Les arts de la paraula i la salut creativa
A diferència de la parla, que ens acompanya des dels orígens de la nostra espècie, llegir i escriure són invencions culturals molt posteriors. La lectoescriptura no neix d'una base biològica innata: per aprendre a llegir, el cervell ha de reciclar àrees originalment dedicades a altres funcions i crear noves connexions entre regions visuals, auditives i del llenguatge.
La paraula —llegida, escrita, compartida en veu alta— ens serveix per reorganitzar les xarxes neuronals del cervell i, així, impulsar el pensament abstracte i una comprensió simbòlica del món en clau de memòria col·lectiva. Dona forma a les experiències individuals, ens ha permès reconèixer-nos en les paraules d'altri mobilitzant l'empatia i, des de la introspecció i la regulació emocional, ajuden a trobar nous significats vitals a partir de la construcció de narratives pròpies que evoquen el passat per tal d'imaginar el futur.
Les arts de la paraula dins de la salut creativa s'articulen al voltant d'intervencions de lectura —individual i compartida, en veu alta— i empren preferentment gèneres com ara la poesia (que estimula el pensament divergent i la connexió autobiogràfica), la narrativa i l'
Hi ha prou evidències per afirmar que la lectura estimula la plasticitat sinàptica, facilita la consolidació i la persistència de la memòria, i afavoreix una major capacitat d'aprenentatge i adaptació emocional. La lectura per plaer s'associa amb una reducció significativa del malestar psicològic i una millora en la percepció de benestar subjectiu, especialment quan la motivació és autònoma i el contingut és elegit lliurement. En contextos de confinament com el viscut durant la covid-19, la lectura actua com a factor de resiliència emocional, regulació de l'estrès i afrontament de situacions adverses. Els mètodes de lectura en paper i àudio han mostrat ser especialment efectius per reduir l'ansietat i millorar el son, mentre que la lectura digital presenta beneficis més limitats en aquests darrers aspectes.
La biblioteràpia, entesa com l'ús de la lectura per promoure la reflexió i afavorir canvis en el benestar percebut, ha demostrat ser una intervenció no farmacològica eficaç per millorar el sentit de propòsit i els valors individuals, amb el reforç de l'autonomia. La lectura de ficció afavoreix l'empatia i les habilitats interpersonals. En l'àmbit de la formació sanitària, la integració de la literatura en la docència mèdica promou l'adquisició de competències relacionals i ètiques.
Les arts de la paraula s'articulen en intervencions sense contraindicacions i amb avantatges pràctics: baix cost, portabilitat, escalabilitat i accessibilitat per a poblacions amb nivells d'alfabetització i formació molt diversos —la lectura en veu alta és molt útil per a poblacions amb determinants socials de salut. La infraestructura necessària és inversament proporcional a la necessitat humana de compartir i comunicar.
El camp, tanmateix, presenta reptes metodològics importants, sobretot pel que fa a l'avaluació de les intervencions ja que no s'adapten fàcilment a l'estandardització que requereixen els dissenys d'assaig clínic concebuts per a la recerca, i l'avaluació tendeix a ser qualitativa.
Punts clau de la lectura
- La lectura reorganitza les xarxes neuronals i potencia el pensament abstracte, l'empatia i la regulació emocional.
- La lectura per plaer redueix el malestar psicològic i millora el benestar subjectiu, especialment quan és autònoma i en format paper o àudio.
- La biblioteràpia esdevé una intervenció no farmacològica eficaç per al sentit de propòsit, la reflexió i l'expressió emocional.
- En persones grans, la lectura s'associa amb la preservació de la funció cognitiva i una longevitat més gran.
- La integració de la literatura en la formació sanitària afavoreix la humanització de la pràctica clínica.
Intervencions de lectura compartida i d'escriptura creativa
Per al professional que dissenya intervencions de salut creativa, s'obren dues grans vies d'acció: l'escriptura creativa i la lectura compartida.
La lectura compartida
La lectura compartida és un diàleg amb els textos literaris, habitualment llegits en veu alta, amb pauses regulars a fi que els participants comparteixin pensaments i emocions, reflexionin sobre els records que l'obra ha despertat en cadascú i puguin vincular, si ho desitgen, el llenguatge i el significat amb la pròpia experiència vital. El fet que la literatura es verbalitzi permet un accés vivencial, independentment de la formació prèvia o les capacitats individuals: les persones amb dificultats de lectoescriptura, trastorns neurològics o visió reduïda també poden participar en aquestes intervencions, amb bons resultats ja que no hi ha pressió per llegir ni per parlar; cada membre decideix la pròpia participació.
L'evidència indica que la lectura compartida produeix millores significatives en simptomatologia de demència, depressió i dolor crònic, com també en la qualitat de vida en contextos de malalties de llarga durada com ara el càncer. Els mecanismes identificats inclouen les reaccions emocionals amb respostes involuntàries davant del text llegit en veu alta; l'estimulació d'un pensament i d'un llenguatge exploratori allunyat dels automatismes, a més de la recuperació de memòries autobiogràfiques específiques i la reavaluació de l'experiència passada gràcies a l'ús del text literari com a terreny de prova per practicar la comprensió des de posicions i punts de vista diversos.
Per al professional que vol desenvolupar grups de lectura compartida, la seva formació en mediació és un requisit fonamental ja que, per exemple, la selecció dels textos ha d'atendre l'interès intrínsec de les persones ateses i a les preferències del grup, més que a una condició de salut específica o criteris genèrics.
L'escriptura creativa
L'escriptura creativa, per la seva banda, empra tècniques pròpies de la creació literària —invenció de personatges, construcció de trames, ficcionalització de l'experiència— amb la finalitat que el procés d'escriptura contribueixi a millorar el benestar i el creixement personal. Es desenvoupa en contextos comunitaris molt diversos i cadascun defineix els seus propis objectius i aplicacions a partir de la seva missió —no és el mateix una biblioteca que un centre sociosanitari, per posar dos casos en què acostumen a desenvolupar-se aquestes intervencions.
Habitualment es treballa a partir de l'autoficció: la incorporació de vivències personals a entorns i situacions de ficció permet mantenir la ressonància emocional de l'experiència alhora que es reben els beneficis de la distància i la protecció de la ficció. La reescriptura de contes tradicionals és una estratègia eficaç: els arquetips —la madrastra, el mentor, el monstre— permeten explorar problemes personals des de la seguretat del marc narratiu, i les possibles subversions creatives faciliten la generació de narratives alternatives i gratificants per al participant. Si, a més, es tenen en compte les històries que articulen la pròpia autobiografia es poden fer paleses adhesions i conflictes que assenyalen punts de fricció psicològica.
Tres característiques fan de l'escriptura expressiva una eina especialment valuosa per als programes de salut creativa. Primer, la confidencialitat: el text és exclusivament per al participant i, d'entrada, no és llegit ni discutit per ningú més, cosa que elimina barreres a la revelació. En segon lloc, l'adaptabilitat: el protocol contempla adaptacions per a persones que no identifiquen cap esdeveniment traumàtic major, que tenen ansietat per mantenir l'escriptura durant el temps fixat o que troben massa difícil abordar experiències traumàtiques. Per últim, l'escalabilitat: el protocol bàsic pot ampliar-se fàcilment amb sessions addicionals d'altres tipologies, com ara l'escriptura de llegat, que ha mostrat ser segura, ben rebuda i eficaç per reduir l'estrès, la depressió i la ruminació, a més d'incrementar la resiliència.
L'escriptura disposa de la base d'evidència quantitativa més àmplia del camp de les arts de la paraula, amb metanàlisis que inclouen centenars d'assajos clínics aleatoritzats i milers de participants, i que documenten un impacte positiu i significatiu sobre diversos aspectes de salut física i benestar percebut. Encara que els beneficis són reduits, resulten clínicament rellevants si es considera que la intervenció és econòmica, no necessita infraestructura i no té efectes adversos. Es pot fer tan sols amb un llapis i un paper.
Els gèneres: poesia, narrativa, storytelling
Poesia
Dins de les arts de la paraula, la poesia opera mitjançant mecanismes cognitius diferenciats. Gràcies a les metàfores, l'ambigüitat i el simbolisme, la poesia obliga a abandonar els patrons de pensament convencionals i activa el pensament divergent i la xarxa neuronal per defecte, associada a la creativitat i la introspecció. La poesia actua com a estímul contra la inèrcia cognitiva: és un llenguatge que desafia els automatismes del pensament.
Els estudis neurològics mostren que les àrees cerebrals activades durant la lectura poètica s'encavalquen amb les que gestionen la memòria autobiogràfica. Això explica per quina raó la poesia ressona tan profundament amb les experiències personals i facilita la introspecció i la connexió emocional més intensa. La lectura i l'escriptura de poesia també activen circuits cerebrals relacionats amb el benestar emocional, especialment el sistema de recompensa, i s'associen a una reducció de l'ansietat i una millora de l'estat d'ànim, probablement mitjançant la modulació de l'activitat cerebral i la regulació emocional (Wassiliwizky et al., 2017).
En l'àmbit de la salut, les intervencions a partir de la poesia s'han emprat com a eines útils en contextos de salut mental i malalties cròniques, on afavoreix l'expressió d'emocions presents, molt difícils de verbalitzar a causa d'una malaltia que no té cura. L'auge de la poesia en veu alta com a pràctica performativa ha permès que les emocions íntimes transcendeixin el format imprès i ressonin directament en la consciència d'aquelles persones que escolten; en alguns contextos, la poesia ha esdevingut una eina per a la mobilització comunitària.
L'escriptura poètica pot condensar qualitats narratives i simbòliques en un espai breu i ofereix al participant una doble possibilitat: ser vist i, simultàniament, amagar-se a plena vista, ja que els significats que es concreten en les metàfores no sempre són evidents. En aquests contextos, la lectura prèvia d'un poema d'altri acostuma a funcionar com a bastida creativa per evitar el bloqueig de la pàgina en blanc i àncora per construir temes o estils.
Les formes poètiques estructurades serveixen com a contenidors millor que els versos lliures. El haiku, per exemple, amb la seva simplicitat de tres versos breus, potencia la creativitat i genera una atmosfera de calma i relaxació entre els participants.
Narrativa i storytelling
La narrativa i l'storytelling resignifiquen relats sobre l'experiència individual i comunitària. També s'usen per provocar canvis en la comunicació de la salut: mobilitzen la veu de les persones per donar sentit a la vivència d'altres persones amb malalties cròniques. Són útils també per a posar en evidència condicions ambientals i socials determinades, especialment amb poblacions amb determinants socials de salut.
La narrativa en salut creativa —tallers de lectura i/o escriptura guiats per mediadors— ofereix un espai de processament emocional on destaquen, per la seva capacitat de ressonància, les narratives autobiogràfiques. En el context oncològic i de salut mental, les persones participants escriuen sobre la seva experiència de malaltia i els textos, si així s'acorda prèviament, es poden publicar en antologies que visibilitzen les veus individuals en un procés d'humanització de l'entorn sanitari.
La recopilació d'històries (storytelling) aprofita la versemblança de les narracions en primera persona per generar connexió, empatia i comprensió. La potència d'aquesta eina rau en la capacitat de connectar l'experiència individual amb una dimensió comunitària. Així s'han recollit i difós històries de col·lectius que històricament han estat ignorats o silenciats. Les històries publicades, sovint en formats interactius o digitals, s'utilitzen tant per al guariment personal com per sensibilitzar comunitats i educar la ciutadania sobre les dimensions de la salut. S'empren també per erradicar estigmes com ara els associats a la malaltia mental: donen a les persones un espai per compartir la seva experiència i inspiren professionals de la salut a incorporar la metodologia narrativa a la seva pràctica assistencial.
En oferir un marc perquè les persones puguin expressar-se amb veu pròpia, s'enforteix la cohesió comunitària i la narrativa es converteix en un instrument al servei de les organitzacions que treballen pel reconeixement i la reparació de les desigualtats socials, incloses les de salut.
Punts clau de la narrativa
- La narrativa permet resignificar l'experiència de la malaltia i incidir en els determinants socials de la salut amb un apoderament de les veus que no sempre han comptat amb espai per a l'expressió i reconeixement ciutadà.
- L'escriptura creativa en salut facilita el processament emocional en contextos hospitalaris.
- L'storytelling construeix memòria col·lectiva, visibilitza col·lectius silenciats i contribueix a erradicar l'estigma vinculat a la malaltia.
- Les narracions en primera persona generen connexió, empatia i comprensió amb un potencial transformador que transcendeix els beneficis individuals.
Bones pràctiques
ALETHEIA (Madrid)
Programa d'escriptura creativa en salut per a pacients oncològics que utilitza la narrativa autobiogràfica com a eina de processament emocional. Els participants escriuen sobre la seva experiència de malaltia en tallers guiats per professionals de la literatura i la psicologia. Els textos s'editen i publiquen en antologies que visibilitzen les veus individuals i humanitzen l'experiència de viure amb el càncer. El programa es porta a terme en diversos hospitals de Madrid i ha generat un corpus d'evidència sòlida.
Biblioterapia (Galícia)
Programa gallec que utilitza la lectura guiada i la discussió mediada com a pràctica no farmacològica en contextos de salut mental i altres condicionants de salut. Un grup de biblioterapeutes condueixen grups de lectura en centres de salut mental, hospitals i biblioteques, on seleccionen textos que puguin ressonar amb les experiències dels participants. La discussió en grup facilita l'expressió emocional, la identificació amb personatges de ficció i la reflexió sobre la pròpia vida.
Breve Diccionario de una Enfermedad Larga (País Basc)
Projecte de l'artista Josune Urrutia que documenta la seva experiència amb el càncer mitjançant un diccionari autobiogràfic que va escriure durant el seu procés de curació. Cada entrada del diccionari aborda un concepte relacionat amb la malaltia (cos, por, pèl, cicatriu) des d'una perspectiva personal i poètica. L'obra ha estat exposada en museus i centres culturals, on ha generat converses sobre la malaltia, el llenguatge mèdic i l'experiència subjectiva del patiment. El projecte combina escriptura, art visual i performance.
La forma dels somnis (Palma)
Projecte interdisciplinari i transversal que connecta filologia, art i salut mental mitjançant tallers d'escriptura creativa. Els i les participants amb trastorns de salut mental escriuen textos sobre els seus somnis, que després il·lustra l'estudiantat universitari i, finalment, es publica en format llibre.
La literatura en la docència mèdica (Barcelona)
Programa pioner de la Universitat Pompeu Fabra que integra la literatura en la formació mèdica. Estudiants de Medicina llegeixen i discuteixen obres literàries que aborden la malaltia, la mort, la relació metge-pacient i l'ètica mèdica. El programa complementa la formació científica amb les humanitats mèdiques i promou l'adquisició de competències relacionals i socials. Ha generat evidència en el context universitari, que ha permès transferir el model a altres facultats de Medicina.
Llegir abans de curar (Catalunya)
Xarxa de clubs de lectura autogestionats per professionals de la salut de Catalunya que acabà com a projecte propi, tot i que els clubs iniciats continuen amb les seves pròpies dinàmiques. Els clubs s'adrecen a professionals que es reuneixen, habitualment cada setmana, per parlar sobre obres literàries que aborden temes de salut o vinculats directament o indirecta. La lectura compartida genera reflexió sobre la pràctica professional i fomenta la humanització dels entorns hospitalaris.
RELAT-HOS (L'Hospitalet)
Programa d'escriptura creativa iniciat a l'Hospital de Bellvitge que ha ofert tallers de creació literària a pacients hospitalitzats. Les persones participants escriuen relats de ficció, poemes i textos autobiogràfics en sessions guiades per escriptors i professionals de la salut mental, que després s'editen i publiquen en antologies col·lectives. El programa ha documentat beneficis en el benestar emocional, especialment de les persones ingressades dins dels serveis de salut mental de l'Hospital.