Les arts audiovisuals i digitals per a la salut
Els mitjans audiovisuals, especialment la fotografia i el vídeo, s'utilitzen per crear projectes que tenen com a objectiu comunicar, educar i transformar l'experiència d'aïllament en connexió en l'àmbit de la medicina i la salut. L'ús d'aquests mitjans és una manera de donar veu a col·lectius diversos, des de joves que conviuen amb malalties greus o potencialment mortals fins a persones grans amb afeccions cròniques, passant per col·lectius en situació de vulnerabilitat social, exclusió o estigma.
A aquestes formes més clàssiques s'hi afegeixen, en els darrers anys, els mitjans digitals interactius: els videojocs terapèutics, les aplicacions d'animació, les plataformes de narrativa transmèdia i la realitat virtual i augmentada han ampliat el repertori de les arts audiovisuals per a la salut. Els entorns immersius permeten simular experiències controlades per al tractament de fòbies, ansietat i dolor crònic, i faciliten la rehabilitació motora i cognitiva en pacients amb ictus o trastorns neurològics; els videojocs, per la seva banda, s'han consolidat com a eina eficaç per reduir la percepció del dolor i l'angoixa en contextos hospitalaris pediàtrics. Aquests mitjans no substitueixen la fotografia o el vídeo, sinó que n'eixamplen el camp: comparteixen la mateixa lògica de donar protagonisme a la persona que en el passat només era objecte de la mirada aliena, ara convertida en coautora d'entorns i relats.
Mecanismes cognitius i emocionals
La fotografia i el vídeo són formes d'expressió que activen processos neurobiològics complexos relacionats amb la percepció visual, la narrativa i la memòria. Quan s'observa una imatge fotogràfica o una seqüència de vídeo, el cervell activa simultàniament les xarxes visuals i d'atenció, que processen la informació visual i seleccionen els elements més significatius. S'activen, també, les xarxes d'empatia, que permeten identificar-se amb les persones retratades, comprendre les seves emocions i intencions i desenvolupar una connexió emocional profunda amb les seves històries. Finalment, les xarxes de memòria i narrativa integren la seqüència visual en una història coherent, connectant-la amb els records i les experiències personals de cada espectador. Aquests mecanismes han estat documentats en la neurociència cognitiva de la percepció visual (Zeki, 1999; Damasio, 1999) i en els estudis sobre les neurones mirall i l'empatia (Rizzolatti i Craighero, 2004).
La combinació d'aquestes xarxes fa que la fotografia i el vídeo siguin mitjans extraordinàriament eficaços per a la transformació emocional i la connexió interpersonal. A diferència de la lectura, que implica un processament predominantment abstracte i seqüencial, la fotografia i el vídeo generen una proximitat emocional immediata amb la realitat documentada, gràcies a la seva capacitat de combinar imatge, moviment i so en un sol estímul perceptiu.
Punts clau
Una de les característiques principals d'aquests projectes és posar càmeres a disposició de les persones que, d'altra manera, serien considerades únicament objectes de documentació, i permetre'ls crear les seves pròpies històries. Aquesta pràctica inverteix el poder tradicionalment exercit pels mitjans de comunicació i converteix les persones en creadores de les narratives que expliquen les seves pròpies experiències, tot fomentant l'autoestima, la dignitat i la capacitat d'acció sobre la pròpia vida.
En les bones pràctiques analitzades ressona la distinció clàssica entre «problemes personals del medi» i «problemes públics de l'estructura social», formulada a The Sociological Imagination (Mills, 1959). Aquesta distinció permet entendre per què la salut no pot ser abordada únicament des de la història de vida individual, sinó que exigeix una mirada comunitària i estructural. La perspectiva que preval en aquestes pràctiques és, precisament, la que es nega a tractar els condicionants de la salut com a assumptes privats i els aborda, en canvi, des d'una dimensió col·lectiva.
Funcions dels mitjans audiovisuals
A partir d'aquest apoderament, els mitjans audiovisuals consoliden funcions essencials en l'àmbit de la salut comunitària:
Conscienciació sobre traumes col·lectius
La fotografia i el vídeo s'utilitzen per abordar les conseqüències duradores de traumes històrics i intergeneracionals. Mitjançant la documentació visual, es creen testimoniatges que revelen l'impacte profund d'aquests traumes, cosa que possibilita la validació de les experiències comunitàries des de perspectives plurals.
Abordatge de crisis de salut pública
Aquests mitjans audiovisuals s'empren per abordar crisis com ara la soledat no desitjada. La fotografia i el vídeo permeten recollir i comunicar les realitats invisibles de l'aïllament emocional, generar consciència sobre aquest problema creixent de salut pública i impulsar canvis en la seva percepció pública.
Eliminació de l'estigma
La fotografia i el vídeo afavoreixen el diàleg obert i contribueixen a eliminar l'estigma al voltant de qüestions com ara la salut mental i el suïcidi, en tant que eines que promouen el benestar emocional i la comunicació comunitària. Quan les persones coneixen històries autèntiques de lluita, resiliència i recuperació documentades visualment, cauen les barreres de prejudici i vergonya que sovint aïllen els qui pateixen.
La premissa fonamental és que la fotografia i el vídeo actuen com a instruments de transformació personal i col·lectiva. D'una banda, integren les veus dels usuaris en el món mèdic per a la comunicació, l'educació i la resignificació de l'experiència; emmarquen les persones com a subjectes actius de les seves pròpies narratives, i amplifiquen les veus marginades per generar consciència pública sobre temes de salut complexos, traumes històrics i desigualtats socials. De l'altra, ofereixen respostes concretes a reptes actuals com ara la soledat, la salut mental i la prevenció del suïcidi, a través de la documentació visual genuïna i la narració col·lectiva.
Les experiències recollides en aquest capítol mostren que la fotografia, el vídeo i els mitjans audiovisuals i digitals no són simplement eines de comunicació, sinó tecnologies de transformació humana. El seu punt fort rau en la capacitat de fer visible allò que els sistemes de salut convencionals tendeixen a invisibilitzar: les emocions, les identitats, les memòries i les lluites dels qui pateixen. Quan les persones passen de ser objectes de documentació a ser autores de les seves pròpies narratives, es produeix un desplaçament profund en les relacions de poder que vertebren l'atenció sanitària. En aquest sentit, les arts audiovisuals i digitals no complementen la medicina: la interpel·len, l'amplien i, en el millor dels casos, la transformen.
Bones pràctiques
Mi Cine Inclusivo (València)
Metodologia pionera que integra l'accessibilitat cinematogràfica des de la fase de guió, no com a postproducció. El projecte desenvolupa audiodescripció, subtitulació i altres elements d'accessibilitat com a part del procés creatiu, no com a afegit posterior. Ha produït pel·lícules accessibles per a persones amb discapacitat visual i auditiva, i forma professionals del cinema en disseny universal. El model ha estat reconegut internacionalment com a innovació en accessibilitat cultural.
Control'Art (Barcelona)
Projecte que utilitza la fotografia i el vídeo com a eines d'expressió i apoderament per a persones amb epilèpsia. Els participants documenten la seva experiència de viure amb epilèpsia mitjançant imatges i audiovisuals que després s'exposen públicament. El projecte visibilitza una malaltia sovint estigmatitzada i genera narratives visuals alternatives a les representacions mèdiques dominants. Combina creació artística amb educació sanitària i lluita contra l'estigma.
Juegaterapia (Madrid)
Fundació que utilitza videojocs per millorar l'experiència hospitalària d'infants amb càncer i altres malalties greus. Els «Baby Pelons» (nines solidàries) i les consoles de videojocs a peu de llit ajuden a distreure els infants durant tractaments dolorosos com ara la quimioteràpia. Les dades empíriques mostren que el joc redueix la percepció del dolor i l'ansietat, i la Fundació està impulsant projectes de jardins terapèutics en hospitals pediàtrics per a tot l'Estat.