Les arts visuals i la salut creativa
La capacitat de crear, interpretar i compartir imatges va conformar la realitat dels nostres avantpassats i fou fonamental per al desenvolupament del pensament simbòlic i la metacognició —la capacitat de reflexionar sobre els propis pensaments—. Aquesta habilitat ens va permetre construir models mentals complexos del món, fonaments sobre els quals construïm la nostra comprensió d'allò que som com a persones i com a comunitat.
Des de les pintures trobades a les coves d'Altamira o les figures prehistòriques de les Venus, les arts visuals han comunicat idees, tramès coneixement entre generacions i reforçat vincles comunitaris, essent un vehicle fonamental per a l'expressió emocional, especialment d'aquelles experiències difícils de verbalitzar. Més enllà del gaudi estètic que generen, són un acte comunicatiu que permet externalitzar el món intern i fa tangibles les emocions i pensaments.
Les arts visuals (incloent-hi, als efectes d'aquest text, les creacions artesanes) són un camp molt heterogeni i versàtil de la salut creativa. Sota aquesta denominació s'apleguen disciplines tan variades com la pintura, el dibuix, el gravat, el collage, la ceràmica, l'escultura, el treball tèxtil —punt, ganxet, brodat—, la fotografia, l'art digital i les arts decoratives. Cadascuna d'aquestes pràctiques presenta singularitats pròpies que en permeten usos diferenciats i la definició d'objectius de salut específics. La persona professional de referència pren les decisions de disseny a partir de tres preguntes fonamentals: per a qui es dissenya la intervenció, amb quina finalitat es planteja i en quin context s'ha de desplegar.
El marc EPICS
Una de les eines desenvolupades els darrers anys per sistematitzar les funcions i mecanismes d'aquest ampli ventall d'expressions artístiques és el marc EPICS: Exposure (exposició o contemplació), Psychotherapy (psicoteràpia), Individual (participació individual), Communication (comunicació) i Social (intervencions comunitàries), proposat per la University of the West of England (Holt, Rouse i Olson, s. d.).
Dins d'aquest marc, les arts visuals operen a través de set categories de mecanismes interconnectats:
- Cognitius: focalització de l'atenció, distracció activa i joc creatiu.
- Afectius: reducció de l'ansietat, increment del benestar emocional i catarsi.
- Motivacionals: implicació personal i autoregulació del comportament.
- Identitaris: enfortiment de l'autoeficàcia, l'orgull i el desenvolupament de noves habilitats.
- Comunicatius: expressió no verbal, ús del llenguatge simbòlic i construcció de significat compartit.
- Sensorials: plaer estètic, estimulació tàctil, percepció del ritme i del color.
- Socials: cooperació creativa, construcció de llegat col·lectiu i enfortiment dels vincles de comunitat.
La taxonomia és útil perquè permet identificar quina funció preferent s'activa dins de cada tipus d'intervenció i, per tant, orientar el disseny dels programes en funció dels objectius de salut predefinits. L'èxit de la intervenció dependrà de la interacció de múltiples elements com ara l'adequació entre l'activitat proposada, la població destinatària, els objectius de salut i la formació de les persones facilitadores.
Contemplació d'obres d'art
La contemplació d'art —en galeries, espais públics, hospitals o entorns digitals— constitueix la via més accessible d'intervenció, ja que no requereix habilitats creatives per part dels participants. Es parteix del concepte que colors, formes i composicions exerceixen un impacte perceptiu directe sobre el benestar cognitiu i afectiu, amb millores després d'episodis d'estrès i especialment útils en persones amb simptomatologia depressiva lleu. En contextos hospitalaris, la preferència dels pacients per l'art visual amb temàtica natural està ben documentada, i la projecció d'escenes naturals durant procediments mèdics ha demostrat ser eficaç per reduir l'ansietat dels pacients. En l'àmbit urbà, la incorporació d'art interactiu en espais públics i de murals de colors vius s'ha associat amb reduccions de l'estrès i increments de la percepció de felicitat.
En aquest context, s'ha de ser molt conscient que la selecció és una decisió rellevant: el tipus d'imatge, la seva ubicació i la manera com s'invita el participant a relacionar-s'hi condicionen els resultats. No es tracta simplement de decorar un espai, sinó de dissenyar una experiència de percepció.
Les arts visuals en la psicoteràpia
Tot i que no s'inscriuen dins de la salut creativa tal i com l'entenem en aquest Llibre blanc, el marc EPICS reconeix el valor de relació entre terapeuta i pacient a partir de l'objecte creatiu. La creació artística és un procés que activa simultàniament diversos sentits i facilita la connexió amb dimensions del jo menys accessibles per la paraula. Pràctiques com ara la pintura, el dibuix o l'artesania amb les mans permeten posar en evidència paraules que no apareixerien en un context de conversa més normativitzat. La capacitat d'externalitzar pensaments i experiències —fent-los tangibles en un objecte concret— permet al client distanciar-se de la pròpia vivència i reflexionar-hi conjuntament amb el terapeuta. L'objecte funciona com a contenidor d'experiències doloroses fins que la persona es troba preparada per explorar-les.
Participació individual en activitats creatives
La participació activa en les arts visuals i l'artesania fora del context clínic formal com, per exemple, en la prescripció social, produeix beneficis afectius i cognitius mesurables: reducció de l'estrès i l'ansietat, increment de la felicitat, atenció plena i absorció atencional o estat de flux. Tasques simples com ara el dibuix lineal o l'acte de posar color a un mandala són molt accessibles i necessiten molts pocs recursos. Altres pràctiques requereixen una organització prèvia més elaborada, com ara l'ús de l'argila, la fotografia o la costura —aquesta darrera amb una presència creixent en les intervencions de salut creativa, impulsada en part per la seva notable difusió a les xarxes socials. Es recomana específicament per promoure la relaxació i la reducció de l'estrès, i s'ha documentat la seva eficàcia en el maneig del dolor crònic. La naturalesa rítmica i repetitiva d'aquestes activitats genera un estat d'absorció atencional que alguns investigadors han comparat amb els efectes neurofisiològics de la meditació.
Dos elements són clau per al disseny de les intervencions d'aquest tipus: el nivell de complexitat de la tasca ha de resultar adequat a les habilitats del participant per tal d'evitar tant la frustració com la manca d'un repte, i l'orientació de l'activitat amb un propòsit de distracció resulta més eficaç per al benestar emocional que l'orientació cap a l'expressió emocional. Quan la participació creativa es practica de manera regular, els beneficis s'amplien al llarg termini, incloent-hi el sentit de la vida, els sentiments de competència i l'autonomia.
Les arts visuals com a eina de comunicació en salut
La comunicació visual s'usa habitualment en contextos sanitaris i de salut pública. Són eines facilitadores entre pacients i professionals quan la paraula resulta insuficient com, per exemple, plantilles corporals per dibuixar el nivell de dolor. Aquestes eines no tan sols milloren la comprensió diagnòstica, sinó que permeten als pacients compartir i processar les seves experiències.
En salut pública, les arts visuals s'utilitzen per modificar percepcions, creences i comportaments mitjançant murals, còmics, titelles o il·lustracions en campanyes de prevenció. La clau rau en el fet que la comunicació visual genera respostes emocionals a través de símbols compartits significatius, però és imprescindible que el llenguatge visual emprat sigui culturalment rellevant per al públic destinatari.
Intervencions comunitàries i socials
Les arts visuals i l'artesania tenen un paper singular en l'àmbit comunitari. La creació artística col·lectiva genera símbols i artefactes compartits que contribueixen a la identitat del grup i que poden difondre's més enllà gràcies a formats oberts com ara les exposicions o els festivals.
Les activitats artístiques redueixen l'ansietat social en contextos grupals, ja que permeten centrar l'atenció en el procés de creació durant els moments de silenci. La participació en intervencions grupals d'art visual millora la connectivitat i el sentiment de pertinència, i proporciona un espai segur d'integració comunitària. Més enllà del benestar individual, les arts impacten en el benestar comunitari i econòmic: els projectes d'art comunitari poden construir ponts entre grups diversos, generar debat sobre qüestions socials, donar suport en moments de crisi i crear oportunitats de formació i ocupació.
L'artivisme —entès com a confluència entre la pràctica artística i l'activisme social orientat a la transformació col·lectiva— ha emergit com a via privilegiada per portar els valors de les cures, la justícia i la salut a l'esfera pública, interpel·lant la ciutadania des d'un llenguatge que traspassa les fronteres del discurs polític convencional.
Punts clau
- Els processos creatius d'art visual requereixen l'harmonització d'elements com colors, formes i textures, cosa que activa les àrees cerebrals implicades en la presa de decisions i la resolució de conflictes cognitius. També milloren el raonament lògic: la discriminació de formes i la categorització d'elements visuals activen zones cerebrals implicades en l'estructuració del llenguatge i en els raonaments logicomatemàtics.
- Les arts visuals redueixen l'estrès, ja que la pràctica artística disminueix els nivells de cortisol, l'hormona associada a l'estrès, i activa la xarxa neuronal per defecte, un circuit clau per a la introspecció, l'autoreflexió i el benestar mental.
- La participació en tallers creatius d'arts visuals genera una àmplia gamma de beneficis verificats a partir de la recerca: establiment de noves relacions i foment del sentiment de pertinença, creació d'espais segurs d'acceptació mútua (Saavedra, Arias-Sánchez, Crawford i Pérez, 2017); millora d'habilitats socials, com ara la capacitat d'entendre els processos emocionals dels altres (teoria de la ment); creació de nous temes de conversa, que permeten transformar relacions estereotipades —per exemple, en persones amb trastorns mentals greus, on la conversa sovint gira al voltant de la malaltia— (Saavedra, Pérez et al., 2018); disminució de l'aïllament social i accés al suport mutu, ja que els grups esdevenen una font de connexió i ajuda (Beauchet et al., 2020); i experiència de l'altruisme i l'aprenentatge cooperatiu en compartir materials, tècniques i ajuda mútua. Dins del marc de projectes comunitaris, l'accés i la pràctica d'activitats dins d'aquests equipaments s'aplica per aconseguir una triple fita: la millora de l'entorn físic, la generació de noves oportunitats per a la connexió social i la inducció de canvis positius en la comunitat, com ara la cohesió i l'empatia.
- Els programes de Visual Thinking Strategies (VTS) constitueixen una metodologia pedagògica basada en l'anàlisi d'obres d'art que ha demostrat millorar l'observació clínica, el pensament crític, la tolerància a la incertesa i la comunicació empàtica en professionals de la salut. Estudis recents avalen la seva eficàcia en contextos de formació mèdica i infermera (Housen i Yenawine, 2001; Apprey et al., 2022), i s'ha aplicat amb èxit en el treball amb pacients traumatitzats i supervivents de conflictes bèl·lics, on facilita l'expressió emocional i la reflexió sobre l'experiència viscuda.
- Les arts visuals a l'espai públic són un mitjà potent per transmetre coneixements i promoure actituds sobre la salut i el benestar a l'esfera col·lectiva, mitjançant formats com murals, instal·lacions, monuments i campanyes de cartelleria. Aquestes modalitats d'expressió artística utilitzen l'espai compartit com a plataforma per fomentar el diàleg i la transformació social: difonen la consciència sobre malalties i les seves conseqüències, incloent-hi els danys físics i psicològics, i visibilitzen els factors socioeconòmics que hi influeixen. També s'utilitzen com a eina per abordar el trauma ancestral i el desplaçament, afavorint la resiliència i el valor restauratiu de les connexions humanes.
- L'art visual s'utilitza amb freqüència per fer visible el concepte d'equitat en salut, entès com a dret de tothom a tenir oportunitats per assolir vides plenes i saludables. En fer tangibles les desigualtats estructurals —les derivades de la ubicació geogràfica, la manca d'oportunitats o el rebuig social—, l'art actua com a instrument de conscienciació que convida la comunitat a reconèixer i qüestionar els factors que amenacen aquest dret fonamental. Així mateix, s'empra per comprendre i afrontar el trauma i la catàstrofe, i per construir resiliència col·lectiva a través de l'ús de colors, imatges i símbols amb significat compartit.
Bones pràctiques
ACVIC (Vic)
Centre d'Arts Contemporànies de Vic que desenvolupa programes de mediació artística vinculats a la salut mental i el benestar comunitari. Treballa amb col·lectius vulnerables mitjançant tallers de creació visual, exposicions participatives i residències artístiques. Col·labora amb serveis de salut mental i entitats socials del territori per generar projectes de cocreació que utilitzen les arts plàstiques com a eina d'expressió emocional i inclusió social. El centre prioritza processos participatius horitzontals i la visibilització de les capacitats creatives de persones amb problemes de salut mental.
Alzheimer MuBAM (Múrcia)
Programa del Museu de Belles Arts de Múrcia que ofereix visites adaptades i tallers de creació artística per a persones amb demència i els seus cuidadors. Utilitza les obres del museu com a estímul per a la reminiscència, l'expressió emocional i el manteniment de capacitats cognitives. Les sessions inclouen observació guiada d'obres, conversa facilitada i creació plàstica inspirada en les peces del museu. El programa forma part d'una xarxa internacional de museus accessibles per a persones amb Alzheimer i ha demostrat beneficis en benestar i qualitat de vida.
AR.S Alzheimer (Aragó)
Programa aragonès que utilitza les arts visuals i plàstiques per millorar la qualitat de vida de persones amb Alzheimer i altres demències. Desenvolupa tallers de creació artística en centres de dia, residències i associacions de familiars, on els participants creen obres individuals i col·lectives amb l'ús de diverses tècniques (pintura, collage, modelatge). El projecte documenta els processos creatius i organitza exposicions que visibilitzen les capacitats artístiques preservades de les persones amb demència, contribuint a reduir l'estigma social.
Believe in Art (Aragó)
Fundació aragonesa que humanitza hospitals mitjançant la creació de murals artístics en espais pediàtrics i oncològics. Artistes professionals transformen parets d'hospitals en obres d'art que generen entorns més acollidors i menys institucionals. El procés inclou participació de pacients, famílies i personal sanitari en el disseny. Els murals incorporen elements naturals, colors càlids i narratives visuals que redueixen l'ansietat i l'estrès dels pacients hospitalitzats, especialment infants en tractament oncològic o quirúrgic.
EIXART (Catalunya)
Programa de la Generalitat de Catalunya que impulsa projectes artístics de recerca i cocreació en centres d'atenció primària (CAP). Quatre binomis (centre d'art + CAP) desenvolupen residències artístiques sobre temes com ara la soledat, el dolor crònic, els determinants socials de salut i les cures. El programa adopta una epistemologia que reconeix la investigació artística com a forma de coneixement autònoma, sense subordinar-la a la recerca sanitària. Inclou un marc d'avaluació des de la creativitat i perspectiva decolonial explícita.
FisioCòmic (València)
Certamen universitari nacional i internacional que desafia l'estudiantat universitari de Ciències de la Salut a comunicar processos fisiològics complexos mitjançant la narrativa gràfica. Els equips d'estudiants tutoritzats per professorat creen còmics, que avalua un jurat transversal científic i artístic. El projecte fusiona educació sanitària, comunicació científica i creació visual, alhora que contribueix a la comunicació de la Medicina. Des de 2021 hi han participat més de 20 universitats espanyoles i llatinoamericanes.
El Museu s'Apropa (Barcelona)
Programa de la Diputació de Barcelona que facilita l'accés a una experiència museística per part de persones grans que viuen en residències i no poden desplaçar-se físicament als equipaments. Educadors especialitzats visiten les residències amb reproduccions d'obres d'art, materials tàctils i activitats de creació plàstica. Les sessions estimulen la reminiscència, l'expressió emocional i la socialització entre residents. El programa ha connectat més de 50 museus catalans amb centenars de residències, essent un cas de democratització de l'accés a la cultura, especialment útil per a persones amb mobilitat reduïda.
Parelles Artístiques (Osona)
Programa pioner de creació artística col·laborativa que uneix persones amb experiència en salut mental i artistes de la comunitat en processos de cocreació a quatre mans. Amb 19 anys de trajectòria, ha crescut d'una entitat a dinou, en set comarques de Catalunya. Les parelles treballen en obres que s'exposen públicament al final del cicle i es recopilen en catàlegs anuals. Un doctorat industrial ha avalat els beneficis del programa en aspectes com ara el benestar psicològic, la connexió social i la reducció de l'autoestigma.
Persianes Vives (Barcelona)
Projecte d'art urbà que treballa amb joves en risc d'exclusió social per crear murals en persianes de comerços tancats del Raval de Barcelona. Combina formació artística amb acompanyament socioeducatiu, gràcies a l'ús de la creació visual com a eina d'apoderament i vinculació comunitària. Els i les joves participants, una bona part amb problemes de salut mental o addiccions, desenvolupen habilitats artístiques mentre regeneren l'espai públic del barri. El projecte ha transformat desenes de persianes en obres d'art que dignifiquen el territori.
Quásares (Sevilla)
Projecte d'acompanyament emocional a pacients oncològics mitjançant l'art visual i la creació plàstica. Artistes i artterapeutes treballen amb persones en tractament de càncer per explorar emocions, pors i esperances mitjançant la creació artística. El nom fa referència als quàsars astronòmics, objectes llunyans però lluminosos, com a metàfora de l'esperança en moments difícils. Les obres creades pels participants s'exposen en hospitals i espais públics per donar visibilitat a l'experiència de viure amb càncer.
Radiació +++ (Lleida)
Programa de residències artístiques a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida que introdueix artistes visuals en l'àmbit sanitari. Els artistes residents desenvolupen projectes de creació durant el seu període de residència dins de l'hospital, generats gràcies a la interacció amb pacients, famílies i professionals de la salut. Les obres finals reflexionen sobre l'experiència de la malaltia, el cos, la vulnerabilitat i la cura. El programa ha donat resultats com ara exposicions, publicacions i debats amb la visió transversal de la salut creativa.
Visites Sensorials MAC (Cerdanyola)
Programa del Museu d'Art de Cerdanyola que facilita visites adaptades per a persones amb trastorns d'ansietat i altres trastorns de salut mental. Les visites sensorials utilitzen l'art contemporani com a estímul per a la relaxació i l'expressió emocional en un entorn no clínic. El programa inclou tècniques de respiració, observació contemplativa d'obres i creació plàstica activa. Dissenyat en col·laboració amb professionals de salut mental, forma part del catàleg de prescripció social a Catalunya.