bjp.2017.29
Feng, L., Romero-Garcia, R., Suckling, J., Tan, J., Larbi, A., Cheah, I., Wong, G., Tsakok, M., Lanskey, B., Lim, D., Li, J., Yang, J., Goh, B., Teck, T. G. C., Ho, A., Wang, X., Yu, J.-T., Zhang, C., Tan, C., Chua, M., Li, J., Totman, J., Wong, C., Loh, M., Foo, R., Tan, C.H., Goh, L.G., Mahendran, R., Kennedy, B.K. & Kua, E.-H. (2020). Effects of choral singing versus health education on cognitive decline and aging: a randomized controlled trial. Aging, 12(24), 24798–24816. https://doi.org/10.18632/aging.202374
Fu, V. X., Oomens, P., Sneiders, D., van den Berg, S. A. A., Feelders, R. A., Wijnhoven, B. P. L. & Jeekel, J. (2019). The Effect of Perioperative Music on the Stress Response to Surgery: A Meta-analysis. Journal of Surgical Research, 244, 444–455. https://doi.org/10.1016/j.jss.2019.06.052
Ganzoni, C., Arslani, K., Pfister, O., Freese, M., Strobel, W., Mueller, C. & Tobler, D. (2020). Choir singing improves respiratory muscle strength and quality of life in patients with structural heart disease – HeartChoir: a randomised clinical trial. Swiss Medical Weekly, 150, w20346. https://doi.org/10.4414/smw.2020.20346
Goldenberg, R. B. (2018). Singing Lessons for Respiratory Health: A Literature Review. Journal of Voice, 32(1), 85–94. https://doi.org/10.1016/j.jvoice.2017.03.021
Hagemann, V. (2021). Benefits of Collective Singing: An International Systematic Review on «Choral Research». Curated research database. Disponible a: https://docs.google.com/spreadsheets/d/17GGqRDercBznwugj_hHllpCrcnsk8ctC2Z0jv9rOosE/
Kaltsatou, A., Kouidi, E., Fountoulakis, K., Sipka, C., Theochari, V., Kandylis, D., & Deligiannis, A. (2015). Effects of exercise training with traditional dancing on functional capacity and quality of life in patients with schizophrenia: a randomized controlled study. Clinical Rehabilitation, 29(9), 882–891. https://doi.org/10.1177/0269215514564085
Hole, J., Hirsch, M., Ball, E. & Meads, C. (2015). Music as an aid for postoperative recovery in adults: A systematic review and meta-analysis. The Lancet, 386(10004), 1659–1671. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(15)60169-6
Huang, R., Wang, J., Wu, D., Long, H., Yang, X., Liu, H., Gao, X., Zhao, R. & Lai, W. (2016). The effects of customised brainwave music on orofacial pain induced by orthodontic tooth movement. Oral Diseases, 22(8), 766–774. https://doi.org/10.1111/odi.12542
Irons, J. Y., Hancox, G., Vella-Burrows, T., Han, E.-Y., Chong, H.-J., Sheffield, D. & Stewart, D. E. (2021). Group singing improves quality of life for people with Parkinson's: an international study. Aging & Mental Health, 25(4), 650–656. https://doi.org/10.1080/13607863.2020.1720599
Irons, J. Y., Kuipers, P., Wan, A., & Stewart, D. E. (2020a). Group Singing Has Multiple Benefits in the Context of Chronic Pain: An Exploratory Pilot Study. Pain Management Nursing, 21(3), 259–264. https://doi.org/10.1016/j.pmn.2019.07.008
Irons, J. Y., Sheffield, D., Ballington, F. & Stewart, D. E. (2020b). A systematic review on the effects of group singing on persistent pain in people with long-term health conditions. European Journal of Pain, 24(1), 71–90. https://doi.org/10.1002/ejp.1485
Lewis, A., Cave, P., Stern, M., Welch, L., Taylor, K., Russell, J., Doyle, A.-M., Russell, A.-M., McKee, H., Clift, S., Bott, J. & Hopkinson, N. S. (2016). Singing for Lung Health-a systematic review of the literature and consensus statement. NPJ Primary Care Respiratory Medicine, 26, 16080. https://doi.org/10.1038/npjpcrm.2016.80
Liu, H., Song, M., Zhai, Z.-H., Shi, R.-J. & Zhou, X.-L. (2019). Group singing improves depression and life quality in patients with stable COPD: a randomized community-based trial in China. Quality of Life Research, 28(3), 725–735. https://doi.org/10.1007/s11136-018-2063-5
Mansky, R., Marzel, A., Orav, E. J., Chocano-Bedoya, P. O., Grünheid, P., Mattle, M., Freystätter, G., Stähelin, H. B., Egli, A. & Bischoff-Ferrari, H. A. (2020). Playing a musical instrument is associated with slower cognitive decline in community-dwelling older adults. Aging Clinical and Experimental Research, 32(8), 1577–1584. https://doi.org/10.1007/s40520-020-01472-9
McNaughton, A., Weatherall, M., Williams, M., McNaughton, H., Aldington, S., Williams, G. & Beasley, R. (2017). Sing Your Lungs Out-a community singing group for chronic obstructive pulmonary disease: a 1-year pilot study. BMJ Open, 7(1), e014151. https://doi.org/10.1136/bmjopen-2016-014151
Osman, S. E., Tischler, V. & Schneider, J. (2016). «Singing for the Brain»: A qualitative study exploring the health and well-being benefits of singing for people with dementia and their carers. Dementia, 15(6), 1326–1339. https://doi.org/10.1177/1471301214556291
Philip, K. E., Lewis, A., Buttery, S. C., McCabe, C., Manivannan, B., Fancourt, D., Orton, C. M., Polkey, M. I. & Hopkinson, N. S. (2021). Physiological demands of singing for lung health compared with treadmill walking. BMJ Open, 8(1). https://doi.org/10.1136/bmjresp-2021-000959
Philip, K. E., Lewis, A., Jeffery, E., Buttery, S., Cave, P., Cristiano, D., Lound, A., Taylor, K., Man, W. D.-C., Fancourt, D., Polkey, M. I. & Hopkinson, N. S. (2020). Moving singing for lung health online in response to COVID-19: experience from a randomised controlled trial. BMJ Open, 7(1). https://doi.org/10.1136/bmjresp-2020-000737
Reagon, C., Gale, N., Enright, S., Mann, M. & van Deursen, R. (2016). A mixed-method systematic review to investigate the effect of group singing on health related quality of life. Complementary Therapies in Medicine, 27, 1–11. https://doi.org/10.1016/j.ctim.2016.03.017
Romeiser, J. L., Smith, D. M. & Clouston, S. A. P. (2021). Musical instrument engagement across the life course and episodic memory in late life: An analysis of 60 years of longitudinal data from the Wisconsin Longitudinal Study. PloS One, 16(6), e0253053. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0253053
Särkämö T, Tervaniemi M, Laitinen S, et al. (2008). Music Listening Enhances Cognitive Recovery and Mood After Middle Cerebral Artery Stroke. Brain, 131(Pt 3):866-876. https://doi.org/10.1093/brain/awn013
Stanhope, J. & Weinstein, P. (2020). The human health effects of singing bowls: A systematic review. Complementary Therapies in Medicine, 51, 102412. https://doi.org/10.1016/j.ctim.2020.102412
Stegemöller, E. L., Radig, H., Hibbing, P., Wingate, J. & Sapienza, C. (2017). Effects of singing on voice, respiratory control and quality of life in persons with Parkinson's disease. Disability and Rehabilitation, 39(6), 594–600. https://doi.org/10.3109/09638288.2016.1152610
Sun, J. & Buys, N. (2016). Effects of Community Singing Program on Mental Health Outcomes of Australian Aboriginal and Torres Strait Islander People: A Meditative Approach. American Journal of Health Promotion, 30(4), 259–263. https://doi.org/10.1177/0890117116639573
Warran, K. & Frederick Welch, G. (2019). Sounding Out View Project European Music Portfolio: Sounding Ways into Mathematics (EMP-M) In FROM BINGO TO BARTOK: Creative and Innovative Approaches to Involving Older People with Orchestras. https://cityoflondonsinfonia.co.uk/files/926fa098df993ac6b207911368bba39f.pdf
Williams, E., Dingle, G. A. & Clift, S. (2018). A systematic review of mental health and wellbeing outcomes of group singing for adults with a mental health condition. European Journal of Public Health, 28(6), 1035–1042. https://doi.org/10.1093/eurpub/cky115

Arts escèniques

Baker, H. F., Moreland, P. J., Thompson, L. M., Clark-Youngblood, E. M., Solell-Knepler, P. R., Palmietto, N. L. & Gossett, N. A. (2019). Building Empathy and Professional Skills in Global Health Nursing Through Theatre Monologues. The Journal of Nursing Education, 58(11), 653–656. https://doi.org/10.3928/01484834-20191021-07
Duncan, R. P. & Earhart, G. M. (2012). Randomized controlled trial of community-based dancing to modify disease progression in Parkinson disease. Neurorehabilitation and Neural Repair, 26(2), 132–143. https://doi.org/10.1177/1545968311421614
Ghosh, S. K., Patil, R. R., Tiwari, S. & Dash, A. P. (2006). A community-based health education programme for bio-environmental control of malaria through folk theatre (Kalajatha) in rural India. Malaria Journal, 5, 123. https://doi.org/10.1186/1475-2875-5-123
Hundt, G. L., Bryanston, C., Lowe, P., Cross, S., Sandall, J. & Spencer, K. (2011). Inside «Inside View»: reflections on stimulating debate and engagement through a multimedia live theatre production on the dilemmas and issues of prenatal screening policy and practice. Health Expectations, 14(1), 1–9. https://doi.org/10.1111/j.1369-7625.2010.00597.x
Kaltsatou, A., Kouidi, E., Fountoulakis, K., Sipka, C., Theochari, V., Kandylis, D. & Deligiannis, A. (2015). Effects of exercise training with traditional dancing on functional capacity and quality of life in patients with schizophrenia: a randomized controlled study. Clinical Rehabilitation, 29(9), 882–891. https://doi.org/10.1177/0269215514564085
Kamo, N., Carlson, M., Brennan, R. T. & Earls, F. (2008). Young citizens as health agents: use of drama in promoting community efficacy for HIV/AIDS. American Journal of Public Health, 98(2), 201–204. https://doi.org/10.2105/AJPH.2007.113704
Lazarou, I., Parastatidis, T., Tsolaki, A., Gkioka, M., Karakostas, A., Douka, S. & Tsolaki, M. (2017). International Ballroom Dancing Against Neurodegeneration: A Randomized Controlled Trial in Greek Community-Dwelling Elders with Mild Cognitive impairment. American Journal of Alzheimer's Disease and Other Dementias, 32(8), 489–499. https://doi.org/10.1177/1533317517725813
Lopes-Júnior, L. C., Bomfim, E., Olson, K., Neves, E. T., Silveira, D. S. C., Nunes, M. D. R., Nascimento, L. C., Pereira-Da-Silva, G. & Lima, R. A. G. (2020). Effectiveness of hospital clowns for symptom management in paediatrics: Systematic review of randomised and non-randomised controlled trials. The BMJ, 371. https://doi.org/10.1136/bmj.m4290
Sridharan, K. & Sivaramakrishnan, G. (2016). Therapeutic clowns in pediatrics: a systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. European Journal of Pediatrics, 175(10), 1353–1360. https://doi.org/10.1007/s00431-016-2764-0
Swe, M. M. M., Hlaing, P. H., Phyo, A. P., Aung, H. H., Smithuis, F., Ashley, E. A. & Cheah, P. Y. (2020). Evaluation of the forum theatre approach for public engagement around antibiotic use in Myanmar. PloS One, 15(7), e0235625. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0235625
Withers, J. W., Muzzolon, S. B. & Zonta, M. B. (2019). Influence of adapted hip-hop dancing on quality of life and social participation among children/adolescents with cerebral palsy. Arquivos de Neuro-Psiquiatria, 77(10), 712–722. https://doi.org/10.1590/0004-282X20190124
Zeisel, J., Skrajner, M. J., Zeisel, E. B., Wilson, M. N. & Gage, C. (2018). Scripted-IMPROV: Interactive Improvisational Drama with Persons With Dementia-Effects on Engagement, Affect, Depression, and Quality of Life. American Journal of Alzheimer's Disease and Other Dementias 33(4), 232–241. https://doi.org/10.1177/1533317518755994
Zhang, Y., Yang, Y., Lau, W. Y. T., Garg, S. & Lao, J. (2017). Effectiveness of pre-operative clown intervention on psychological distress: A systematic review and meta-analysis. Journal of Paediatrics and Child Health, 53(3), 237–245. https://doi.org/10.1111/jpc.13369

Estudis a partir de la comparació entre disciplines

Dingle, G. A., Williams, E., Jetten, J. & Welch, J. (2017). Choir singing and creative writing enhance emotion regulation in adults with chronic mental health conditions. The British Journal of Clinical Psychology, 56(4), 443–457. https://doi.org/10.1111/bjc.12149
Forouzandeh, N., Drees, F., Forouzandeh, M. & Darakhshandeh, S. (2020). The effect of interactive games compared to painting on preoperative anxiety in Iranian children: A randomized clinical trial. Complementary Therapies in Clinical Practice, 40, 101211. https://doi.org/10.1016/j.ctcp.2020.101211
Ørjasæter, K. B. & Ness, O. (2017). Acting Out: Enabling Meaningful Participation Among People with Long-Term Mental Health Problems in a Music and Theater Workshop. Qualitative Health Research, 27(11), 1600–1613. https://doi.org/10.1177/1049732316679954
Pongan, E., Tillmann, B., Leveque, Y., Trombert, B., Getenet, J. C., Auguste, N., Dauphinot, V., El Haouari, H., Navez, M., Dorey, J.-M., Krolak-Salmon, P., Laurent, B. & Rouch, I. (2017). Can Musical or Painting Interventions Improve Chronic Pain, Mood, Quality of Life, and Cognition in Patients with Mild Alzheimer's Disease? Evidence from a Randomized Controlled Trial. Journal of Alzheimer's Disease, 60(2), 663–677. https://doi.org/10.3233/JAD-170410

Altres enfocaments multidisciplinaris

Bungay, H., & Vella-Burrows, T. (2013). The effects of participating in creative activities on the health and well-being of children and young people: a rapid review of the literature. Perspectives in Public Health, 133(1), 44–52. https://doi.org/10.1177/1757913912466946
Burns, N. C., Watts, A., Perales, J., Montgomery, R. N., Morris, J. K., Mahnken, J. D., Lowther, J. & Vidoni, E. D. (2018). The Impact of Creative Arts in Alzheimer's Disease and Dementia Public Health Education. Journal of Alzheimer's Disease, 63(2), 457–463. https://doi.org/10.3233/JAD-180092
Crone, D. M., O'Connell, E. E., Tyson, P. J., Clark-Stone, F., Opher, S. & James, D. V. B. (2013). «Art Lift» intervention to improve mental well-being: An observational study from UK general practice. International Journal of Mental Health Nursing, 22(3), 279–286. https://doi.org/10.1111/j.1447-0349.2012.00862.x
Crone, D. M., Sumner, R. C., Baker, C. M., Loughren, E. A., Hughes, S. & James, D. V. B. (2018). «Artlift» arts-on-referral intervention in UK primary care: Updated findings from an ongoing observational study. European Journal of Public Health, 28(3), 404–409. https://doi.org/10.1093/eurpub/cky021
Cuypers, K., Krokstad, S., Holmen, T. L., Skjei Knudtsen, M., Bygren, L. O. & Holmen, J. (2012). Patterns of receptive and creative cultural activities and their association with perceived health, anxiety, depression and satisfaction with life among adults: the HUNT study, Norway. Journal of Epidemiology and Community Health, 66(8), 698–703. https://doi.org/10.1136/jech.2010.113571
Dunphy, K., Baker, F. A., Dumaresq, E., Carroll-Haskins, K., Eickholt, J., Ercole, M., Kaimal, G., Meyer, K., Sajnani, N., Shamir, O. Y. & Wosch, T. (2019). Creative arts interventions to address depression in older adults: A systematic review of outcomes, processes, and mechanisms. Frontiers in Psychology, 9(JAN). https://doi.org/10.3389/fpsyg.2018.02655
Efstathopoulou, L. & Bungay, H. (2021). Mental health and resilience: Arts on Prescription for children and young people in a school setting. Public Health, 198, 196–199. https://doi.org/10.1016/j.puhe.2021.07.021
Fancourt, D. & Ali, H. (2019). Differential use of emotion regulation strategies when engaging in artistic creative activities amongst those with and without depression. Scientific Reports, 9(1), 9897. https://doi.org/10.1038/s41598-019-46138-3
Fancourt, D. & Finn, S. (2019). What is the evidence on the role of the arts in improving health and well-being? A scoping review. In Health Evidence Network (synthesis report 67). WHO Regional Office for Europe. https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/329834/9789289054553-eng.pdf
Fancourt, D. & Steptoe, A. (2018). Cultural engagement predicts changes in cognitive function in older adults over a 10 year period: Findings from the English Longitudinal Study of Ageing. Scientific Reports, 8(1). https://doi.org/10.1038/s41598-018-28591-8
Grossi, E., Tavano Blessi, G. & Sacco, P. L. (2018). Magic Moments: Determinants of Stress Relief and Subjective Wellbeing from Visiting a Cultural Heritage Site. Culture, Medicine, and Psychiatry 43(1), 4–24. https://doi.org/10.1007/S11013-018-9593-8
Hansen, E., Sund, E., Knudtsen, M. S., Krokstad, S. & Holmen, T. L. (2015). Cultural activity participation and associations with self-perceived health, life-satisfaction and mental health: The Young HUNT Study, Norway. BMC Public Health, 15(1), 1–8. https://doi.org/10.1186/s12889-015-1873-4
Holt, N. J. (2020). Tracking momentary experience in the evaluation of arts-on-prescription services: using mood changes during art workshops to predict global wellbeing change. Perspectives in Public Health, 140(5), 270–276. https://doi.org/10.1177/1757913920913060
Jensen, A. (2018a). Mental health recovery and arts engagement. Journal of Mental Health Training, Education and Practice, 13(3), 157–166. https://doi.org/10.1108/JMHTEP-08-2017-0048
Jensen, A. (2019). Culture Vitamins – an Arts on Prescription project in Denmark. Perspectives in Public Health, 139(3), 131–136. https://doi.org/10.1177/1757913919836145
Jensen, A. & Bonde, L. O. (2018). The use of arts interventions for mental health and wellbeing in health settings. Perspectives in Public Health, 138(4), 209–214. https://doi.org/10.1177/1757913918772602
la Cour, K., Josephsson, S., Tishelman, C. & Nygård, L. (2007). Experiences of engagement in creative activity at a palliative care facility. Palliative & Supportive Care, 5(3), 241–250. https://doi.org/10.1017/s1478951507000405
Leckey, J. (2011). The therapeutic effectiveness of creative activities on mental well-being: a systematic review of the literature. Journal of Psychiatric and Mental Health Nursing, 18(6), 501–509. https://doi.org/10.1111/j.1365-2850.2011.01693.x
Leenders, M., Dyer, G. M. & Saunders, V. (2011). Work in progress: Creative Recovery to creative livelihoods. Australasian Psychiatry: Bulletin of Royal Australian and New Zealand College of Psychiatrists, 19 Suppl 1, S45-8. https://doi.org/10.3109/10398562.2011.583051
Puetz, T. W., Morley, C. A. & Herring, M. P. (2013). Effects of creative arts therapies on psychological symptoms and quality of life in patients with cancer. JAMA Internal Medicine, 173(11), 960–969. https://doi.org/10.1001/jamainternmed.2013.836
Saavedra, J., Pérez, E., Crawford, P. & Arias, S. (2018). Recovery and creative practices in people with severe mental illness: evaluating well-being and social inclusion. Disability and Rehabilitation, 40(8), 905–911. https://doi.org/10.1080/09638288.2017.1278797
Slattery, M., Attard, H., Stewart, V., Roennfeldt, H. & Wheeler, A. J. (2020). Participation in creative workshops supports mental health consumers to share their stories of recovery: A one-year qualitative follow-up study. PloS One, 15(12), e0243284. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0243284
Visser, A. & Op 't Hoog, M. (2008). Education of creative art therapy to cancer patients: evaluation and effects. Journal of Cancer Education, 23(2), 80–84. https://doi.org/10.1080/08858190701821204
Weziak-Bialowolska, D. (2016). Attendance of cultural events and involvement with the arts-impact evaluation on health and well-being from a Swiss household panel survey. Public Health, 139, 161–169. https://doi.org/10.1016/j.puhe.2016.06.028

Benestar subjectiu

El benestar subjectiu és la percepció que una persona té de la seva vida com a digna de ser viscuda, independentment de la valoració o el judici d'altres (Ed Diener, 2009). Aquesta definició vincula el pensament (component cognitiu) amb el sentiment (component afectiu) i, en aquest capítol, abordem els assoliments personals, els recursos adaptatius, les experiències i emocions i, finalment, l'autoavaluació vital.

Això ens permet analitzar com les arts incideixen en els objectius, les necessitats i les accions, a més de referir-nos al grau de compliment i d'implicació que orienta, en darrer terme, la trajectòria vital. Tot plegat tenint ben present com les avaluacions vitals s'entrellacen amb els processos de realització i amb les emocions, en el context de la dimensió afectiva.

Dins del Programa europeu Culture for Health es van analitzar, per aquest àmbit, 118 publicacions, 93 de les quals (79%) incloïen participació activa en activitats culturals, 13 analitzaven participació receptiva (11%) i 12 estudis (10%) es referien a ambdues modalitats.

                Què en sabem?
                Diversos estudis acrediten la reducció de l'ansietat i la depressió, la millora de l'estat d'ànim i l'increment d'emocions positives en persones que participen regularment en programes artístics, inclosos els d'arts en prescripció.
Les arts reforcen el sentiment de pertinença i el vincle social, especialment en persones que experimenten soledat, fragilitat en la salut mental o estigmatització. Els espais col·lectius per a la creació actuen com a contextos segurs d'expressió i connexió.
La participació cultural contribueix a la reconstrucció del sentit vital i a l'elaboració de situacions vitals complexes —malaltia crònica, dol, envelliment—, a més de facilitar la recerca de sentit i l'articulació de narratives sobre la pròpia experiència.
Les activitats artístiques actives —cantar, ballar, escriure, pintar— s'associen amb millores en autoestima, confiança, sentiment de competència, expressió emocional i sensació de control sobre la pròpia vida. Paral·lelament, fomenten la cooperació, les habilitats comunicatives i la participació comunitària.
El cant presenta els millors resultats en benestar emocional, participació social i connexió interpersonal; la dansa fomenta les competències socials i redueix els comportaments de risc en la joventut; la lectura s'associa preferentment amb l'empatia, la recerca de sentit i la reducció de conductes de risc; l'escriptura facilita l'autoexpressió, l'autoreflexió i l'autovaloració, alhora que ajuda a superar barreres comunicatives específiques.
La majoria d'evidències es fonamenten en estudis observacionals i qualitatius. Són necessaris més assaigs controlats que comparin la intervenció artística amb altres activitats no artístiques, a fi d'aïllar-ne l'efecte específic.
Manca investigació en poblacions amb baix accés a equipaments culturals per condicionants socials i també en col·lectius que no es presenten per participar en intervencions de salut creativa. El repte és considerable si es volen promoure actuacions realment inclusives i d'ampli abast.

            

Evidència a la literatura científica

Assoliments personals

Desenvolupament d'habilitats

Diverses modalitats de participació cultural activa fomenten l'adquisició i el perfeccionament d'habilitats fonamentals, com ara la col·laboració i la comunicació (Barnes, 2014; Pearce & Lillyman, 2015; Chang et al., 2019; Eleni & Georgios, 2020; Gao et al., 2021), a més de l'adquisició de competències digitals (Gilliam et al., 2012).
El desenvolupament de la creativitat es considera central, ja que dona suport al creixement personal i professional, i enforteix la capacitat personal per afrontar les complexitats de la vida. S'han constatat millores en l'adquisició d'habilitats en infants (Barnes, 2014; Kucirkova et al., 2014), joves (Rodgers & Furcron, 2016), persones grans (Pearce & Lillyman, 2015), estudiants de Medicina (Nagji et al., 2013; Jones et al., 2017), persones cuidadores (Fancourt et al., 2019), pacients oncològics (Visser & Op 't Hoog, 2008), persones usuàries de serveis de salut mental (Dowrick et al., 2012) i infants amb paràlisi cerebral (Withers et al., 2019).

Danza Mobile

Aquesta companyia professional demostra que un equip mixt amb persones amb discapacitat intel·lectual i sense pot assolir l'excel·lència artística, i no cal fer distincions amb les companyies convencionals. Des de 1995, s'estan formant ballarins professionals, fet que ha permès desenvolupar habilitats i competències en clau d'equitat.

Autoexpressió

La pràctica d'activitats com la lectura i el teatre afavoreix l'autoexpressió en diversos grups de població (Billington, 2019), especialment entre persones i col·lectius que troben més difícil comunicar-se per les vies convencionals. Això mateix s'observa en professionals i estudiants de Medicina, que es senten més segurs per expressar pors i inseguretats (Rodríguez et al., 2012).
La pràctica d'activitats de fotografia i cinema ha afavorit l'autoexpressió en nens i adolescents sords (Young et al., 2019), mentre que les activitats artístiques creatives generaven efectes similars en persones amb ictus crònic (Sit et al., 2017).

RELAT-HOS

L'Hospital de Bellvitge va impulsar aquest projecte per afavorir l'expressió narrativa d'experiències vinculades a la malaltia i a l'hospitalització, per part de pacients ingressats. Així van poder donar forma a vivències que d'altra manera romanen inarticulades. La publicació d'antologies i les lectures col·lectives van ser accions de validació pública.

La forma dels somnis

El projecte parteix dels somnis —territori inherentment personal— per facilitar l'expressió creativa de persones amb problemes de salut mental. La publicació il·lustrada que se'n deriva explora les capacitats creatives de persones sovint deslegitimades com a creadores.

Apoderament

Les activitats creatives estimulen un sentiment d'apoderament en estudiants de col·lectius desfavorits (Mazza, 2012), nens hospitalitzats (Teksoz et al., 2017) i persones amb diverses condicions de salut (Cueva, 2010; Buchan, 2020; Thieser et al., 2021). Aquestes experiències reforcen sentiments d'apoderament i autonomia, i faciliten una vivència més activa de la pròpia trajectòria vital i dels condicionants de salut, especialment en persones vulnerables.
Aquestes activitats són útils durant processos de rehabilitació i ajuden a l'estimulació cerebral en persones amb ictus crònic (Sit et al., 2017).
Un estudi subratlla la qualitat apoderadora de la implicació de persones amb afàsia en el codisseny de productes i serveis adaptats a les seves necessitats mitjançant activitats creatives com ara la fotografia (Levin et al., 2007).
Les visites a museus i els tallers creatius enriqueixen el sentiment d'autoapoderament i promouen la reconducció de significat en la vida dels persones usuàries de serveis de salut mental (Jensen, 2018a).

Control'Art

Les persones amb epilèpsia documenten la seva experiència mitjançant fotografia i vídeo i construeixen la seva pròpia narrativa. L'exposició pública genera representacions alternatives a les imatges mèdiques dominants i redueix l'autoestigma associat a una malaltia sovint ocultada.

CAD/A

La creació artística en centres d'atenció a drogodependències ofereix experiències d'èxit i reconeixement a persones que es troben en tractament d'addiccions. Les exposicions públiques desafien estereotips i contribueixen a reconstruir les identitats més enllà de l'addicció.

Confiança i autovaloració

La participació cultural facilita l'increment de la confiança i l'autovaloració en adolescents (Hansen et al., 2015) i persones amb condicions severes de salut mental (Slattery et al., 2020). Destaquen els beneficis dels infants amb les activitats teatrals (Barnes, 2014; Gao et al., 2021) i les persones grans amb la pintura (Rose & Lonsdale, 2016) i el cant coral (Batt-Rawden & Andersen, 2020).
L'autoestima de les persones grans es potencia mitjançant activitats dramàtiques en clau comunitària (Yuen et al., 2011) i activitats creatives com ballar, dibuixar i fer manualitats (Pearce & Lillyman, 2015).
Les arts beneficien el desenvolupament de l'autoacceptació, l'autoestima en persones amb condicions de salut (Gross et al., 2015; Sit et al., 2017; Jensen, 2019; Slattery et al., 2020) i en persones amb determinants socials de salut que participen en arts comunitàries (Kelaher et al., 2014).

Persianes Vives

Els joves en risc d'exclusió del barri del Raval de Barcelona creen murals per a la comunitat. La transformació física de l'entorn reflecteix i reforça la transformació personal: allò que era espai degradat esdevé obra d'art reconeguda i signada per qui abans no rebien cap reconeixement de la comunitat.

Connexió social i inclusió

Tant la participació cultural receptiva —assistència al teatre— com l'activa —creació teatral, dansa, arts visuals— potencien la implicació social en persones grans (Brustio et al., 2018; Cantu & Fleuriet, 2018; Meeks et al., 2020), fet que mitiga l'aïllament i promou la inclusió dins de la comunitat.
El cant coral és útil per millorar la qualitat de vida dels i les professionals de la salut (Moss & O'Donoghue, 2020). També de les persones grans en situació de màxima vulnerabilitat (Petrovsky et al., 2020).
La cohesió social i la inclusió queden potenciades mitjançant la lectura i l'escriptura en grup (Hilse et al., 2007; Billington, 2019), el cant i la música (Sun & Buys, 2016; Skingley et al., 2018; Batt-Rawden & Andersen, 2020; Moss & O'Donoghue, 2020; Petrovsky et al., 2020), les arts visuals (Rose & Lonsdale, 2016; Sit et al., 2017; Saavedra et al., 2018) i diverses activitats creatives (Pearce & Lillyman, 2015; Slattery et al., 2020).
La participació de joves en activitats amb fotografia ha contribuït a reduir sentiments d'aïllament social i marginalització (Charles & Felton, 2020).

EIXART

El programa reconeix els usuaris dels centres d'atenció primària com a «experts per experiència» i se'ls convida a la cocreació de diversos projectes artístics. L'avaluació inclou variables definides pels mateixos participants (dignitat, transformació narrativa, vincles), que s'afegeixen als indicadors predefinits per la direcció d'Eixart.

Xarxa de Lectura Fàcil

L'adaptació de textos als requeriments de la lectura fàcil facilita la participació cultural de persones amb discapacitat intel·lectual, demència o dislèxia. Els clubs de lectura inclusius en biblioteques generen espais normalitzats de socialització per a qui n'ha estat exclòs pels seus condicionants socials.

Sentiment d'identitat i pertinença

La participació en activitats artístiques pot contribuir a un millor sentiment de pertinença en adults (Batt-Rawden & Andersen, 2020), persones grans (Meeks et al., 2020) i refugiats (Philipp et al., 2015).
El sentit d'identitat individual i col·lectiu es potencia en dones adultes mitjançant el cant (Batt-Rawden & Andersen, 2020), i en persones amb condicions de salut mental a llarg termini gràcies a la participació en activitats teatrals i musicals (Ørjasæter et al., 2017).
Els i les adolescents amb dolor crònic troben suport per reestructurar les seves narratives autobiogràfiques amb el teatre i la teràpia del moviment (Christie et al., 2006). En la majoria dels casos això va lligat a la reconfiguració d'identitats.

Salut i Benestar a l'ETNO

El patrimoni valencià serveix com a recurs que connecta persones amb demència amb la seva identitat cultural mitjançant objectes que evoquen records autobiogràfics. Les visites adaptades al Museu activen memòries antigues preservades, tot i el deteriorament cognitiu de les persones participants.

Empatia

La lectura de ficció promou el desenvolupament de l'empatia (Mar et al., 2009; Bal & Veltkamp, 2013). Hi ha també evidències en joves més introvertits (Djikic et al., 2013).

La vinculació activa amb les arts ajuda els equips professionals mèdics i l'estudiantat a mitigar la fatiga per compassió (Anderson & Gustavson, 2016), a potenciar l'empatia (Milligan & Woodley, 2009; Baker et al., 2019; Suh et al., 2021) i la capacitat per actuar èticament (Zbikowski et al., 2020).

La literatura en la docència mèdica

La lectura i discussió a partir d'obres literàries sobre la malaltia, la mort i la relació metge-pacient ajuda a desenvolupar competències interpersonals en estudiants de Medicina. L'avaluació ha constatat millores en l'empatia, mesurades amb instruments validats científicament. Això suggereix que l'exposició a la literatura per part dels futurs professionals de la salut pot tenir influència rellevant en la seva pràctica mèdica posterior.

Recursos adaptatius

Resiliència

Les activitats creatives incrementen la resiliència dels supervivents de trauma (Diamond & Shrira, 2018) i dels joves amb trastorns de conducta (Thompson & Tawell, 2017). El cant enforteix la resiliència en adults (Sun & Buys, 2016).
Un estudi longitudinal amb adolescents avala que la participació en tallers d'arts visuals —escultura, argila, pintura i collage— es correlaciona amb la resiliència immediatament després (Efstathopoulou & Bungay, 2021).
La creativitat es convertí en factor de resiliència durant la pandèmia de la COVID-19, especialment per al desenvolupament de nous projectes i la gestió de tot allò que havia quedat ajornat (Elisondo, 2021).
Gràcies a les activitats artístiques creatives, les persones adquireixen noves estratègies per afrontar experiències estressants (Sun & Buys, 2016), limitacions autoimposades (Yuen et al., 2011), assetjament escolar (Ta Park et al., 2020) i capacitats físiques limitades (la Cour et al., 2007). També experimenten una millora notable en la capacitat de resistir situacions de vulnerabilitat i processos de canvi vital.

Breve Diccionario Enciclopédico ilustrado de mi cáncer

L'artista Josune Urrutia transforma la seva experiència amb el càncer en matèria artística mitjançant un diccionari autobiogràfic. Cada entrada (cos, por, pèl, cicatriu) demostra com la creació pot ser eina de processament i transformació que ajuda a confrontar la vulnerabilitat produïda per la malaltia.

Comportaments positius

La lectura quotidiana per plaer durant la infància s'associa amb comportaments positius relacionats amb la salut durant l'adolescència, com ara menor consum de tabac i alcohol i més consum de fruita, malgrat que també es correlaciona amb menys temps dedicat a l'activitat física (Mak & Fancourt, 2020).
Un programa per a joves basat en la dansa resulta efectiu per prevenir conductes de risc (Rodgers & Furcron, 2016), i una classe de dansa adaptada de hip-hop mitiga comportaments no desitjats en nens amb paràlisi cerebral (Withers et al., 2019).
La visualització d'una sèrie televisiva amb contingut apropiat proporciona eines per respondre a experiències d'assetjament en entorns educatius universitaris (Ta Park et al., 2020).
S'observa una millora en la presa de decisions en estudiants universitaris que participen en grups basats en el teatre (Chang et al., 2019).
La dansa estimula un estil de vida actiu i millora les perspectives de recuperació en persones amb càncer (Thieser et al., 2021).

Llegir abans de curar

Els clubs de lectura autogestionats per professionals de la salut generen reflexió sobre la pràctica professional. El model d'autogestió promou la sostenibilitat i demostra que no es necessiten molts recursos si hi ha un compromís genuí per part dels participants.

Experiències i emocions

Estat d'ànim

Els participants en clubs de lectura (Billington, 2019), activitats de dansa (Baltà Portolés, 2021), corals (Reagon et al., 2016) o en programes d'arts per prescripció (Holt, 2020) milloren l'estat d'ànim.
Beneficis similars queden documentats en persones amb Alzheimer i els cuidadors quan visiten espais patrimonials i participen en sessions de conversa (Rosenberg, 2009).

Músicos por la Salud

Els concerts personalitzats a peu de llit adapten el repertori a les preferències de cada pacient. Els milers d'intervencions anuals en desenes d'hospitals generen dades sòlides sobre millores immediates en l'estat d'ànim dels pacients, mesurades amb instruments validats científicament.

Emocions positives

La participació cultural receptiva i activa genera gaudi (Winther et al., 2015; Sit et al., 2017; Chang & Netzer, 2019; Petrovsky et al., 2020), sentiment de felicitat (Cantu & Fleuriet, 2018), esperança (Reynolds et al., 2008) i calma (Rose & Lonsdale, 2016; Cantu & Fleuriet, 2018).

Believe in Art

Els murals en espais pediàtrics i oncològics transformen entorns institucionals estàndard en espais acollidors. Els colors càlids, altres elements naturals i les narratives visuals generen emocions positives que allunyen momentàniament l'ansietat habitual quan s'accedeix a l'entorn hospitalari.

Regulació emocional

La implicació en activitats teatrals mitiga els pensaments negatius i l'aflicció en persones amb demència (Zeisel et al., 2018).
El cant i l'escriptura creativa promouen les estratègies de regulació emocional tant en adults sense malalties com en persones amb condicions de salut mental (Dingle et al., 2017).
Alguns pacients oncològics informen de canvis positius en la gestió de les emocions durant la pràctica d'activitats artístiques amb un component creatiu (Visser & Op 't Hoog, 2008).
La implicació en les arts, entre les quals destaca la lectura, pot generar millores en les estratègies de regulació emocional en persones sense cap malaltia; no obstant això, les persones amb depressió severa, malgrat que poden experimentar algun benefici, no presenten millores significatives (Fancourt & Ali, 2019).
L'art millora la capacitat de gestionar les emocions en els infants més petits (Gao et al., 2021; Moula, 2021).

Biblioterapia

La lectura guiada i el debat en grup faciliten l'exploració d'emocions de manera indirecta, especialment aquelles que són més difícils de compartir. La ficció opera com un filtre protector sobretot amb la identificació amb personatges i situacions literàries que canalitzen el reconeixement de les emocions i el seu processament.

Reducció de l'ansietat i la depressió

Les persones grans o amb malalties cròniques que canten en una coral disminueixen l'ansietat i la depressió (Coulton et al., 2015; Reagon et al., 2016). L'escolta de música també alleugereix l'estrès i l'ansietat en estudiants universitaris (Fiore, 2018).
La dansa sembla contribuir a mitigar els símptomes de depressió i ansietat (Baltà Portolés, 2021). La improvisació teatral també s'associà amb la disminució de la depressió en persones amb demència que presentaven símptomes depressius (Zeisel et al., 2018).
La participació activa en la creació d'arts visuals rebaixa els nivells de depressió en adults (Sun & Buys, 2016), professionals dels serveis sanitaris (Moss & O'Donoghue, 2020) i pacients oncològics en tractament (Bozcuk et al., 2017).
Les intervencions de pallassos resulten efectives en la mitigació de l'estrès i l'ansietat relacionats amb procediments mèdics en nens i adolescents hospitalitzats i els seus pares (Sridharan & Sivaramakrishnan, 2016; Zhang et al., 2017; Lopes-Junior et al., 2020).
Un estudi epidemiològic demostrà que les activitats culturals receptives generaven menor ansietat en comparació amb la participació activa (Cuypers et al., 2012).

Art i Salut Mental

Els tallers, exposicions i representacions protagonitzades per persones amb problemes de salut mental presenten experiències d'èxit gràcies a la millora de la connexió social i l'expressió emocional. L'avaluació ha constatat reduccions en símptomes d'ansietat i depressió associades a la participació mantinguda al llarg del temps.

Estrès, relaxació i experiència de flux

Les experiències estètiques derivades de la visita a espais patrimonials han demostrat reduir l'estrès, comprovat amb una disminució dels nivells de cortisol (Grossi et al., 2018). L'observació d'una obra d'art també alleugereix l'estrès (Law et al., 2021). Un programa d'art per prescripció per a persones amb ansietat, depressió, aïllament social i dolor crònic ha provat ser eficaç en la reducció de la tensió durant i després de la participació (Holt, 2020). També aporta calma a persones grans (Rose & Lonsdale, 2016; Cantu & Fleuriet, 2018).
La creació d'obres d'art amb materials naturals redueix l'estrès (Chang & Netzer, 2019). A més, el dibuix incrementa l'experiència de flux (Cseh et al., 2016).
L'escolta de música alleugereix l'estrès en nens sotmesos a extraccions de sang (Caprilli et al., 2007).
Els participants en cant coral informen més d'una capacitat autopercebuda per afrontar l'estrès que no pas d'una reducció directa de l'estrès psicològic (Sun & Buys, 2016). Pel que fa a persones amb malaltia pulmonar obstructiva crònica el cant té efectes relaxants (Skingley et al., 2018).
Cal assenyalar que la competitivitat, com els concursos de dansa, pot generar estrès i disminuir els beneficis de benestar dels i les professionals, en comparació amb la dansa recreativa (Zajenkowski et al., 2015).

Radiació +++

Les residències artístiques a l'hospital generen entorns immersius i espais de concentració tant en artistes com en pacients de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Els processos creatius impulsats dins del projecte faciliten experiències de flux que contrasten amb la fragmentació habitual del temps hospitalari.

Suport en cures pal·liatives i dol

La lectura d'històries seleccionades expressament (storytelling) ha permès als pacients amb càncer terminal i les seves famílies processar el diagnòstic (DeSanto-Madeya et al., 2021) i ha donat suport a les famílies en els processos de dol (Bosticco & Thompson, 2005; Xiu et al., 2020).

Arte Paliativo

Artistes de diverses disciplines acompanyen pacients i les famílies, al final de vida, i faciliten el processament anticipat del dol i la creació de llegats significatius (objectes artístics, escrits, gravacions) que perduren més enllà de la mort.

Autoavaluació vital

Millora del benestar i la qualitat de vida

Una enquesta transversal mostra una relació positiva entre diverses activitats culturals i el benestar psicològic individual (Grossi et al., 2011). En l'estudi, l'accés cultural es classificà com el segon determinant de benestar psicològic més important, just després de l'estat de salut (Grossi et al., 2012).
Diversos estudis confirmen beneficis en el benestar general i psicològic (Yuen et al., 2011; Clift et al., 2016; Cantu & Fleuriet, 2018; Brewster & Cox, 2019; Waddington-Jones et al., 2019; Jensen et al., 2020). S'observen millores en el benestar de persones amb condicions sanitàries molt diverses, fins i tot les més crítiques (Reynolds et al., 2008; Bronken et al., 2012; Crone et al., 2013; Gross et al., 2015; Sit et al., 2017; Crone et al., 2018; Saavedra et al., 2018; Lopes-Junior et al., 2020). La qualitat de vida millora en persones amb diverses condicions de salut, especialment amb malalties cròniques (Visser & Op 't Hoog, 2008; Madden et al., 2010; Yuen et al., 2011; Reagon et al., 2016; Bozcuk et al., 2017; Daykin et al., 2018; Zeisel et al., 2018; Liu et al., 2019; Qin, 2020).
Una revisió sobre intervencions relacionades amb el patrimoni cultural documenta beneficis físics, mentals i de connexió social (Grossi et al., 2018; Pennington et al., 2019), independentment de l'edat i formació dels participants (Fraser et al., 2015; Sun & Buys, 2016; Brustio et al., 2018; Xiu et al., 2020).

Concomitentes UCI Pediàtrica

La mediació cultural amb infants en estat crític i les seves famílies fa més suportable el dia a dia en un context en què la qualitat de vida —més que la durada— és especialment rellevant. El programa està integrat dins d'una xarxa europea.

Satisfacció i motivació vital

La satisfacció amb la vida es veu potenciada per la implicació artística durant l'adolescència (Hansen et al., 2015), adults (Cuypers et al., 2012), nens hospitalitzats (Teksoz et al., 2017) i dones amb fatiga crònica (Reynolds et al., 2008).
La dansa creativa potencia la satisfacció vital de les dones grans (Cruz-Ferreira et al., 2015).
Els llocs patrimonials i les activitats que s'hi associen contribueixen a la satisfacció vital (Pennington et al., 2019).
D'altra banda, la participació en activitats creatives pot estimular una major motivació en nens amb dificultats lingüístiques i socioemocionals (Kucirkova et al., 2014) i en persones amb afàsia (Levin et al., 2007).

Arte y Cultura ONCE

La formació artística i les exposicions ofereixen a persones amb discapacitat noves oportunitats per al desenvolupament i el reconeixement que contribueixen a una vida significativa. El seguiment de les trajectòries artístiques, anys després de la participació, documenta l'impacte a llarg termini.

Recerca de sentit i reflexió

Els resultats de la recerca indiquen que la lectura pot ajudar en la recerca de sentit individual (Billington, 2019).
La implicació en l'acte creatiu dona sentit vital a persones amb càncer (Visser & Op 't Hoog, 2008) i trastorns de salut mental (Hilse et al., 2007).
La participació en activitats creatives promou la reflexió sobre el jo, els altres i les experiències vitals en infants de primària (Moula, 2021), nens i adolescents sords (Young et al., 2019), estudiants de Medicina (Jones et al., 2017) i adults en actiu (Chang & Netzer, 2019).
Els infants que participen en activitats de dansa i moviment organitzat milloren l'autoconeixement com a éssers cognitius, socials i emocionals (Thom, 2010).
Els joves milloren els coneixements sobre estils de vida saludables i actituds mitjançant la visualització de sèries i cinema (Ta Park et al., 2020) i la participació en jocs transmèdia (Gilliam et al., 2012).
L'elaboració d'històries digitals potencia el pensament crític i ofereix l'oportunitat de reflexionar profundament sobre preocupacions personals, fet que enriqueix els recursos per a la promoció de la salut juvenil (Fletcher & Mullett, 2016).

Ser Océano: Órganos Electromagnéticos

Les instal·lacions sonores immersives qüestionen les narratives biomèdiques dominants sobre el cos malalt i presenten interpretacions alternatives. El projecte facilita la reflexió existencial sobre el sentit de la malaltia i la transformació dels cossos.

Conclusions

Principals troballes

Assoliments personals i desenvolupament de capacitats

Diverses modalitats de participació cultural activa faciliten l'adquisició i el perfeccionament d'habilitats. A més, estudis amb poblacions de totes les edats documenten millores significatives en la comunicació interpersonal, pensament crític i resolució creativa de problemes.

Especialment rellevant és l'evidència sobre autoexpressió i capacitat d'acció: la pràctica artística proporciona canals d'expressió alternatius —visuals, sonors, corporals, narratius— especialment valuosos per a persones amb traumes o de l'espectre autista, com també en contextos de vulnerabilitat on les veus individuals han estat silenciades històricament.

El sentit d'apoderament apareix com un benefici recurrent en els estudis qualitatius. Els participants expliquen com augmenta la percepció de control sobre les seves circumstàncies vitals, la capacitat per prendre decisions informades i la confiança en el valor de l'experiència pròpia. Aquest efecte és especialment rellevant en intervencions que incorporen metodologies participatives i de cocreació, on les persones no són receptores passives, sinó coprotagonistes del procés creatiu.

Connexió social, vincle i inclusió

La participació en activitats artístiques col·lectives genera capital social de vincle —relacions sòlides amb persones amb experiències similars— i capital social de pont —connexions que travessen diferències de classe, ètnia, edat o condicions de salut. Els cors comunitaris, els grups de teatre i dansa, i els tallers d'arts visuals actuen com a espais de connexió on la identitat compartida es construeix al voltant de la pràctica artística i la malaltia o les vulnerabilitats es deixen al marge.

Aquest efecte és significatiu per a la mitigació de la soledat no desitjada, una epidèmia silenciosa que té un impacte notable en la morbiditat cardiovascular, el deteriorament cognitiu i fins i tot la mortalitat. Els estudis mostren que la participació regular en activitats culturals redueix la soledat percebuda, de manera més efectiva que altres intervencions comunitàries no artístiques. Aquesta diferència es pot explicar perquè l'objectiu compartit —crear alguna cosa junts— facilita connexions autèntiques sense l'estigma associat als anomenats «grups de suport».

El sentiment de pertinença es reforça mitjançant la participació cultural. Les persones renegocien identitats que havien quedat reduïdes a diagnòstics mèdics («soc una malalta de Parkinson»). En el seu lloc, recuperen narratives complexes i multidimensionals («soc la Maria, que canta al cor»).

Regulació emocional i resiliència

Les troballes sobre l'estat d'ànim i les emocions positives són sòlides. La participació artística —tant activa com receptiva— incrementa l'afecte positiu i disminueix l'afecte negatiu durant i immediatament després de sessions, i també a mitjà termini. Més rellevant encara, diversos estudis longitudinals mostren que la pràctica artística millora les estratègies de regulació emocional: les persones que participen regularment en activitats creatives desenvolupen més capacitat de reavaluació cognitiva (reformulació de situacions estressants), expressió emocional adaptativa i supressió selectiva d'emocions disruptives.

La reducció d'ansietat i depressió està documentada en molts àmbits: des de tallers d'escriptura creativa per a migrants amb trastorn d'estrès posttraumàtic fins a programes de fotografia per a joves amb episodis inicials de salut mental. Tot i que les magnituds d'efecte varien considerablement segons el tipus d'intervenció i la població, se'n constaten els beneficis.

El suport al dol mitjançant les arts —especialment amb l'escriptura narrativa i la música— mostra beneficis en l'elaboració de pèrdues i la reconstrucció de significat existencial. Cal tenir present, però, que la majoria d'estudis en aquest àmbit són qualitatius i s'han fet amb mostres força petites.

Sentit vital i qualitat de vida

Els estudis documenten millores en satisfacció vital global i qualitat de vida relacionada amb la salut, mesurades amb instruments estandarditzats, en persones que participen regularment en activitats culturals. Aquest efecte sembla independent de l'estat de salut física basal: tant persones sense malalties com persones amb condicions cròniques experimenten beneficis similars en termes de valoració subjectiva de les seves vides.

La recerca de sentit —un procés especialment crític en moments de crisi existencial com els que acompanyen diagnòstics severs, pèrdues personals greus o envelliment— la facilita la pràctica artística. La pràctica creativa permet explorar preguntes fonamentals sobre el propòsit vital, el llegat, la transcendència i la connexió amb quelcom més gran que un mateix.

Buits identificats

Malgrat els sòlids resultats, la recerca actual presenta encara limitacions metodològiques que cal abordar per consolidar l'evidència del camp:

Subjectivitat de mesures i risc de biaix

La majoria dels resultats són autoinformats amb qüestionaris i escales subjectives. Si bé aquestes mesures són vàlides per captar les experiències viscudes, no controlen els possibles biaixos. Els participants poden arribar a explicar millores perquè projecten les expectatives dels investigadors, per gratitud cap als facilitadors o per justificar el temps i els recursos invertits. La inclusió de mesures objectives —com ara comportament observat, decisions conductuals o mesures fisiològiques com ara la variabilitat cardíaca o els nivells de cortisol— milloraria significativament la solidesa de les conclusions.

Manca de grups control actius

Molts estudis comparen participació artística amb «no fer res» (llista d'espera) o «atenció habitual». Això no permet discernir si els beneficis provenen específicament de l'art o de factors inespecífics com ara l'atenció personalitzada, la sortida de casa, la rutina setmanal o la interacció social. Calen més estudis comparatius amb grups control que rebin altres intervencions (exercici físic, classes d'idiomes, visites a espais naturals, etc.) per identificar l'efecte específic de l'art.

Heterogeneïtat de conceptualitzacions del benestar

La diversitat de metodologies i d'instruments de recerca dificulta la comparació entre resultats i les metanàlisis.

Poblacions autoseleccionades

La majoria de participants en els estudis esmentats són persones que ja tenen interès o afinitat prèvia per les arts. Cal investigar si els beneficis es mantenen en persones sense «motxilla artística» que participen per recomanació mèdica o derivació de benestar social. És igualment necessari desenvolupar estratègies per reduir barreres d'accés com ara l'estigma del «no tinc talent» o «no ho sabré fer», la por al ridícul o les creences que «l'art no és per a gent com jo».

Mecanismes causals poc explorats

Una pregunta central roman: per què crear art millora el benestar? És per l'experiència de flux (immersió total)? Per l'expressió emocional sense filtre verbal? Per la creació d'un objecte tangible que genera sensació d'assoliment? Per la interacció social que l'envolta? Per la desconnexió de la rumiació? De ben cert tots aquests factors interactuen entre si, però calen més estudis amb dissenys experimentals per aïllar i comprendre els mecanismes específics responsables dels beneficis observats fins ara.

Referències

Arts visuals

Anderson, L. W. & Gustavson, C. U. (2016). The Impact of a Knitting Intervention on Compassion Fatigue in Oncology Nurses. Clinical Journal of Oncology Nursing, 20(1), 102–104. https://doi.org/10.1188/16.CJON.102-104
Bozcuk, H., Ozcan, K., Erdogan, C., Mutlu, H., Demir, M. & Coskun, S. (2017). A comparative study of art therapy in cancer patients receiving chemotherapy and improvement in quality of life by watercolor painting. Complementary Therapies in Medicine, 30, 67–72. https://doi.org/10.1016/j.ctim.2016.11.006
Brewster, L. & Cox, A. M. (2019). The daily digital practice as a form of self-care: Using photography for everyday well-being. Health, 23(6), 621–638. https://doi.org/10.1177/1363459318769465
Buchan, C. A. (2020). Therapeutic benefits and limitations of participatory photography for adults with mental health problems: A systematic search and literature review. Journal of Psychiatric and Mental Health Nursing, 27(5), 657–668. https://doi.org/10.1111/jpm.12606
Bueno, David (2025). L'art de ser humans. Destino: Barcelona.
Charles, A. & Felton, A. (2020). Exploring young people's experiences and perceptions of mental health and well-being using photography. Child and Adolescent Mental Health, 25(1), 13–20. https://doi.org/10.1111/camh.12351
Law, M., Karulkar, N. & Broadbent, E. (2021). Evidence for the effects of viewing visual artworks on stress outcomes: a scoping review. BMJ Open, 11(6), e043549. https://doi.org/10.1136/BMJOPEN-2020-043549
Levin, T., Scott, B. M., Borders, B., Hart, K., Lee, J. & Decanini, A. (2007). Aphasia Talks: photography as a means of communication, self-expression, and empowerment in persons with aphasia. Topics in Stroke Rehabilitation, 14(1), 72–84. https://doi.org/10.1310/tsr1401-72
Reynolds, F., Vivat, B. & Prior, S. (2008). Women's experiences of increasing subjective well-being in CFS/ME through leisure-based arts and crafts activities: a qualitative study. Disability and Rehabilitation, 30(17), 1279–1288. https://doi.org/10.1080/09638280701654518
Rose, E. & Lonsdale, S. (2016). Painting place: Re-imagining landscapes for older people's subjective wellbeing. Health & Place, 40, 58–65. https://doi.org/10.1016/j.healthplace.2016.05.002
Rosenberg, F. (2009). The MoMA Alzheimer's Project: Programming and resources for making art accessible to people with Alzheimer's disease and their caregivers. Arts & Health, 1(1), 93–97. https://doi.org/10.1080/17533010802528108
Vygotsky, Lev. (1971). Psychology of art. MIT Press: Massachusetts.
Xiu, D., He, L., Killikelly, C. & Maercker, A. (2020). Prolonged Grief Disorder and Positive Affect Improved by Chinese Brush Painting Group in Bereaved Parents: A Pilot Study. Journal of Social Work in End-of-Life & Palliative Care, 16(2), 116–132. https://doi.org/10.1080/15524256.2020.1749923
Young, A., Ferrarini, L., Irving, A., Storbeck, C., Swannack, R., Tomkins, A. & Wilson, S. (2019). «The world is full of magic things, patiently waiting for our senses to grow sharper» (WB Yeats): enhancing resilience among deaf young people in South Africa through photography and filmmaking. Medical Humanities, 45(4), 416–427. https://doi.org/10.1136/med-hum-2019-011661

Arts de la paraula

Bal, P. M. & Veltkamp, M. (2013). How Does Fiction Reading Influence Empathy? An Experimental Investigation on the Role of Emotional Transportation. PLoS ONE, 8(1). https://doi.org/10.1371/journal.pone.0055341
Bavishi A, Slade MD, Levy BR. (1982). A Chapter a Day: Association of Book Reading With Longevity. Social Science & Medicine (1982). 2016;164:44-48. doi:10.1016/j.socscimed.2016.07.014.
Billington, J. (Ed.). (2019). Reading and mental health. London: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-3-030-21762-4
Bosticco, C. & Thompson, T. L. (2005). Narratives and storytelling in coping with grief and bereavement. Omega: Journal of Death and Dying, 51(1), 1–16. https://doi.org/10.2190/8TNX-LEBY-5EJY-B0H6
Bronken, B. A., Kirkevold, M., Martinsen, R. & Kvigne, K. (2012). The aphasic storyteller: coconstructing stories to promote psychosocial well-being after stroke. Qualitative Health Research, 22(10), 1303–1316. https://doi.org/10.1177/1049732312450366
DeSanto-Madeya, S., Tjia, J., Fitch, C. & Wachholtz, A. (2021). Feasibility and Acceptability of Digital Legacy-Making: An Innovative Story-Telling Intervention for Adults With Cancer. The American Journal of Hospice & Palliative Care, 38(7), 772–777. https://doi.org/10.1177/1049909120971569
De Sixte R, Fajardo I, Mañá A, et al. (2021). Beyond the Educational Context: Relevance of Intrinsic Reading Motivation During COVID-19 Confinement in Spain. Frontiers in Psychology, 12:703251. doi:10.3389/fpsyg.2021.703251.
Dingle, G. A., Williams, E., Jetten, J. & Welch, J. (2017). Choir singing and creative writing enhance emotion regulation in adults with chronic mental health conditions. The British Journal of Clinical Psychology, 56(4), 443–457. https://doi.org/10.1111/bjc.12149
Djikic, M., Oatley, K. & Moldoveanu, M. C. (2013). Reading other minds. Scientific Study of Literature, 3(1), 28–47. https://doi.org/10.1075/ssol.3.1.06dji
Dowrick, C., Billington, J., Robinson, J., Hamer, A. & Williams, C. (2012). Get into reading as an intervention for common mental health problems: Exploring catalysts for change. Medical Humanities, 38(1), 15–20. https://doi.org/10.1136/med-hum-2011-010083
Fletcher, S. & Mullett, J. (2016). Digital stories as a tool for health promotion and youth engagement. Canadian Journal of Public Health, 107(2), e183–e187. https://doi.org/10.17269/cjph.107.5266
Gilliam, M., Orzalli, S., Heathcock, S., Sutherland, E., Jagoda, P., Menendez, A. & Ojengbede, O. (2012). From intervention to invitation: reshaping adolescent sexual health through storytelling and games. African Journal of Reproductive Health, 16(2), 189–196. https://tspace.library.utoronto.ca/bitstream/1807/61699/1/rh12028.pdf
Hilse, C., Griffiths, S. & Corr, S. (2007). The impact of participating in a poetry workshop. British Journal of Occupational Therapy, 70(10), 431–438. https://doi.org/10.1177/030802260707001004
Kucirkova, N., Messer, D., Critten, V. & Harwood, J. (2014). Story-making on the iPad when children have complex needs: Two case studies. Communication Disorders Quarterly, 36(1), 44–54. https://doi.org/10.1177/1525740114525226
Levine SL, Cherrier S, Holding AC, Koestner R. (2022). For the Love of Reading: Recreational Reading Reduces Psychological Distress in College Students and Autonomous Motivation Is the Key. Journal of American College Health, 70(1):158-164. doi:10.1080/07448481.2020.1728280.
Liu Y. (2025). A Study on the Effects of Four Reading Methods on College Students' Cognitive Abilities and Mental Health Based on Positive Psychology: Taking Lao She's Works as an Example. Frontiers in Psychology, 16:1437790. doi:10.3389/fpsyg.2025.1437790.
Liu Y. (2024). A Study of the Effects of Four Reading Styles on College Students' Mental Health and Quality of Life Based on Positive Psychology-a First-of-Its-Kind Study. PloS One, 19.
Mak, H. W. & Fancourt, D. (2020). Reading for pleasure in childhood and adolescent healthy behaviours: Longitudinal associations using the Millennium Cohort Study. Preventive Medicine, 130, 105889. https://doi.org/10.1016/j.ypmed.2019.105889
Mar, R. A., Oatley, K. & Peterson, J. B. (2009). Exploring the link between reading fiction and empathy: Ruling out individual differences and examining outcomes. Communications, 34(4), 407–428. https://doi.org/10.1515/COMM.2009.025
Mazza, N. (2012). Poetry/creative writing for an arts and athletics community outreach program for at-risk youth. Journal of Poetry Therapy, 25(4), 225–231. https://doi.org/10.1080/08893675.2012.738491
Monroy-Fraustro D, Maldonado-Castellanos I, Aboites-Molina M, et al. (2021). Bibliotherapy as a Non-Pharmaceutical Intervention to Enhance Mental Health in Response to the COVID-19 Pandemic: A Mixed-Methods Systematic Review and Bioethical Meta-Analysis. Frontiers in Public Health, 9:629872. doi:10.3389/fpubh.2021.629872.
Özbilen U, Güven AZ, Şahin TG, Banaz (2025). Investigating the Association of Reading Habits and Attitudes With Meaningful Living: The Mediating Role of Subjective Well-Being. E. Acta Psychologica, 262:106111. doi:10.1016/j.actpsy.2025.106111.
Rodríguez, J. E., Welch, T. J. & Edwards, J. C. (2012). Impact of a creative arts journal on a medical school community: A qualitative study. Journal of Poetry Therapy, 25(4), 197–204. https://doi.org/10.1080/08893675.2012.736179
Wassiliwizky E, Koelsch S, Wagner V, Jacobsen T, Menninghaus W. (2017). The Emotional Power of Poetry: Neural Circuitry, Psychophysiology and Compositional Principles. Social Cognitive and Affective Neuroscience, 12(8):1229-1240. doi:10.1093/scan/nsx069.
Wimmer L, Currie G, Friend S, Wittwer J, Ferguson HJ. (2024) Cognitive Effects and Correlates of Reading Fiction: Two Preregistered Multilevel Meta-Analyses. Journal of Experimental Psychology. General, 153(6):1464-1488. doi:10.1037/xge0001583.
Zhang W, Zhang Y, Wang J. (2022). Effect and Mechanism of Reading Habits on Physical and Mental Health Among the Elderly: Evidence From China. Frontiers in Public Health, 10:1031939. doi:10.3389/fpubh.2022.1031939.

Música i cant

Abell, R. V., Baird, A. D. & Chalmers, K. A. (2017). Group singing and health-related quality of life in Parkinson's disease. Health Psychology, 36(1), 55–64. https://doi.org/10.1037/hea0000412
Batt-Rawden, K. & Andersen, S. (2020). 'Singing has empowered, enchanted and enthralled me' – choirs for wellbeing? Health Promotion International, 35(1), 140–150. https://doi.org/10.1093/heapro/day122
Caprilli, S., Anastasi, F., Grotto, R. P. L., Scollo Abeti, M. & Messeri, A. (2007). Interactive music as a treatment for pain and stress in children during venipuncture: a randomized prospective study. Journal of Developmental and Behavioral Pediatrics, 28(5), 399–403. https://doi.org/10.1097/DBP.0b013e31811ff8a7
Clift, S., Page, S., Daykin, N. & Peasgood, E. (2016). The perceived effects of singing on the health and well-being of wives and partners of members of the British Armed Forces: a cross-sectional survey. Public Health, 138, 93–100. https://doi.org/10.1016/j.puhe.2016.03.022
Coulton, S., Clift, S., Skingley, A. & Rodriguez, J. (2015). Effectiveness and cost-effectiveness of community singing on mental health-related quality of life of older people: randomised controlled trial. The British Journal of Psychiatry, 207(3), 250–255. https://doi.org/10.1192/bjp.bp.113.129908
Daykin, N., Mansfield, L., Meads, C., Julier, G., Tomlinson, A., Payne, A., Grigsby Duffy, L., Lane, J., D'Innocenzo, G., Burnett, A., Kay, T., Dolan, P., Testoni, S. & Victor, C. (2018). What works for wellbeing? A systematic review of wellbeing outcomes for music and singing in adults. Perspectives in Public Health, 138(1), 39–46. https://doi.org/10.1177/1757913917740391
Fancourt, D., Warran, K., Finn, S. & Wiseman, T. (2019). Psychosocial singing interventions for the mental health and well-being of family carers of patients with cancer: results from a longitudinal controlled study. BMJ Open, 9(8), e026995. https://doi.org/10.1136/bmjopen-2018-026995
Fiore, J. (2018). A Pilot Study Exploring the Use of an Online Pre-Composed Receptive Music Experience for Students Coping with Stress and Anxiety. Journal of Music Therapy, 55(4), 383–407. https://doi.org/10.1093/jmt/thy017
Liu, H., Song, M., Zhai, Z.-H., Shi, R.-J. & Zhou, X.-L. (2019). Group singing improves depression and life quality in patients with stable COPD: a randomized community-based trial in China. Quality of Life Research, 28(3), 725–735. https://doi.org/10.1007/s11136-018-2063-5
Moss, H. & O'Donoghue, J. (2020). An evaluation of workplace choir singing amongst Health Service staff in Ireland. Health Promotion International, 35(3), 527–534. https://doi.org/10.1093/heapro/daz044
Petrovsky, D. V, Sefcik, J. S. & Cacchione, P. Z. (2020). A Qualitative Exploration of Choral Singing in Community-dwelling Older Adults. Western Journal of Nursing Research, 42(5), 340–347. https://doi.org/10.1177/0193945919861380
Qin, Y. (2020). Effect of Music Therapy Intervention on Physical Functions and Mental Health of Patients with Ankylosing Spondylitis. Psychiatria Danubina, 32(3–4), 403–410. https://doi.org/10.24869/psyd.2020.403
Reagon, C., Gale, N., Enright, S., Mann, M. & van Deursen, R. (2016). A mixed-method systematic review to investigate the effect of group singing on health related quality of life. Complementary Therapies in Medicine, 27, 1–11. https://doi.org/10.1016/j.ctim.2016.03.017
Skingley, A., Clift, S., Hurley, S., Price, S. & Stephens, L. (2018). Community singing groups for people with chronic obstructive pulmonary disease: participant perspectives. Perspectives in Public Health, 138(1), 66–75. https://doi.org/10.1177/1757913917740930
Sun, J. & Buys, N. (2016). Effects of Community Singing Program on Mental Health Outcomes of Australian Aboriginal and Torres Strait Islander People: A Meditative Approach. American Journal of Health Promotion, 30(4), 259–263. https://doi.org/10.1177/0890117116639573
Waddington-Jones, C., King, A. & Burnard, P. (2019). Exploring wellbeing and creativity through collaborative composition as part of hull 2017 city of culture. Frontiers in Psychology, 10. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2019.00548

Arts escèniques

Teatre i drama

Baker, H. F., Moreland, P. J., Thompson, L. M., Clark-Youngblood, E. M., Solell-Knepler, P. R., Palmietto, N. L. & Gossett, N. A. (2019). Building Empathy and Professional Skills in Global Health Nursing Through Theatre Monologues. The Journal of Nursing Education, 58(11), 653–656. https://doi.org/10.3928/01484834-20191021-07
Barnes, J. (2014). Drama to promote social and personal well-being in six- and seven-year-olds with communication difficulties: the Speech Bubbles project. Perspectives in Public Health, 134(2), 101–109. https://doi.org/10.1177/1757913912469486
Chang, W.-L., Liu, Y.-S. & Yang, C.-F. (2019). Drama Therapy Counseling as Mental Health Care of College Students. International Journal of Environmental Research and Public Health, 16(19). https://doi.org/10.3390/ijerph16193560
Christie, D., Hood, D. & Griffin, A. (2006). Thinking, feeling and moving: drama and movement therapy as an adjunct to a multidisciplinary rehabilitation approach for chronic pain in two adolescent girls. Clinical Child Psychology and Psychiatry, 11(4), 569–577. https://doi.org/10.1177/1359104506067878
Cueva, M. (2010). Readers' theatre as cancer education: an organic inquiry in Alaska awakening possibilities in a living spiral of understanding. Journal of Cancer Education, 25(1), 3–8. https://doi.org/10.1007/s13187-009-0002-4
Gao, Q., Hall, A., Linder, S., Leonard, A. & Qian, M. (2021). Promoting Head Start Dual Language Learners' Social and Emotional Development Through Creative Drama. Early Childhood Education Journal, 50, 761–771. https://doi.org/10.1007/s10643-021-01198-x
Lopes-Júnior, L. C., Bomfim, E., Olson, K., Neves, E. T., Silveira, D. S. C., Nunes, M. D. R., Nascimento, L. C., Pereira-Da-Silva, G. & Lima, R. A. G. (2020). Effectiveness of hospital clowns for symptom management in paediatrics: Systematic review of randomised and non-randomised controlled trials. The BMJ, 371. https://doi.org/10.1136/bmj.m4290
Meeks, S., Vandenbroucke, R. J. & Shryock, S. K. (2020). Psychological benefits of attending the theatre associated with positive affect and well-being for subscribers over age 60. Aging & Mental Health, 24(2), 333–340. https://doi.org/10.1080/13607863.2018.1534082
Nagji, A., Brett-MacLean, P. & Breault, L. (2013). Exploring the benefits of an optional theatre module on medical student well-being. Teaching and Learning in Medicine, 25(3), 201–206. https://doi.org/10.1080/10401334.2013.801774
Sridharan, K. & Sivaramakrishnan, G. (2016). Therapeutic clowns in pediatrics: a systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials. European Journal of Pediatrics, 175(10), 1353–1360. https://doi.org/10.1007/s00431-016-2764-0
Suh, E. E., Ahn, J., Kang, J. & Seok, Y. (2021). The Development and Application of Drama-Combined Nursing Educational Content for Cancer Care. International Journal of Environmental Research and Public Health, 18(18). https://doi.org/10.3390/ijerph18189891
Ta Park, V. M., Suen Diwata, J., Win, N., Ton, V., Nam, B., Rajabally, W. & Jones, V. C. (2020). Promising Results from the Use of a Korean Drama to Address Knowledge, Attitudes, and Behaviors on School Bullying and Mental Health among Asian American College-Aged Students. International Journal of Environmental Research and Public Health, 17(5). https://doi.org/10.3390/ijerph17051637
Yuen, H. K., Mueller, K., Mayor, E. & Azuero, A. (2011). Impact of participation in a theatre programme on quality of life among older adults with chronic conditions: a pilot study. Occupational Therapy International, 18(4), 201–208. https://doi.org/10.1002/oti.327
Zbikowski, A., Brüggemann, A. J., Wijma, B. & Swahnberg, K. (2020). Counteracting Abuse in Health Care: Evaluating a One-Year Drama Intervention with Staff in Sweden. International Journal of Environmental Research and Public Health, 17(16). https://doi.org/10.3390/ijerph17165931
Zeisel, J., Skrajner, M. J., Zeisel, E. B., Wilson, M. N. & Gage, C. (2018). Scripted-IMPROV: Interactive Improvisational Drama with Persons With Dementia-Effects on Engagement, Affect, Depression, and Quality of Life. American Journal of Alzheimer's Disease and Other Dementias, 33(4), 232–241. https://doi.org/10.1177/1533317518755994
Zhang, Y., Yang, Y., Lau, W. Y. T., Garg, S. & Lao, J. (2017). Effectiveness of pre-operative clown intervention on psychological distress: A systematic review and meta-analysis. Journal of Paediatrics and Child Health, 53(3), 237–245. https://doi.org/10.1111/jpc.13369

Dansa i moviment

Baltà Portolés, J. (2021). Dance and Well-being, review of evidence and policy perspectives. In EDN, Vol. June. Disponible a: https://www.ednetwork.eu/uploads/documents/59/EDN_Dance%20%26%20Well-being%20Full%20Publication.pdf
Brustio, P. R., Liubicich, M. E., Chiabrero, M. & Rabaglietti, E. (2018). Dancing in the golden age: a study on physical function, quality of life, and social engagement. Geriatric Nursing, 39(6), 635–639. https://doi.org/10.1016/j.ger-inurse.2018.04.013
Cruz-Ferreira, A., Marmeleira, J., Formigo, A., Gomes, D. & Fernandes, J. (2015). Creative Dance Improves Physical Fitness and Life Satisfaction in Older Women. Research on Aging, 37(8), 837–855. https://doi.org/10.1177/0164027514568103
Eleni, T. & Georgios, L. (2020). Effect of community dance on children's socialization in creative activities centers. Sport Science, 14, 79–88.
Rodgers, L. & Furcron, C. (2016). The Dynamic Interface Between Neuromaturation, Risky Behavior, Creative Dance Movement, and Youth Development Programming. American Journal of Dance Therapy, 38(1), 3–20. https://doi.org/10.1007/s10465-016-9216-2
Thieser, S., Dörfler, J., Rudolph, I., Wozniak, T., Schmidt, T. & Hübner, J. (2021). Influence of ballroom dancing on fatigue, body image, self-efficacy, and endurance of cancer patients and their partners. Medical Oncology 38(2), 15. https://doi.org/10.1007/s12032-021-01459-0
Thom, L. (2010). From Simple Line to Expressive Movement: The Use of Creative Movement to Enhance Socio-Emotional Development in the Preschool Curriculum. American Journal of Dance Therapy, 32(2), 100–112. https://doi.org/10.1007/s10465-010-9090-2
Withers, J. W., Muzzolon, S. B. & Zonta, M. B. (2019). Influence of adapted hip-hop dancing on quality of life and social participation among children/adolescents with cerebral palsy. Arquivos de NeuroPsiquiatria, 77(10), 712–722. https://doi.org/10.1590/0004-282X20190124
Zajenkowski, M., Jankowski, K. S. & Koșata, D. (2015). Let's dance--feel better! Mood changes following dancing in different situations. European Journal of Sport Science, 15(7), 640–646. https://doi.org/10.1080/17461391.2014.969324

Estudis a partir de la comparació entre dues disciplines

Dingle, G. A., Williams, E., Jetten, J. & Welch, J. (2017). Choir singing and creative writing enhance emotion regulation in adults with chronic mental health conditions. The British Journal of Clinical Psychology, 56(4), 443–457. https://doi.org/10.1111/bjc.12149
Ørjasæter, K. B., Stickley, T., Hedlund, M. & Ness, O. (2017). Transforming identity through participation in music and theatre: exploring narratives of people with mental health problems. International Journal of Qualitative Studies on Health and Well-Being, 12(sup2), 1379339. https://doi.org/10.1080/17482631.2017.1379339

Estudis a partir de les intervencions amb diverses expressions artístiques

Cantu, A. G. & Fleuriet, K. J. (2018). «Making the Ordinary More Extraordinary»: Exploring Creativity as a Health Promotion Practice Among Older Adults in a Community-Based Professionally Taught Arts Program. Journal of Holistic Nursing, 36(2), 123–133. https://doi.org/10.1177/0898010117697863
Chang, M. & Netzer, D. (2019). Exploring Natural Materials: Creative Stress-Reduction for Urban Working Adults. Journal of Creativity in Mental Health, 14(2), 152–168. https://doi.org/10.1080/15401383.2019.1568940
Crone, D. M., O'Connell, E. E., Tyson, P. J., Clark-Stone, F., Opher, S. & James, D. V. B. (2013). «Art Lift» intervention to improve mental well-being: An observational study from UK general practice. International Journal of Mental Health Nursing, 22(3), 279–286. https://doi.org/10.1111/j.1447-0349.2012.00862.x
Crone, D. M., Sumner, R. C., Baker, C. M., Loughren, E. A., Hughes, S. & James, D. V. B. (2018). «Artlift» arts-on-referral intervention in UK primary care: Updated findings from an ongoing observational study. European Journal of Public Health, 28(3), 404–409. https://doi.org/10.1093/eurpub/cky021
Cseh, G. M., Phillips, L. H. & Pearson, D. G. (2016). Mental and perceptual feedback in the development of creative flow. Consciousness and Cognition, 42, 150–161. https://doi.org/10.1016/j.concog.2016.03.011
Cuypers, K., Krokstad, S., Holmen, T. L., Skjei Knudtsen, M., Bygren, L. O. & Holmen, J. (2012). Patterns of receptive and creative cultural activities and their association with perceived health, anxiety, depression, and satisfaction with life among adults: the HUNT study, Norway. Journal of Epidemiology and Community Health, 66(8), 698–703. https://doi.org/10.1136/jech.2010.113571
Das, K. V., Jones-Harrell, C., Fan, Y., Ramaswami, A., Orlove, B. & Botchwey, N. (2020). Understanding subjective well-being: perspectives from psychology and public health. Public Health Reviews, 41(1), 1-32. https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33292677/
Diamond, S. & Shrira, A. (2018). Psychological vulnerability and resilience of Holocaust survivors engaged in creative art. Psychiatry Research, 264, 236–243. https://doi.org/10.1016/j.psychres.2018.04.013
Diener, E. (2009). Introduction—The Science of Well-Being: Reviews and Theoretical Articles by Ed Diener. In Diener, E (ed.) The Science of Well-Being: The Collected Works of Ed Diener: 1–10. London: Springer. https://doi.org/10.1007/978-90-481-2350-6_1
Efstathopoulou, L. & Bungay, H. (2021). Mental health and resilience: Arts on Prescription for children and young people in a school setting. Public Health, 198, 196–199. https://doi.org/10.1016/j.puhe.2021.07.021
Elisondo, R. C. (2021). Creative activities, emotions, and resilience during the COVID-19 pandemic: a longitudinal study from Argentina. Public Health, 195, 118–122. https://doi.org/10.1016/j.puhe.2021.04.017
Fancourt, D. & Ali, H. (2019). Differential use of emotion regulation strategies when engaging in artistic creative activities among those with and without depression. Scientific Reports, 9(1), 9897. https://doi.org/10.1038/s41598-019-46138-3
Fraser, K. D., O'Rourke, H. M., Wiens, H., Lai, J., Howell, C. & Brett-Maclean, P. (2015). A scoping review of research on the arts, aging, and quality of life. Gerontologist, 55(4), 719–729. https://doi.org/10.1093/geront/gnv027
Gross, S. M., Danilova, D., Vandehey, M. A. & Diekhoff, G. M. (2015). Creativity and dementia: does artistic activity affect well-being beyond the art class? Dementia, 14(1), 27–46. https://doi.org/10.1177/1471301213488899
Grossi, E., Tavano Blessi, G. & Sacco, P. L. (2018). Magic Moments: Determinants of Stress Relief and Subjective Wellbeing from Visiting a Cultural Heritage Site. Culture, Medicine, and Psychiatry 43(1), 4–24. https://doi.org/10.1007/S11013-018-9593-8
Hansen, E., Sund, E., Knudtsen, M. S., Krokstad, S. & Holmen, T. L. (2015). Cultural activity participation and associations with self-perceived health, life-satisfaction and mental health: The Young HUNT Study, Norway. BMC Public Health, 15(1), 1–8. https://doi.org/10.1186/s12889-015-1873-4
Holt, N. J. (2020). Tracking momentary experience in the evaluation of arts-on-prescription services: using mood changes during art workshops to predict global wellbeing change. Perspectives in Public Health, 140(5), 270–276. https://doi.org/10.1177/1757913920913060
Jensen, A. (2018a). Mental health recovery and arts engagement. Journal of Mental Health Training, Education and Practice, 13(3), 157–166. https://doi.org/10.1108/JMHTEP-08-2017-0048
Jensen, A. (2019). Culture Vitamins – an Arts on Prescription project in Denmark. Perspectives in Public Health, 139(3), 131–136. https://doi.org/10.1177/1757913919836145
Jensen, A., Torrissen, W. & Stickley, T. (2020). Arts and public mental health: exemplars from Scandinavia. Public Health Panorama, 6(1), 193-200. https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/331582/php-6-1-193-200-eng.pdf
Jones, E. K., Kittendorf, A. L. & Kumagai, A. K. (2017). Creative art and medical student development: a qualitative study. Medical Education, 51(2), 174–183. https://doi.org/10.1111/medu.13140
Kelaher, M., Dunt, D., Berman, N., Curry, S., Joubert, L. & Johnson, V. (2014). Evaluating the health impacts of participation in Australian community arts groups. Health Promotion International, 29(3), 392–402. https://doi.org/10.1093/heapro/das073
la Cour, K., Josephsson, S., Tishelman, C. & Nygård, L. (2007). Experiences of engagement in creative activity at a palliative care facility. Palliative & Supportive Care, 5(3), 241–250. https://doi.org/10.1017/s1478951507000405
Madden, J. R., Mowry, P., Gao, D., Cullen, P. M. & Foreman, N. K. (2010). Creative arts therapy improves quality of life for pediatric brain tumor patients receiving outpatient chemotherapy. Journal of Pediatric Oncology Nursing, 27(3), 133–145. https://doi.org/10.1177/1043454209355452
Milligan, E. & Woodley, E. (2009). Creative expressive encounters in health ethics education: teaching ethics as relational engagement. Teaching and Learning in Medicine, 21(2), 131–139. https://doi.org/10.1080/10401330902791248
Moula, Z. (2021). «I didn't know I have the capacity to be creative»: children's experiences of how creativity promoted their sense of well-being. A pilot randomised controlled study in school arts therapies. Public Health, 197, 19–25. https://doi.org/10.1016/j.puhe.2021.06.004
Pearce, R. & Lillyman, S. (2015). Reducing social isolation in a rural community through participation in creative arts projects. Nursing Older People, 27(10), 33–38. https://doi.org/10.7748/nop.27.10.33.s22
Pennington, A., Jones, R., Bagnall, A.-M., South, J. & Corcoran, R. (2019). Heritage and well-being: The impact of historic places and assets on community wellbeing — a scoping review. Routledge: London. https://doi.org/10.4324/9781315724966-12
Philipp, R., Gibbons, N., Thorne, P., Wiltshire, L., Burrough, J. & Easterby, J. (2015). Evaluation of a community arts installation event in support of public health. Perspectives in Public Health, 135(1), 43–48. https://doi.org/10.1177/1757913914548155
Saavedra, J., Pérez, E., Crawford, P. & Arias, S. (2018). Recovery and creative practices in people with severe mental illness: evaluating well-being and social inclusion. Disability and Rehabilitation, 40(8), 905–911. https://doi.org/10.1080/09638288.2017.1278797
Sit, J. W. H., Chan, A. W. H., So, W. K. W., Chan, C. W. H., Chan, A. W. K., Chan, H. Y. L., Fung, O. W. M. & Wong, E. M. L. (2017). Promoting Holistic Well-Being in Chronic Stroke Patients Through Leisure Art-Based Creative Engagement. Rehabilitation Nursing, 42(2), 58–66. https://doi.org/10.1002/rnj.177
Slattery, M., Attard, H., Stewart, V., Roennfeldt, H. & Wheeler, A. J. (2020). Participation in creative workshops supports mental health consumers to share their stories of recovery: A one-year qualitative follow-up study. PloS One, 15(12), e0243284. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0243284
Teksoz, E., Bilgin, I., Madzwamuse, S. E. & Oscakci, A. F. (2017). The impact of a creative play intervention on satisfaction with nursing care: A mixed-methods study. Journal for Specialists in Pediatric Nursing, 22(1). https://doi.org/10.1111/jspn.12169
Thompson, I. & Tawell, A. (2017). Becoming other: social and emotional development through the creative arts for young people with behavioural difficulties. Emotional and Behavioural Difficulties, 22(1), 18–34. https://doi.org/10.1080/13632752.2017.1287342
Visser, A. & Op 't Hoog, M. (2008). Education of creative art therapy to cancer patients: evaluation and effects. Journal of Cancer Education, 23(2), 80–84. https://doi.org/10.1080/08858190701821204

Salut comunitària

Tant la participació cultural activa com la receptiva contribueixen de manera similar a la construcció de xarxes socials, faciliten la col·laboració, atorguen sentiment d'identitat i pertinença, redueixen l'aïllament social i milloren l'estat d'ànim i la inserció comunitària. Són claus, doncs, en el desenvolupament de la salut comunitària, on s'insereixen des de fa dècades.

El Programa europeu Culture for Health va analitzar 131 articles dins d'aquest àmbit, la gran majoria sobre intervencions actives (79%), amb l'objectiu d'examinar la connexió simbiòtica entre cultura i benestar comunitari. L'aproximació metodològica adoptada (Serpa & Ferreira, 2019) permetia comprendre la complexitat de les interaccions mitjançant tres nivells: el micro, que aborda les relacions interpersonals; el meso, que engloba les organitzacions, comunitats i entorns específics d'aprenentatge i treball, i el macro, que comprèn la governança i les polítiques públiques, incloent-hi l'entorn on es desenvolupa la vida comunitària.

                Què en sabem?
                Les arts comunitàries contribueixen a enfortir el capital social: augmenten la cohesió, el sentiment de pertinença i les relacions de suport mutu sobretot en barris i entre col·lectius vulnerables.
Els projectes artístics on participen col·lectius amb estigmes (persones amb problemes de salut mental, discapacitats, refugiats, persones sense llar) poden reduir-los i transformar la mirada de la societat cap a ells amb la visibilització de capacitats sovint ignorades. Alhora, poden atreure col·lectius que han tingut un accés molt desigual a l'educació per a la salut.
El potencial del vídeo i el cinema rau en l'accessibilitat derivada de l'ús massiu dels mitjans i de la multiplicitat de dispositius a l'abast.
Les infraestructures públiques com ara les biblioteques, museus, llocs patrimonials i similars es consideren un actiu social per a la promoció i difusió de la salut.
Les intervencions artístiques en contextos escolars i laborals milloren el clima relacional, redueixen conflictes i fomenten la participació, la col·laboració i la implicació activa en la vida col·lectiva.
Les competències vinculades a la creativitat són cada vegada més rellevants en l'entorn laboral, on el benestar individual i la flexibilitat són determinants per a les relacions interpersonals. L'àmbit de la salut creativa s'ha centrat, de manera preferent, en professionals de la salut i persones cuidadores.
Els festivals d'art i esdeveniments comunitaris poden generar benestar a escala comunitària i ajuden a reduir l'aïllament, especialment entre les persones grans o les que viuen amb malalties cròniques.
Els projectes d'art públic mostren potencial per revitalitzar espais urbans, augmentar la percepció de seguretat i generar orgull de barri, tot i que cal prevenir els processos de gentrificació que poden expulsar la població original. Val a dir que no hem localitzat recerca sòlida que documenti de manera causal els efectes de l'art i del disseny urbà sobre el benestar i la salut comunitàries.
En general, l'evidència disponible és majoritàriament qualitativa o quasi-experimental; és difícil establir relacions causals fortes en entorns comunitaris on operen molts factors simultàniament i on els canvis són lents i de llarg recorregut.
Manca recerca amb aproximacions participatives i longitudinals que combinin indicadors comunitaris (cohesió, participació cívica, ús d'espais públics) amb la mirada de les mateixes comunitats sobre les pròpies percepcions de la salut i el benestar.

            

Evidència a la literatura científica

Inclusió social

Vincle social i participació comunitària

Hi ha evidència sòlida que mostra com la participació cultural activa —cantar i tocar música (Moss et al., 2018; Moss & O'Donoghue, 2020; Petrovsky et al., 2020; Hagemann, 2021), llegir (Billington, 2019), narrar històries (Xie et al., 2021) i ballar (Baltà Portolés, 2021)— promou la inclusió social i la connexió amb col·lectius vulnerables o en risc d'exclusió. Altres formes d'expressió artística, com l'escriptura (Hilse et al., 2007), les arts visuals (Rose & Lonsdale, 2016; Sit et al., 2017; Saavedra et al., 2018) i la creació d'històries (Fletcher & Mullett, 2016; Pearce & Lillyman, 2015; Slattery et al., 2020), s'han demostrat igualment efectives per a l'establiment de vincles comunitaris.
Les activitats artístiques en espais culturals, com teatres i museus, afavoreixen processos d'inclusió. Els nens amb discapacitat se'n beneficien quan es disposa de la infraestructura i les condicions idònies (Goodley & Runswick-Cole, 2011). Els museus i galeries d'art actuen com uns agents socials molt valuosos per a la salut i el benestar comunitari (Camic & Chatterjee, 2013) i formen part de la infraestructura pública que promou el benestar col·lectiu.
En persones grans, tant les expressions artístiques receptives —assistència al teatre— com les actives —tallers teatrals o cant— reforcen les connexions socials (Pearce & Lillyman, 2015; Brustio et al., 2018; Cantu & Fleuriet, 2018; Dadswell et al., 2020; Meeks et al., 2020; Petrovsky et al., 2020). Les arts visuals són especialment efectives per reduir l'aïllament i la soledat en persones grans de comunitats urbanes amb determinants socials de salut (Murray & Crummett, 2010).

Museus i Salut

La xarxa de museus compromesos amb la salut comunitària i la prescripció social connecten persones aïllades i les integren dins d'espais culturals normalitzats. El programa transforma infraestructures culturals existents en recursos de salut pública vetllant per la contenció pressupostària.

ARTYS La Experimental

Els tallers en barris vulnerables amb joves, migrants i col·lectius en risc d'exclusió generen espais de trobada i creació col·lectiva entre grups molt heterogenis. El model de cocreació comunitària reconeix els participants com a agents de transformació del seu territori.

Col·lectius en situació de vulnerabilitat

La implicació en les arts comunitàries millora la salut mental i el benestar de col·lectius desfavorits, incloent-hi persones empresonades (Kelaher et al., 2014). A més, pot incrementar el coneixement sobre diverses condicions de salut i proporcionar xarxes de suport a comunitats desateses històricament i sense fàcil accés al sistema de salut (Chung et al., 2009; Cueva, 2010; Leckey, 2011; Leenders et al., 2011; Yuen et al., 2011).
La fotografia i el cinema esdevenen mitjans per a l'autoexpressió, la comunicació i l'autoestima en nens i adolescents sords, i ajuden a superar les barreres del llenguatge de signes i afavorir la resiliència i la reflexivitat sobre les experiències vitals (Young et al., 2019). Aquestes pràctiques ajuden els joves a superar l'aïllament social, l'estigma i la marginació (Charles & Felton, 2020).
Per a joves vulnerables, els tallers amb activitats d'escriptura creativa generen sentiments d'apoderament i esperança per al desenvolupament personal i educatiu (Mazza, 2012).
Els adolescents internats en centres de menors que s'impliquen en activitats d'improvisació musical milloren el rendiment escolar i laboral, fan canvis en el comportament i presenten una disminució de les emocions negatives i la ira (Bittman et al., 2009).
Les activitats teatrals i els tallers d'art s'han emprat amb bons resultats en la recuperació d'identitats fragmentades i la millora de l'autoestima i la confiança en persones sense llar (Silva et al., 2018; Cordero Ramos & Muñoz Bellerín, 2019).
El teatre crea ambients respectuosos per a converses significatives entre joves i adults d'orígens ètnics i culturals diversos (Cueva, 2010).
L'ús de tecnologia accessible, com els telèfons mòbils, per desenvolupar les activitats creatives constitueix una eina d'aprenentatge atractiva per a nens i adolescents de comunitats educativament desfavorides (Duarte-García & Sigal-Sefchovich, 2019).

Batas Nómadas (Madrid)

Els projectes participatius en centres de salut de Madrid aborden determinants socials de la salut des d'una perspectiva no clínica. La metodologia de cocreació permet que col·lectius vulnerables estableixin les seves pròpies prioritats i dissenyin els processos creatius.

Reducció de l'estigma

Les activitats creatives amb la fotografia poden mitigar l'estigma social associat a les condicions de salut mental entre els joves (Charles & Felton, 2020). Les pràctiques d'art col·lectiu i les metodologies participatives han demostrat potencial per desafiar els discursos sobre la pobresa, profundament discriminatoris: l'aporafobia (Wheeler, 2018).
L'assistència a representacions teatrals amb contingut relacionat ha servit per minimitzar estigmes sobre la demència i la malaltia d'Alzheimer (Burns et al., 2018). Un altre projecte de dansa ha contribuït a combatre l'estigma social envers les persones amb malaltia mental (Tavormina & Tavormina, 2017).

Art i Salut Mental

Les exposicions públiques i representacions teatrals mostren les capacitats creatives de persones amb trastorns mentals, alhora que desafien estereotips. L'avaluació ha posat en evidència canvis en les actituds del públic després de participar en alguna de les activitats.

Benestar i inclusió dels refugiats

La implicació amb les arts comunitàries facilita una millor qualitat i gaudi de la vida i proporciona un sentiment de pertinença a refugiats i sol·licitants d'asil (Philipp et al., 2015). Les activitats de storytelling permeten als joves refugiats alliberar-se d'identitats desapoderadores i redefinir les seves relacions amb el nou entorn (Clayton & Hughes, 2015).
Una ràdio comunitària pot millorar sensiblement el benestar d'una comunitat immigrant, alhora que dona resposta a les necessitats d'autonomia, relació i competència interpersonal. Té capacitat per actuar com a plataforma accessible per a l'expressió creativa i esdevé un punt d'accés a diversos serveis per als migrants (Krause et al., 2020).

Benestar escolar i laboral

Benestar relacionat amb l'escola

El teatre escolar té una influència positiva, a curt termini, en els coneixements i actituds sobre salut d'infants i adolescents (Joronen et al., 2008). En general, totes les aproximacions artístiques a la promoció de la salut ajuden al desenvolupament dels més joves (Kennedy et al., 2020). La inclusió de les disciplines artístiques a l'escola contribueix a la creació de programes efectius (Nelson, 2010) i fomenta la col·laboració amb els actors comunitaris (Fritz et al., 2013; Chung et al., 2017).
Les activitats de cocreació artística poden ajudar a l'autoreflexió sobre les pròpies emocions i pensaments sobre els mateixos infants i els altres (Sclater & Lally, 2013; Moula, 2021), alhora que fan més fàcils les habilitats interpersonals i comunicatives, la reconstrucció autoreflexiva i la capacitat d'entendre els rols socials (Chang et al., 2019). La dansa (Eleni & Georgios, 2020) i el teatre (Gao et al., 2021) també ajuden a millorar les habilitats de col·laboració i comunicació dels infants.
La pràctica artística apodera l'estudiantat amb necessitats especials (Isis et al., 2010). La lectura d'un text breu de ficció facilita l'empatia en estudiants d'universitat (Djikic et al., 2013), mentre que l'escolta de música ajuda a mitigar l'estrès i l'ansietat (Fiore, 2018).
El procés creatiu de dibuixar augmenta l'experiència de flux i fa que l'estudiantat percebi una menor dificultat en l'estudi i la memorització (Cseh et al., 2016).
La lectura diària per plaer durant la infància s'associa amb un millor ajust conductual en l'adolescència (Mak & Fancourt, 2020).

Lolita aprende sobre el dolor

Aquest llibre infantil tradueix conceptes complexos de neurociència del dolor en narratives accessibles, amb el propòsit d'ajudar a la prevenció des de la infància. Les arts de la paraula integrades amb el dibuix poden esdevenir eines efectives per entendre processos complexos com el dolor.

Benestar laboral

Les activitats artístiques com el cant coral i els clubs de lectura tenen beneficis en la salut mental i el benestar de les persones treballadores (Jensen et al., 2020). Els i les professionals de la salut que participen en cors en entorns laborals perceben millores en la salut mental, reducció de la depressió i increment de la connexió social i el gaudi, tot i que aquesta activitat es pròpia de persones amb competències musicals específiques i no hi pot accedir tothom (Moss & O'Donoghue, 2020).
L'edició d'una publicació sobre la salut creativa fomenta l'autoexpressió i enforteix les relacions professionals entre personal mèdic i estudiantat de Medicina (Rodríguez et al., 2012). Les activitats creatives també afavoreixen el creixement personal i el desenvolupament d'habilitats col·laboratives (Nagji et al., 2013; Jones et al., 2017), a més de promoure major empatia i comprensió de les condicions de salut (Milligan & Woodley, 2009; Hughes et al., 2016; Baker et al., 2019; Suh et al., 2021). Aquests beneficis s'estenen a les activitats d'art dramàtic (Zbikowski et al., 2020) i l'escriptura creativa (Milligan & Woodley, 2009).
S'han acreditat experiències artístiques en què professionals de la salut i persones cuidadores experimenten reducció de l'estrès, augment de la satisfacció laboral i major capacitat per gestionar les càrregues assistencials (Anderson & Gustavson, 2016; Osman et al., 2016; Shibazaki & Marshall, 2017; Leonard & Libera, 2020; Shuber & Kok, 2020).
En persones cuidadores de pacients amb demència, s'han observat beneficis indirectes de les intervencions musicals, ja que les persones cuidades esdevenen més cooperatives i fàcils de tractar (Hammar et al., 2011; Shibazaki & Marshall, 2017).

Llegir abans de curar

Els clubs de lectura per a professionals de la salut ofereixen espais de reflexió i desconnexió. Són recursos útils i sostenibles, adients per a un sector professional amb altes taxes d'esgotament (burnout).

Benestar comunitari

A escala comunitària, el patrimoni cultural aporta beneficis físics, mentals i socials, i millora les relacions socials, l'apoderament i el sentiment d'orgull i pertinença (Pennington et al., 2019). Una major comprensió del patrimoni propi contribueix al benestar local, consolida la pertinença a un lloc i una identitat i impulsa el capital social, si bé s'han observat efectes adversos associats a projectes de regeneració turística i patrimonial que condueixen a la gentrificació (Pennington et al., 2019).
Els projectes artístics participatius fomenten el benestar comunitari, cultiven habilitats de lideratge i motiven les persones a assumir nous rols i responsabilitats en les seves comunitats (Cameron et al., 2013). Les activitats artístiques en entorns naturals ofereixen un mitjà inclusiu per augmentar la connectivitat amb la natura i la consciència ambiental, com també per mitigar l'ecoansietat en nens i joves (Moula et al., 2022).

CulturaMENT

A partir de l'impuls de la Diputació de Barcelona, ha situat al centre el valor de l'art comunitari. Mitjançant tallers de dansa, música, teatre i arts plàstiques adreçats a persones grans amb deteriorament cognitiu i les persones cuidadores, el programa enforteix els vincles socials, promou la desestigmatització de la malaltia mental i genera espais de cohesió i expressió compartida en equipaments culturals de proximitat.

Entorn construït i benestar

Disseny ambiental en salut

El disseny artístic i ambiental en unitats de salut mental pot millorar la relació amb l'entorn sanitari i el benestar de pacients i professionals. Elements com els nivells de soroll, la qualitat de la il·luminació, la seguretat i l'exposició a entorns naturals tenen un paper clau (Daykin et al., 2008a).
Tenim poques evidències i moltes intuïcions sobre la necessitat de promoure un disseny urbà amb espais verds, prosocials i centrats en la persona que afavoreixin la relaxació, la privacitat i la seguretat (McCay et al., 2017; Anaker et al., 2017; Alyari, 2018; Spencer et al., 2019).

Believe in Art

Els murals en hospitals demostren l'impacte de l'entorn visual en l'experiència de pacients i professionals. La transformació d'espais institucionals en entorns acollidors té un impacte pressupostari important i només es pot portar a terme quan compta amb la complicitat de responsables econòmics i polítics.

Conclusions

Principals troballes

Inclusió social i cohesió comunitària

Les dades més sòlides se centren en la capacitat de les arts per generar capital social i combatre l'exclusió. Estudis amb poblacions històricament marginades —persones amb diversitat funcional, persones sense llar, supervivents de violències, migrants i refugiats, persones grans institucionalitzades— documenten que la participació en projectes artístics comunitaris incrementa el sentiment de pertinença, redueix l'estigma interioritzat i facilita connexions significatives amb altres membres de la comunitat.

Entre totes les intervencions comunitàries són molt rellevants la fotografia, el vídeo i el cinema amb un gran potencial per a la promoció de la salut. Tècniques com ara la fotoveu o la creació d'històries digitals transformen els participants que, d'objectes d'estudi, es converteixen en subjectes actius. Així poden autorepresentar-se des de l'apoderament i comunicar les pròpies narratives a responsables polítics i a la societat en general. Aquests mitjans faciliten un diàleg crític sobre determinants socials de la salut i esdevenen motors clau per a l'acció comunitària i la defensa dels drets.

Cal destacar la gran oportunitat que presenten per reduir els estigmes: els projectes que visibilitzen públicament creacions artístiques de col·lectius tradicionalment oblidats—exposicions fotogràfiques de persones amb problemes de salut mental, actuacions de dansa inclusiva amb persones amb Parkinson, festivals de teatre amb actors amb discapacitat intel·lectual— generen canvis d'actituds en els públics a qui aconsegueixen arribar. Els mecanismes identificats inclouen la humanització, que permet veure la persona més enllà del diagnòstic; la normalització, on l'art actua com a llenguatge comú que transcendeix diferències, i el trencament d'estereotips, mitjançant la demostració de capacitats sovint subestimades.

Les troballes sobre benestar i inclusió de refugiats i migrants esdevenen especialment rellevants en el context europeu actual: els projectes d'arts comunitàries faciliten processos d'adaptació cultural, preservació d'identitats d'origen, expressió de traumes migratoris i construcció de ponts interculturals. La música, la dansa i les arts visuals actuen com a llenguatges universals que permeten la comunicació i la connexió quan les barreres lingüístiques es troben molt arrelades.

Entorns escolars i laborals

Els estudis en àmbits educatius documenten que la integració de les arts dins de les escoles —no tan sols com a assignatures específiques, sinó com a metodologia pedagògica transversal— millora el clima escolar, redueix els conflictes, incrementa el sentiment de pertinença de l'estudiantat (especialment de qui té més dificultats acadèmiques) i fomenta dinàmiques col·laboratives entre alumnat divers.

En entorns laborals, les intervencions artístiques —des de cors d'empresa fins a tallers de creativitat aplicada— mostren potencial per millorar el benestar laboral, la cohesió d'equips i la gestió de l'estrès ocupacional. Tot i que aquesta àrea està menys desenvolupada que d'altres, els estudis pilot suggereixen que la participació cultural col·lectiva pot actuar com a factor protector davant del burnout i millorar la satisfacció laboral.

Desenvolupament local i revitalització d'entorns

Les dades empíriques en aquest àmbit són més limitades, però suficients per afirmar que els projectes d'art públic participatiu, murals comunitaris, jardins artístics i intervencions obertes a l'espai públic poden transformar la percepció de seguretat en aquests entorns, incrementar l'ús comunitari d'equipaments, generar orgull local i atraure inversió als barris més oblidats.

Cal, tanmateix, una mirada crítica respecte als processos de gentrificació cultural: la revitalització dels barris mitjançant les arts pot desplaçar involuntàriament els residents de sempre. Els estudis subratllen la importància de generar processos participatius genuïns que vinculin els residents des de l'inici i garanteixin que els beneficis revertiran en la pròpia comunitat.

Ciutadania activa i capital cívic

Els projectes d'arts comunitàries basats en metodologies participatives —teatre fòrum, fotoveu, mapatge artístic— permeten mobilitzar la ciutadania activa: els participants desenvolupen consciència crítica sobre els problemes locals i amplien la seva capacitat d'incidència política. Els exemples documentats inclouen des de campanyes de salut pública amb hip-hop liderades per joves, fins a moviments d'artistes de grafit urbans.

Aquest efecte d'apoderament col·lectiu és especialment rellevant en contextos de vulnerabilitat: les comunitats que experimenten impotència estructural —desocupació endèmica, degradació urbana, manca de serveis— recuperen la capacitat d'acció col·lectiva mitjançant projectes culturals que demostren que el canvi és possible quan s'actua en clau comunitària.

Buits identificats

Per ara, la majoria dels estudis revisats es centren en intervencions en grups molt reduïts, sense anàlisis consistents de les interrelacions comunitàries o dels efectes a escala dins del grup, amb un clar predomini d'estudis observacionals, quasi-experimentals o qualitatius, i molt pocs amb capacitat contrastada per establir causalitat.

Dificultat de disseny experimental en intervencions comunitàries

A diferència de les intervencions clíniques individuals, on l'assignació aleatòria és viable, les intervencions comunitàries presenten problemes metodològics difícils d'abordar, ja que el grup control viu a la mateixa comunitat que el grup d'intervenció i és difícil establir el «cec». Hi ha, a més, qüestions ètiques sobre la denegació d'intervencions als grups control.

Temporalitat i efectes a llarg termini

Els processos de transformació comunitària són lents i complexos. Els efectes d'un projecte cultural es poden manifestar molts anys després, quan les connexions socials generades evolucionen en xarxes de suport mutu, en el moment que els i les joves prenen el lideratge comunitari o quan un barri fa valer una identitat cultural positiva. Els estudis amb seguiments inferiors a dos anys —la immensa majoria— no aporten prou indicadors.

Atribució de causalitat en sistemes complexos

Una comunitat és un sistema complex amb nombrosos factors que interactuen: polítiques socials, dinàmiques econòmiques i demogràfiques, etcètera. L'atribució de millores específiques a una intervenció artística concreta resulta metodològicament complexa; per això cal abordar la recerca amb una avaluació realista i mètodes mixtos que acceptin aquesta complexitat en lloc d'intentar simplificacions artificials.

Mesura de resultats comunitaris

La salut de les persones es pot mesurar amb instruments estandarditzats, però per obtenir resultats dins de la comunitat —cohesió social, capital cívic, vitalitat cultural d'un barri— calen indicadors específics que permetin entendre totes les dimensions.

Manca de comparacions entre models d'intervenció

Els estudis documenten resultats de projectes concrets, però rarament comparen diferents models d'acció comunitària: arts comunitàries liderades per artistes enfront de les liderades per la comunitat, intervencions puntuals versus programes sostinguts, etcètera. Sense aquestes comparacions, resulta difícil identificar els ingredients actius necessaris per a la reproductibilitat.

Subrepresentació de veus de la comunitat en la investigació

Massa sovint, la recerca la dissenyen, l'executen i la publiquen acadèmics externs, que no són membres de la comunitat. Això comporta que les metodologies de recerca participativa no sempre s'adoptin, i que, quan s'adopten, sovint capten les veus que més interessen als investigadors o finançadors, que no coincideixen necessàriament amb les més rellevants per a les dinàmiques comunitàries.

Referències

Arts visuals

Alyari, M. (2018). Role of Environmental Psychology in Strategic Development of Urban Public Spaces Based on Aesthetic Needs of Citizens. Urban Health. https://www.urbandesignmentalhealth.com/journal-5---urban-visual-perception.html
Anåker, A., Heylighen, A., Nordin, S. & Elf, M. (2017). Design Quality in the Context of Healthcare Environments: A Scoping Review. Health Environments Research and Design Journal, 10(4), 136–150. https://doi.org/10.1177/1937586716679404
Anderson, L. W. & Gustavson, C. U. (2016). The Impact of a Knitting Intervention on Compassion Fatigue in Oncology Nurses. Clinical Journal of Oncology Nursing, 20(1), 102–104. https://doi.org/10.1188/16.CJON.102-104
Camic, P. M. & Chatterjee, H. J. (2013). Museums and art galleries as partners for public health interventions. Perspectives in Public Health, 133(1), 66–71. https://doi.org/10.1177/1757913912468523
Crone, D. M., O'Connell, E. E., Tyson, P. J., Clark-Stone, F., Opher, S. & James, D. V. B. (2013). «Art Lift» intervention to improve mental well-being: An observational study from UK general practice. International Journal of Mental Health Nursing, 22(3), 279–286. https://doi.org/10.1111/j.1447-0349.2012.00862.x
Crone, D. M., Sumner, R. C., Baker, C. M., Loughren, E. A., Hughes, S. & James, D. V. B. (2018). «Artlift» arts-on-referral intervention in UK primary care: Updated findings from an ongoing observational study. European Journal of Public Health, 28(3), 404–409. https://doi.org/10.1093/eurpub/cky021
Fulton, S., Clohesy, D., Wise, F. M., Woolley, K. & Lannin, N. (2016). A goal-directed woodwork group for men in community rehabilitation – A pilot project. Australian Occupational Therapy Journal, 63(1), 29–36. https://doi.org/10.1111/1440-1630.12242
Isis, P. D., Bush, J., Siegel, C. A. & Ventura, Y. (2010). Empowering students through creativity: Art therapy in Miami-Dade County public schools. Art Therapy, 27(2), 56–61. https://doi.org/10.1080/07421656.2010.10129712
Law, M., Karulkar, N., & Broadbent, E. (2021). Evidence for the effects of viewing visual artworks on stress outcomes: a scoping review. BMJ Open, 11(6), e043549. https://doi.org/10.1136/BMJOPEN-2020-043549
McCay, L., Bremer, I., Endale, T., Jannati, M. & Yi, J. (2017). Urban Design and Mental Health BT — Mental Health and Illness in the City (N. Okkels, C. B. Kristiansen, & P. Munk-Jørgensen (eds.): 421–444. Singapore: Springer. https://doi.org/10.1007/978-981-10-2327-9_12
Philipp, R., Gibbons, N., Thorne, P., Wiltshire, L., Burrough, J. & Easterby, J. (2015). Evaluation of a community arts installation event in support of public health. Perspectives in Public Health, 135(1), 43–48. https://doi.org/10.1177/1757913914548155
Rose, E. & Lonsdale, S. (2016). Painting place: Re-imagining landscapes for older people's subjective wellbeing. Health & Place, 40, 58–65. https://doi.org/10.1016/j.healthplace.2016.05.002
Spencer, J., Alwani, R., Raby, E., Bichard, J.-A. & West, J. (2019). An inclusive design approach to community wellbeing: a case study of architectural interventions in Derry/Londonderry, in M. Jones, L. Rice, & F. Meraz (eds.), Designing for Health & Wellbeing: Home, City, Society: 205–218. Wilmington Delaware: Vernon Press.
Wheeler, B. (2018). Non-prescribed spaces, creativity and narrative formation: a systems-based examination of a community art group exploring food poverty. Ethnography and Education, 13(3), 359–376. https://doi.org/10.1080/17457823.2017.1422132

Arts de la paraula

Billington, J. (ed.). (2019). Reading and mental health. London: Palgrave Macmillan. https://doi.org/10.1007/978-3-030-21762-4
Bronken, B. A., Kirkevold, M., Martinsen, R. & Kvigne, K. (2012). The aphasic storyteller: coconstructing stories to promote psychosocial well-being after stroke. Qualitative Health Research, 22(10), 1303–1316. https://doi.org/10.1177/1049732312450366
Djikic, M., Oatley, K. & Moldoveanu, M. C. (2013). Reading other minds. Scientific Study of Literature, 3(1), 28–47. https://doi.org/10.1075/ssol.3.1.06dji
Hilse, C., Griffiths, S. & Corr, S. (2007). The impact of participating in a poetry workshop. British Journal of Occupational Therapy, 70(10), 431–438. https://doi.org/10.1177/030802260707001004
Krause, A. E., Lloyd-Smith, A. & Hajek, J. (2020). The role of community language radio for understanding creativity and wellbeing in migrant communities in Australia. International Journal of Wellbeing, 10(5), 83–99. https://doi.org/10.5502/ijw.v10i5.1495
Mazza, N. (2012). Poetry/creative writing for an arts and athletics community outreach program for at-risk youth. Journal of Poetry Therapy, 25(4), 225–231. https://doi.org/10.1080/08893675.2012.738491
Rodríguez, J. E., Welch, T. J. & Edwards, J. C. (2012). Impact of a creative arts journal on a medical school community: A qualitative study. Journal of Poetry Therapy, 25(4), 197–204. https://doi.org/10.1080/08893675.2012.736179
Xie, E., Yin, Q., Li, K., Nastase, S. A., Zhang, R., Wang, N. & Li, X. (2021). Sharing Happy Stories Increases Interpersonal Closeness: Interpersonal Brain Synchronization as a Neural Indicator. ENeuro, 8(6). https://doi.org/10.1523/ENEURO.0245-21.2021

Música i cant

Bittman, B., Dickson, L. & Coddington, K. (2009). Creative musical expression as a catalyst for quality-of-life improvement in inner-city adolescents placed in a court-referred residential treatment program. Advances in Mind-Body Medicine, 24(1), 8–19.
Daykin, N., Mansfield, L., Meads, C., Julier, G., Tomlinson, A., Payne, A., Grigsby Duffy, L., Lane, J., D'Innocenzo, G., Burnett, A., Kay, T., Dolan, P., Testoni, S. & Victor, C. (2018). What works for wellbeing? A systematic review of wellbeing outcomes for music and singing in adults. Perspectives in Public Health, 138(1), 39–46. https://doi.org/10.1177/1757913917740391
Duarte-García, M. A. & Sigal-Sefchovich, J. R. (2019). Working with Electroacoustic Music in Rural Communities: The use of an interactive music system in the creative process in primary and secondary school education. Organised Sound, 24(3), 228–239. https://doi.org/10.1017/S135577181900030X
Fiore, J. (2018). A Pilot Study Exploring the Use of an Online Pre-Composed Receptive Music Experience for Students Coping with Stress and Anxiety. Journal of Music Therapy, 55(4), 383–407. https://doi.org/10.1093/jmt/thy017
Hagemann, V. (2021). Benefits of Collective Singing: An International Systematic Review on «Choral Research».
Hammar, L. M., Emami, A., Götell, E. & Engström, G. (2011). The impact of caregivers' singing on expressions of emotion and resistance during morning care situations in persons with dementia: an intervention in dementia care. Journal of Clinical Nursing, 20(7–8), 969–978. https://doi.org/10.1111/j.1365-2702.2010.03386.x
Moss, H. & O'Donoghue, J. (2020). An evaluation of workplace choir singing amongst Health Service staff in Ireland. Health Promotion International, 35(3), 527–534. https://doi.org/10.1093/heapro/daz044
Moss, H., Lynch, J. & O'Donoghue, J. (2018). Exploring the perceived health benefits of singing in a choir: an international cross-sectional mixed-methods study. Perspectives in Public Health, 138(3), 160–168. https://doi.org/10.1177/1757913917739652
Osman, S. E., Tischler, V. & Schneider, J. (2016). «Singing for the Brain»: A qualitative study exploring the health and well-being benefits of singing for people with dementia and their carers. Dementia, 15(6), 1326–1339. https://doi.org/10.1177/1471301214556291
Petrovsky, D. V, Sefcik, J. S. & Cacchione, P. Z. (2020). A Qualitative Exploration of Choral Singing in Community-dwelling Older Adults. Western Journal of Nursing Research, 42(5), 340–347. https://doi.org/10.1177/0193945919861380
Shibazaki, K. & Marshall, N. A. (2017). Exploring the impact of music concerts in promoting well-being in dementia care. Aging & Mental Health, 21(5), 468–476. https://doi.org/10.1080/13607863.2015.1114589
Tamplin, J., Baker, F. A., Grocke, D., Brazzale, D. J., Pretto, J. J., Ruehland, W. R., Buttifant, M., Brown, D. J. & Berlowitz, D. J. (2013a). Effect of singing on respiratory function, voice, and mood after quadriplegia: a randomized controlled trial. Archives of Physical Medicine and Rehabilitation, 94(3), 426–434. https://doi.org/10.1016/j.apmr.2012.10.006

Arts escèniques

Baker, H. F., Moreland, P. J., Thompson, L. M., Clark-Youngblood, E. M., Solell-Knepler, P. R., Palmietto, N. L. & Gossett, N. A. (2019). Building Empathy and Professional Skills in Global Health Nursing Through Theatre Monologues. The Journal of Nursing Education, 58(11), 653–656. https://doi.org/10.3928/01484834-20191021-07
Baltà Portolés, J. (2021). Dance and Well-being, review of evidence and policy perspectives. EDN. https://www.ednetwork.eu/uploads/documents/59/EDN_Dance%20%26%20Well-being%20Full%20Publication.pdf
Brustio, P. R., Liubicich, M. E., Chiabrero, M. & Rabaglietti, E. (2018). Dancing in the golden age: a study on physical function, quality of life, and social engagement. Geriatric Nursing, 39(6), 635–639. https://doi.org/10.1016/j.ger-inurse.2018.04.013
Chang, W.-L., Liu, Y.-S. & Yang, C.-F. (2019). Drama Therapy Counseling as Mental Health Care of College Students. International Journal of Environmental Research and Public Health, 16(19). https://doi.org/10.3390/ijerph16193560
Chung, H. L., Monday, A. & Perry, A. (2017). Promoting the Well-being of Urban Youth through Drama-based Peer Education. American Journal of Health Behavior, 41(6), 728–739. https://doi.org/10.5993/AJHB.41.6.7
Cordero Ramos, N. & Muñoz Bellerin, M. (2019). Social work and applied theatre: creative experiences with a group of homeless people in the city of Seville. European Journal of Social Work, 22(3), 485–498. https://doi.org/10.1080/13691457.2017.1366298
Cueva, M. (2010). Readers' theatre as cancer education: an organic inquiry in Alaska awakening possibilities in a living spiral of understanding. Journal of Cancer Education, 25(1), 3–8. https://doi.org/10.1007/s13187-009-0002-4
Eleni, T. & Georgios, L. (2020). Effect of community dance on children's socialization in creative activities centers. Sport Science, 14, 79–88.
Gao, Q., Hall, A., Linder, S., Leonard, A. & Qian, M. (2021). Promoting Head Start Dual Language Learners' Social and Emotional Development Through Creative Drama. Early Childhood Education Journal, 50, 761–771. https://doi.org/10.1007/s10643-021-01198-x
Hughes, A. K., Luz, C., Hall, D., Gardner, P., Hennessey, C. W. & Lammers, L. (2016). Transformative Theatre: A Promising Educational Tool for Improving Health Encounters With LGBT Older Adults. Gerontology & Geriatrics Education, 37(3), 292–306. https://doi.org/10.1080/02701960.2015.1127812
Joronen, K., Rankin, S. H. & Astedt-Kurki, P. (2008). School-based drama interventions in health promotion for children and adolescents: systematic review. Journal of Advanced Nursing, 63(2), 116–131. https://doi.org/10.1111/j.1365-2648.2008.04634.x
Leonard, K. & Libera, A. (2020). Improvised Caregiving or How a Famous Comedy Theatre Found Itself in Health Care. AMA Journal of Ethics, 22(7), E619-623. https://doi.org/10.1001/amajethics.2020.619
Meeks, S., Vandenbroucke, R. J. & Shryock, S. K. (2020). Psychological benefits of attending the theatre associated with positive affect and well-being for subscribers over age 60. Aging & Mental Health, 24(2), 333–340. https://doi.org/10.1080/13607863.2018.1534082
Nagji, A., Brett-MacLean, P. & Breault, L. (2013). Exploring the benefits of an optional theatre module on medical student well-being. Teaching and Learning in Medicine, 25(3), 201–206. https://doi.org/10.1080/10401334.2013.801774
Purser, A. (2019). Dancing Intercorporeality: A Health Humanities Perspective on Dance as a Healing Art. The Journal of Medical Humanities, 40(2), 253–263. https://doi.org/10.1007/s10912-017-9502-0
Tavormina, R. & Tavormina, M. G. M. (2017). Overcoming the Social Stigma on Mood Disorders with Dancing. Psychiatria Danubina, 29(Suppl 3), 427–431.
Yuen, H. K., Mueller, K., Mayor, E. & Azuero, A. (2011). Impact of participation in a theatre programme on quality of life among older adults with chronic conditions: a pilot study. Occupational Therapy International, 18(4), 201–208. https://doi.org/10.1002/oti.327
Zajenkowski, M., Jankowski, K. S. & Koșata, D. (2015). Let's dance, feel better! Mood changes following dancing in different situations. European Journal of Sport Science, 15(7), 640–646. https://doi.org/10.1080/17461391.2014.969324
Zbikowski, A., Brüggemann, A. J., Wijma, B., & Swahnberg, K. (2020). Counteracting Abuse in Health Care: Evaluating a One-Year Drama Intervention with Staff in Sweden. International Journal of Environmental Research and Public Health, 17(16). https://doi.org/10.3390/ijerph17165931

Fotografia, vídeo i cinema

Charles, A. & Felton, A. (2020). Exploring young people's experiences and perceptions of mental health and well-being using photography. Child and Adolescent Mental Health, 25(1), 13–20. https://doi.org/10.1111/camh.12351
Clayton, S. & Hughes, G. (2015). The use of film and creative media to liberate young refugee and asylum-seeking people from disempowering identities: A dialogical approach, in T. Afuape & G. Hughes (eds.), Liberation Practices: Towards Emotional Wellbeing Through Dialogue: 89–99. London: Taylor and Francis. https://doi.org/10.4324/9781315758244
Fletcher, S. & Mullett, J. (2016). Digital stories as a tool for health promotion and youth engagement. Canadian Journal of Public Health, 107(2), e183–e187. https://doi.org/10.17269/cjph.107.5266
Shuber, C. & Kok, A. (2020). Hospice Photography's Effects on Patients, Families, and Social Work Practice. Journal of Social Work in End-of-Life & Palliative Care, 16(1), 19–41. https://doi.org/10.1080/15524256.2019.1703876
Young, A., Ferrarini, L., Irving, A., Storbeck, C., Swannack, R., Tomkins, A. & Wilson, S. (2019). «The world is full of magic things, patiently waiting for our senses to grow sharper» (WB Yeats): enhancing resilience among deaf young people in South Africa through photography and filmmaking. Medical Humanities, 45(4), 416–427. https://doi.org/10.1136/med-hum-2019-011661

Altres enfocaments multidisciplinaris

Burns, N. C., Watts, A., Perales, J., Montgomery, R. N., Morris, J. K., Mahnken, J. D., Lowther, J. & Vidoni, E. D. (2018). The Impact of Creative Arts in Alzheimer's Disease and Dementia Public Health Education. Journal of Alzheimer's Disease: JAD, 63(2), 457–463. https://doi.org/10.3233/JAD-180092
Cameron, M., Crane, N., Ings, R. & Taylor, K. (2013). Promoting well-being through creativity: how arts and public health can learn from each other. Perspectives in Public Health, 133(1), 52–59. https://doi.org/10.1177/1757913912466951
Cantu, A. G. & Fleuriet, K. J. (2018). «Making the Ordinary More Extraordinary»: Exploring Creativity as a Health Promotion Practice Among Older Adults in a Community-Based Professionally Taught Arts Program. Journal of Holistic Nursing, 36(2), 123–133. https://doi.org/10.1177/0898010117697863
Chung, B., Jones, L., Jones, A., Corbett, C. E., Booker, T., Wells, K. B. & Collins, B. (2009). Using community arts events to enhance collective efficacy and community engagement to address depression in an African American community. American Journal of Public Health, 99(2), 237–244. https://doi.org/10.2105/AJPH.2008.141408
Cseh, G. M., Phillips, L. H. & Pearson, D. G. (2016). Mental and perceptual feedback in the development of creative flow. Consciousness and Cognition, 42, 150–161. https://doi.org/10.1016/j.concog.2016.03.011
Dadswell, A., Bungay, H., Wilson, C. & Munn-Giddings, C. (2020). The impact of participatory arts in promoting social relationships for older people within care homes. Perspectives in Public Health, 140(5), 286–293. https://doi.org/10.1177/1757913920921204
Daykin, N., Byrne, E., Soteriou, T., & O'Connor, S. (2008a). The impact of art, design, and environment in mental healthcare: A systematic review of the literature. Journal of The Royal Society for the Promotion of Health, 128(2), 85–94. https://doi.org/10.1177/1466424007087806
Fraser, K. D., O'Rourke, H. M., Wiens, H., Lai, J., Howell, C. & Brett-Maclean, P. (2015). A scoping review of research on the arts, aging, and quality of life. Gerontologist, 55(4), 719–729. https://doi.org/10.1093/geront/gnv027
Fritz, E., Veldsman, T. & Lemont, S. E. (2013). Forging collaborative relationships through creative expressive arts therapy as school community intervention. Education as Change, 17(1), 77–88. https://doi.org/10.1080/16823206.2013.773930
Goodley, D. & Runswick-Cole, K. (2011). Something in the air? creativity, culture and community. Research in Drama Education, 16(1), 75–91. https://doi.org/10.1080/13569783.2011.541610
Gross, S. M., Danilova, D., Vandehey, M. A. & Diekhoff, G. M. (2015). Creativity and dementia: Does artistic activity affect well-being beyond the art class? Dementia, 14(1), 27–46. https://doi.org/10.1177/14713012134888
Grossi, E., Sacco, P. L., Blessi, G. T. & Cerutti, R. (2011). The Impact of Culture on the Individual Subjective Well-Being of the Italian Population: An Exploratory Study. Applied Research in Quality of Life, 6(4), 387–410. https://doi.org/10.1007/s11482-010-9135-1
Grossi, E., Tavano Blessi, G. & Sacco, P. L. (2018). Magic Moments: Determinants of Stress Relief and Subjective Wellbeing from Visiting a Cultural Heritage Site. Culture, Medicine, and Psychiatry 43(1). https://doi.org/10.1007/s11013-018-9593-8
Jensen, A., Torrissen, W. & Stickley, T. (2020). Arts and public mental health: exemplars from Scandinavia. Public Health Panorama, 6(1), 193-200. https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/331582/php-6-1-193-200-eng.pdf
Jones, E. K., Kittendorf, A. L. & Kumagai, A. K. (2017). Creative art and medical student development: a qualitative study. Medical Education, 51(2), 174–183. https://doi.org/10.1111/medu.13140
Kelaher, M., Dunt, D., Berman, N., Curry, S., Joubert, L. & Johnson, V. (2014). Evaluating the health impacts of participation in Australian community arts groups. Health Promotion International, 29(3), 392–402. http://www.jstor.org/stable/45153175
Kennedy, H., Marley, M., Torres, K., Edelblute, A. & Novins, D. (2020). «Be creative and you will reach more people»: youth's experiences participating in an arts-based social action group aimed at mental health stigma reduction. Arts & Health, 12(1), 23–37. https://doi.org/10.1080/17533015.2018.1534249
Leckey, J. (2011). The therapeutic effectiveness of creative activities on mental well-being: a systematic review of the literature. Journal of Psychiatric and Mental Health Nursing, 18(6), 501–509. https://doi.org/10.1111/j.1365-2850.2011.01693.x
Leenders, M., Dyer, G. M. & Saunders, V. (2011). Work in progress: Creative Recovery to creative livelihoods. Australasian Psychiatry: Bulletin of Royal Australian and New Zealand College of Psychiatrists, 19 Suppl 1, S45-8. https://doi.org/10.3109/10398562.2011.583051
Lister, S., Tanguay, D., Snow, S. & D'Amico, M. (2009). Development of a creative arts therapies center for people with developmental disabilities. Art Therapy, 26(1), 34–37. https://doi.org/10.1080/07421656.2009.10129316
Milligan, E. & Woodley, E. (2009). Creative expressive encounters in health ethics education: teaching ethics as relational engagement. Teaching and Learning in Medicine, 21(2), 131–139. https://doi.org/10.1080/10401330902791248
Moula, Z. (2021). «I didn't know I have the capacity to be creative»: children's experiences of how creativity promoted their sense of well-being. A pilot randomised controlled study in school arts therapies. Public Health, 197, 19–25. https://doi.org/10.1016/j.puhe.2021.06.004
Moula, Z., Palmer, K. & Walshe, N. (2022). A Systematic Review of Arts-Based Interventions Delivered to Children and Young People in Nature or Outdoor Spaces: Impact on Nature Connectedness, Health and Wellbeing. Frontiers in Psychology, 13, 833. https://doi.org/10.3389/FPSYG.2022.858781
Murray, M. & Crummett, A. (2010). «I don't think they knew we could do these sorts of things»: social representations of community and participation in community arts by older people. Journal of Health Psychology, 15(5), 777–785. https://doi.org/10.1177/1359105310368069
Nelson, C. L. (2010). Meeting the needs of urban students: Creative arts therapy in Jersey City public schools. Art Therapy, 27(2), 62–68. https://doi.org/10.1080/07421656.2010.10129711
Pearce, R. & Lillyman, S. (2015). Reducing social isolation in a rural community through participation in creative arts projects. Nursing Older People, 27(10), 33–38. https://doi.org/10.7748/nop.27.10.33.s22
Pennington, A., Jones, R., Bagnall, A.-M., South, J. & Corcoran, R. (2019). Heritage and well-being: The impact of historic places and assets on community wellbeing — a scoping review. https://doi.org/10.4324/9781315724966-12
Saavedra, J., Pérez, E., Crawford, P. & Arias, S. (2018). Recovery and creative practices in people with severe mental illness: evaluating well-being and social inclusion. Disability and Rehabilitation, 40(8), 905–911. https://doi.org/10.1080/09638288.2017.1278797
Sclater, M. & Lally, V. (2013). Virtual voices: Exploring creative practices to support life skills development among young people working in a virtual world community. International Journal of Art and Design Education, 32(3), 331–344. https://doi.org/10.1111/j.1476-8070.2013.12024.x
Serpa, S. & Ferreira, C. M. (2019). Micro, Meso and Macro Levels of Social Analysis. International Journal of Social Science Studies, 7(3), 120. https://doi.org/10.11114/IJSSS.V7I3.4223
Silva, C. R., Silvestrini, M. S., Von Poellnitz, J. C., Da Silva Almeida Prado, A. C. & Junior, J.D.L. (2018). Creative strategies and homeless people: Occupational therapy, art, culture and sensitive displacement. Brazilian Journal of Occupational Therapy, 26(2), 489–500. https://doi.org/10.4322/2526-8910.ctoRE1128
Sit, J.W.H., Chan, A.W.H., So, W.K.W., Chan, C.W.H., Chan, A.W.K., Chan, H.Y.L., Fung, O.W.M. & Wong, E.M.L. (2017). Promoting Holistic Well-Being in Chronic Stroke Patients Through Leisure Art-Based Creative Engagement. Rehabilitation Nursing, 42(2), 58–66. https://doi.org/10.1002/rnj.177
Slattery, M., Attard, H., Stewart, V., Roennfeldt, H. & Wheeler, A.J. (2020). Participation in creative workshops supports mental health consumers to share their stories of recovery: A one-year qualitative follow-up study. PloS One, 15(12), e0243284. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0243284