L'enfocament multiarts per a la salut
Una estratègia d'integració artística
L'enfocament multiarts en l'àmbit de la salut i el benestar es caracteritza per la seva capacitat d'integrar diverses formes d'art —com ara el teatre, el cinema o les arts visuals— per tal d'abordar problemes socials complexos que afecten la salut de la comunitat. Aquesta sinergia artística és valuosa per comunicar, educar i transformar: si bé el procés creatiu té un valor intrínsec, l'enfocament multiartístic prioritza especialment l'impacte transformador que les intervencions generen en els col·lectius destinataris.
L'enfocament multiarts posa l'èmfasi en la creació d'un sentit de comunitat i de pertinença, en la lluita contra els estigmes socials i en l'enderrocament de barreres culturals i estructurals. Habitualment s'articula a partir d'una lògica d'activisme comunitari que, més enllà de la dimensió artística, cerca enfortir el teixit socioeconòmic dels territoris: millorar les oportunitats econòmiques, donar suport al comerç i als negocis de proximitat i consolidar aliances entre els sectors públic i privat.
Determinants socials de salut i enfocament comunitari
L'abordatge des dels determinants socials de salut resulta fonamental i s'adreça sempre a persones que han estat invisibilitzades i desateses per les seves comunitats, ja sigui per discapacitat, situacions sobrevingudes com ara el sensellarisme o malalties cròniques que han provocat l'aïllament. De vegades, aquestes intervencions són més simples i busquen crear espais segurs que puguin acollir emocions com l'alegria, l'autoexpressió o les connexions intergeneracionals. Aquest abordatge s'inscriu en el marc conceptual dels determinants socials de la salut (OMS, 2008), que reconeix que les condicions en què les persones neixen, creixen, viuen i treballen influeixen decisivament en els seus resultats de salut.
Metodologia de cocreació
L'element distintiu que travessa les intervencions multiarts és l'adopció sistemàtica de metodologies de cocreació. A diferència dels models clàssics en què la persona professional dissenya la intervenció i la comunitat se situa com a destinatària passiva, l'enfocament multiarts articula l'equip artístic, els professionals sanitaris i les persones participants en una relació simètrica de coautoria. Aquesta opció metodològica reclama temps, continuïtat i capacitat d'escolta: les fases de diagnòstic, conceptualització, producció i retorn a la comunitat es fan conjuntament, i l'obra resultant (sigui un espectacle, una instal·lació, un arxiu sonor o una acció al territori) es concep com a mitjà per activar relacions, no com a fi en si mateix.
Les condicions que fan possible aquesta cocreació són, almenys, tres: equips de treball transdisciplinaris on artistes, professionals de la salut i mediadors comparteixen llenguatges i marcs ètics; espais físics i temporals estables que permetin consolidar vincles de confiança al llarg del procés; i una relació equilibrada amb les entitats finançadores que accepti ritmes més lents i resultats menys previsibles que els habituals en les intervencions culturals convencionals.
L'avaluació transversal
L'avaluació de les intervencions multiarts presenta reptes específics que les distingeixen de les intervencions monodisciplinàries. La combinació de llenguatges artístics i la naturalesa processual i relacional dels projectes dificulten l'aplicació directa d'indicadors tancats i de dissenys de recerca quantitatius. La recerca actual proposa marcs d'avaluació mixtos que combinen indicadors de salut validats (qualitat de vida, benestar, connectivitat social, reducció d'estigma) amb aproximacions qualitatives (entrevistes en profunditat, observació participant, anàlisi de materials creatius) i perspectives de recerca basada en les arts, que reconeixen el valor epistèmic propi dels processos creatius.
Tres principis guien l'avaluació transversal: la definició anticipada d'indicadors de salut específics a cada projecte —evitant una bateria homogènia que no respongui al context—, la integració de les veus dels participants en la construcció del propi sistema d'avaluació i l'atenció a efectes comunitaris que emergeixen més enllà dels objectius inicialment previstos.
Bones pràctiques
Art i Salut ASPB (Barcelona)
Programa de l'Agència de Salut Pública de Barcelona que integra diverses disciplines artístiques en estratègies de promoció de la salut comunitària. Combina arts visuals, música, teatre i literatura en intervencions amb col·lectius vulnerables dels barris de Barcelona. El programa forma professionals de la salut en competències artístiques i desenvolupa recerca sobre l'impacte de les arts en la salut pública. Ha portat els projectes a centres de salut, escoles i espais comunitaris.
Arte Paliativo (Espanya)
Programa que porta diverses disciplines artístiques a unitats de cures pal·liatives d'hospitals espanyols. Artistes visuals, músics, escriptors i artistes escènics treballen amb pacients en final de vida i les seves famílies i ofereixen acompanyament creatiu durant el procés de morir. El programa forma artistes en competències pal·liatives i professionals de la salut en acompanyament artístic. Ha desenvolupat metodologies específiques per a cada disciplina artística en context pal·liatiu.
Arte y Cultura ONCE (Espanya)
Programes de la Fundació ONCE que promouen l'accés i la participació de persones amb discapacitat en totes les disciplines artístiques. Inclou formació artística, beques, premis, exposicions, festivals i producció cultural accessible. La fundació treballa arts visuals, música, dansa, teatre, literatura i audiovisuals, fomentant tant el consum cultural accessible com ara la creació artística per part de persones amb discapacitat. Model de referència en accessibilitat cultural a Espanya.
Batas Nómadas (Madrid)
Programa de Madrid Salud que porta diverses disciplines artístiques a centres de salut i comunitats de Madrid. Artistes visuals, músics, escriptors i artistes escènics desenvolupen projectes participatius amb usuaris dels centres de salut, especialment col·lectius vulnerables. El programa utilitza metodologies de cocreació i mediació artística per abordar determinants socials de salut.
ARTYS La Experimental (Madrid)
Espai de creació comunitària que combina diverses disciplines artístiques amb intervenció social en barris vulnerables de Madrid. Desenvolupa tallers de música, arts visuals, teatre i escriptura amb joves, persones migrades i col·lectius en risc d'exclusió. El projecte utilitza l'art com a eina d'apoderament, cohesió social i transformació comunitària. Opera en espais cedits i desenvolupa projectes en col·laboració amb serveis socials i entitats del tercer sector.
CAD/A (Madrid)
Programa d'art en centres d'atenció a drogodependències de Madrid que utilitza diverses disciplines artístiques en processos de rehabilitació. Artistes visuals, músics i escriptors treballen amb persones en tractament d'addiccions, utilitzant la creació com a eina d'expressió emocional, autoconeixement i reinserció social. El programa culmina amb exposicions i presentacions públiques que visibilitzen les capacitats creatives dels participants i contribueixen a reduir l'estigma de les addiccions.
Concomitentes UCI Pediàtrica (Tenerife)
Programa de mediació cultural a la UCI pediàtrica de l'Hospital Universitari de Canàries que combina diverses disciplines artístiques per acompanyar infants críticament malalts i les seves famílies. Artistes visuals, músics i narradors treballen a peu de llit adaptant les intervencions a les necessitats de cada infant. El programa forma part d'una xarxa europea de mediació cultural en hospitals i ha demostrat beneficis en benestar i reducció d'estrès.