La recent publicació de l'informe europeu Culture and Health: Time to Act per part de la WHO Regional Office for Europe & European Commission (2025) és una fita rellevant a escala europea. A Espanya, amb un sector cultural molt professionalitzat i un sistema sanitari universal i descentralitzat on la salut comunitària té un pes fonamental, la possibilitat de convergir amb aquesta visió obre nous escenaris per repensar actius culturals existents i aliniar-los amb reptes socials com ara la salut mental, l'envelliment, la soledat no desitjada o el despoblament rural.
L'objectiu no ha de ser tan sols impulsar projectes puntuals, sinó construir un ecosistema integrat on la cultura es reconegui com una eina útil per a la salut pública i la cohesió social, amb la participació coordinada de les administracions públiques, professionals dels àmbits sanitari i cultural i la ciutadania.
La convergència interdisciplinària demana articular programes de salut creativa públics estatals, autonòmics i locals que siguin sostenibles, eficaços i genuïnament centrats en les necessitats de les persones, especialment aquelles amb determinants socials de salut. Cal superar la bretxa entre el coneixement acadèmic i la seva aplicació pràctica, i arrelar la salut creativa dins dels sistemes de salut, benestar social i cultura.
Punts clau
- La salut creativa exigeix superar l'asimetria entre sectors i construir una governança horitzontal basada en la confiança i el reconeixement mutu.
- El marc polític ha d'anar acompanyat de coordinació interministerial, la generació d'un inventari estatal de recursos i una narrativa ciutadana consensuada.
- La sostenibilitat passa pel finançament plurianual i pel desplaçament de la lògica de projecte pilot cap a programes estables.
- La universitat ha de liderar la recerca i la formació transdisciplinària, a més de connectar tots els agents al territori.
- El full de ruta de cinc anys que plantegem al final d'aquest capítol proposa deu accions prioritàries amb responsables, indicadors i horitzons verificables.
Reptes i oportunitats
Malgrat l'evidència científica creixent i l'aparició de nombroses pràctiques en territoris diversos, la situació actual del camp deixa palesa una fragmentació que impedeix optimitzar recursos i generar impactes sistèmics, on «l'efecte pilot» —la repetida incapacitat de portar les experiències exitoses més enllà de la fase pilot— és una constant que perjudica la reproductibilitat de les millors intervencions i llastra les expectatives de finançament a mitjà i llarg termini, sobretot per a les organitzacions locals o de base que no tenen prou recursos per donar resposta a poblacions nombroses.
Els agents implicats operen habitualment en paral·lel, amb col·laboracions esporàdiques, poc estructurades i amb poc reconeixement institucional. La manca de sinergies entre territoris es tradueix en una pèrdua d'oportunitats i un desgast excessiu dels equips i les persones que s'hi bolquen amb passió.
Al llarg de l'elaboració d'aquest Llibre Blanc hem pogut comprovar l'enorme riquesa d'accions, projectes i programes que es fan a tot l'Estat espanyol. Tenim, però, molts reptes que s'articulen a partir de dos objectius estratègics:
Superar l'asimetria sectorial: cap a una governança horitzontal
El sector sanitari té tendència a subordinar el sector cultural. Aquesta asimetria pot relegar la cultura a un paper auxiliar i forçar-la a justificar la seva presència en termes purament utilitaris. Per construir una col·laboració genuïna, és imprescindible establir mecanismes de governança que garanteixin una relació d'igualtat. La cultura ha de ser reconeguda com una eina excel·lent per assolir determinats objectius sanitaris, però també, i no menys important, pel seu valor intrínsec i per l'expertesa professional específica que aporta. Sense un reconeixement mutu de les respectives legitimitats i coneixements, qualsevol intent d'intersectorialitat quedarà limitat a una relació jeràrquica i instrumental.
Combatre la fragilitat de la intermediació: construir confiança en lloc de mecanismes de control
Les estructures d'intermediació, tot i ser necessàries, poden convertir-se en focus de tensions. La seva fragilitat sorgeix quan són percebudes com una extensió dels interessos d'un dels sectors. Perquè la seva funció sigui efectiva, tots els camps professionals han d'estar legitimats com a actors neutrals, no com a simples executors o representants d'un grup de pressió.
Marc polític estratègic
El primer pas per consolidar la institucionalització de la salut creativa és l'establiment d'un marc polític que proporcioni legitimitat, visió compartida i coherència per superar la fragmentació i l'efecte pilot. Aquestes polítiques han d'operar dins del marc institucional i territorial-competencial: l'Estat, amb funcions de coordinació, marc normatiu bàsic i garantia de drets; les comunitats autònomes, amb responsabilitat directa en matèria de sanitat, cultura i serveis socials, i els municipis, com a espai clau de proximitat i salut comunitària.
Coordinació interministerial i visió compartida
L'acció política ha de reforçar els espais de coordinació existents —Consell Interterritorial del SNS, Conferència Sectorial de Cultura, àmbits de serveis socials— a fi d'incorporar la cultura a les polítiques de salut. Cal establir una coordinació formal entre el Ministeri de Cultura, el Ministeri de Sanitat i el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, amb el Consell Interterritorial com a fòrum clau per garantir la cohesió territorial.
L'estratègia s'ha de fonamentar en el reconeixement formal dels beneficis de la salut creativa i la garantia del dret a la participació cultural per part de totes les persones, independentment del seu estat de salut, edat o condició social. Cal connectar-la amb les polítiques ja existents: plans de salut mental, estratègies d'envelliment actiu, programes contra la soledat no desitjada i polítiques d'inclusió social, especialment les del marc del Pla de drets culturals.
Sensibilització política i inventari de recursos
Un dels principals reptes continua essent la superació de la bretxa entre l'evidència científica i la conscienciació de les autoritats polítiques sobre el potencial de la cultura per contribuir a la millora de la salut i el benestar. Per afrontar-la, cal una estratègia dual: d'una banda, la traducció del coneixement científic a formats accessibles per a responsables polítics —informes executius, síntesis de recerca, coneixement experiencial dels projectes en actiu—; de l'altra, la participació de representants polítics en espais de diàleg deliberatiu amb professionals de la salut, la cultura i la investigació, per tal que la presa de decisions s'ancori en el coneixement acumulat i no únicament en les prioritats de l'agenda política immediata.
És igualment clau posar a l'abast de totes les comunitats autònomes un inventari exhaustiu de les iniciatives i recursos de salut creativa existents a tot l'Estat espanyol, que s'actualitzi permanentment per copsar l'estat actual del camp, identificar punts forts, detectar llacunes i construir noves intervencions a partir dels aprenentatges i l'experiència acumulada.
Construir narratives per a la comunicació estratègica
Per aconseguir un canvi sistèmic i durador, no n'hi ha prou amb el coneixement de les bones pràctiques d'altri i la formació competencial; cal construir narratives a l'abast de la ciutadania que comuniquin la rellevància de la cultura i les arts com a eines essencials de la salut i el benestar. Aquestes narratives plurals i adaptades a cada context han d'anar acompanyades d'una comunicació estratègica coherent, amb accions com ara:
Accions de comunicació estratègica
Campanya estatal de sensibilització ciutadana. Una campanya amb lemes clars, que mostri històries reals i dades d'impacte per connectar emocionalment amb la ciutadania.
Dia de la salut creativa. L'establiment d'una jornada que ajudi a difondre anualment les darreres evidències científiques i pugui promoure el diàleg entre professionals i ciutadans.
Premis i reconeixements nacionals. Creació de premis i reconeixement a les millors pràctiques impulsades per hospitals, centres d'atenció primària, institucions culturals i municipis; com també als millors professionals.
Incorporació de la salut creativa dins de les agendes municipals. Aquesta integració en clau local ha de garantir la continuïtat de programes sostenibles a mitjà i llarg termini, que responguin genuïnament a les necessitats de la ciutadania.
Governança i col·laboració multinivell
La integració efectiva i sostenible de les arts en el sistema de salut espanyol no s'aconseguirà mitjançant instruments de gestió convencionals que fomenten la distància, el control i la fragmentació. Ben al contrari, exigeix una aposta ferma i valenta per una governança col·laborativa, multinivell i deliberativa que superi els compartiments estancs administratius i de gestió que separen cultura, salut i benestar social.
El veritable repte consisteix a transformar el territori en un espai de construcció compartida real del camp, on administracions, professionals de la salut i la cultura, i la ciutadania dialoguin i prenguin decisions de manera conjunta. Amb aquesta aliança, basada en la confiança i el reconeixement mutu, es podran estendre les bones pràctiques existents i contribuir al dret universal a una vida plena, saludable i culturalment rica.
Coordinació · Marc normatiu · Garantia de drets
Sanitat · Cultura · Serveis socials
Proximitat · Salut comunitària · Equipaments
Govern estatal: la creació del marc estratègic nacional
Establir un conveni marc interministerial
Aquest acord a llarg termini ha de definir un marc de referència comú, objectius compartits i principis rectors que evitin explícitament la subordinació d'un sector a l'altre, per blindar així l'equilibri entre sectors professionals.
Definir criteris de qualitat propis de les intervencions de salut creativa
Aquests criteris han de ser propis i diferents dels de les teràpies consolidades com l'artteràpia o la musicoteràpia. Això ha de protegir els fonaments artístics i evitar la instrumentalització dels creadors.
Atorgar reconeixement estatal a les xarxes d'intermediació
El suport explícit de l'Estat és clau per impulsar xarxes intermèdies que promoguin la salut creativa en tot l'Estat i puguin operar eficaçment en els territoris, mediar en els conflictes i ser reconegudes com a interlocutores vàlides per totes les administracions.
Les autonomies: arquitectura de l'ecosistema territorial
Crear línies de finançament estables
Mitjançant convenis plurianuals amb institucions sanitàries i culturals clau. Aquesta mesura és necessària per superar la lògica de projectes de curta durada o pilots, garantir la continuïtat dels programes i consolidar equips professionals estables. L'instrument principal de les polítiques públiques —les convocatòries anuals de projectes— fomenta la precarietat, indueix una dinàmica d'externalització i serveix com a mecanisme de distanciament. Cal apostar conscientment per una lògica plurianual.
Constituir comitès de pilotatge interdepartamentals
Per tal d'evitar que una unitat administrativa actuï en solitari, la creació de comitès formals transversals és essencial per alinear objectius, assegurar la presa de decisions col·legiada i garantir la coherència de les polítiques a escala autonòmica.
Designar personal tècnic especialitzat i estable
La professionalització és clau per combatre l'alta rotació de personal i la manca de memòria institucional, obstacles directes que fan difícil garantir l'eficàcia i eficiència de les polítiques interdepartamentals.
Fomentar projectes a llarg termini amb fonament d'evidència científica
El finançament a curt termini ignora les evidències que confirmen que cal una pràctica repetida en el temps per obtenir beneficis. Els projectes puntuals són estímuls efímers que no arrelen, ni a les persones ni al sistema: no hi ha temps per a la repetició que consolida hàbits, relacions i canvi estructural.
La governança local: la rellevància de la proximitat
Implicar els equipaments culturals en els plans de salut locals
Els ajuntaments i altres ens locals han de promoure activament que els teatres, biblioteques, museus i centres cívics de la seva titularitat estableixin aliances estratègiques amb els centres d'atenció primària i hospitals del seu territori. Poden recolzar els objectius de salut comunitària local sense perdre la seva identitat.
Cofinançar projectes en clau d'equitat
Cal dirigir recursos als col·lectius que més ho necessiten i garantir que barris vulnerables, zones rurals i persones amb determinants socials de salut tinguin accés a equipaments i accions de salut creativa, de qualitat.
Sumar recursos alhora que es facilita la gestió
Aquesta és la via per donar resposta als grans reptes transversals de les nostres societats. La soledat no desitjada, per exemple, no pot ser abordada des d'una única regidoria: exigeix la implicació coordinada de serveis socials, salut i cultura, amb una visió compartida dels objectius i una gestió conjunta dels recursos disponibles.
Les institucions sanitàries i de benestar social: transformar des de dins
Cogestió
Cal resistir la temptació d'externalitzar el disseny dels projectes a intermediaris. Els centres sanitaris han d'invertir en la formació dels agents professionals que lideraran les intervencions de salut creativa. Així, podran participar activament en la cocreació real de les propostes amb els artistes i els pacients.
Incorporar la dimensió cultural en el projecte institucional
Les arts han de transcendir la categoria d'activitat puntual i perifèrica. Per a un impacte real, la dimensió cultural s'ha d'integrar en la missió del centre i ha de ser reconeguda com a part de l'atenció integral a la persona.
Prioritzar les col·laboracions a llarg termini
Els centres sanitaris han d'apostar per relacions estables i duradores amb organitzacions culturals, ja que són aquestes les que permeten un impacte profund en la cultura de la institució i en el benestar tant dels equips professionals que hi treballen com de les persones usuàries.
Impulsar lideratge clínic i participació dels pacients
La transformació interna necessita figures de referència dins dels mateixos centres: professionals clínics que assumeixin el lideratge de la integració de la salut creativa i actuïn com a interlocutors dels equips artístics. Aquest lideratge ha d'estar acompanyat de mecanismes de participació activa dels pacients en la cocreació de les intervencions, de manera que les propostes responguin a les seves experiències, necessitats i preferències i no únicament a criteris tècnics.
El sistema de salut pública a l'Estat espanyol, amb xarxes consolidades de salut comunitària i atenció primària, es troba en una posició òptima per integrar les intervencions artístiques de salut creativa.
Les institucions culturals i els professionals de les arts: apoderament, veu pròpia i condicions dignes
Adaptar-se a una cultura d'evidències sense renunciar als propis punts forts
El sector cultural ha d'aprendre a formular propostes en termes d'objectius i resultats comprensibles per als estàndards del sector sanitari. Alhora, ha d'aprofitar els seus punts forts singulars —les competències i la capacitat de construir xarxes informals— per consolidar aliances i generar narratives pròpies entre la ciutadania.
La prescripció social de les arts, en vies de desenvolupament en la majoria de les comunitats autònomes, es pot consolidar prioritzant les intervencions que compten amb una evidència científica més gran.
Articular una veu col·lectiva per a la negociació estratègica
La participació en xarxes d'intermediació no es fa només per compartir coneixement. És un mecanisme estratègic per contrarestar l'asimetria de poders, negociar models de finançament i marcs polítics des d'una posició de força del col·lectiu.
Garantir unes condicions laborals dignes
Cal assegurar que els professionals de la cultura que participen en accions, projectes i programes de salut creativa rebin una remuneració adequada, tinguin unes condicions de treball dignes i oportunitats de formació contínua. El model actual de projectes pilot intermitents compromet la qualitat de les intervencions.
Recerca i evidència científica
La recerca té un paper central en la consolidació del camp i en l'atorgament de credibilitat per part de la societat. Tot i que l'evidència internacional és cada cop més sòlida, cal impulsar recerques pròpies en el context espanyol per adaptar les polítiques a les especificitats socials i sanitàries, justificar el retorn de la inversió i convèncer els responsables polítics de la necessitat d'incloure el camp dins dels pressupostos de salut i cultura.
Establir uns estàndards comuns
Cal promoure estudis metodològicament rigorosos: assaigs controlats aleatoritzats amb grups de control actius i seguiments longitudinals a llarg termini que permetin establir relacions causals més sòlides i comprendre millor els mecanismes d'acció. Les universitats hi han de tenir un rol principal com a generadores de coneixement, i cal la creació d'estructures de coordinació estables entre ministeris, conselleries i institucions locals per consolidar programes de recerca interdisciplinaris i transdisciplinaris.
Consolidar la salut creativa dins la sanitat pública, amb recursos propis
Cal evidenciar que la salut creativa pot ser eficaç en tot el contínuum de l'atenció sanitària, alineant-la amb les estratègies estatals de salut pública orientades a millorar el benestar de les persones.
Línies de recerca prioritàries
Estudis de cost-efectivitat
Anàlisi de l'impacte econòmic de les intervencions de salut creativa a la sanitat espanyola: reducció de costos directes (menys medicació, menys visites a urgències, estades hospitalàries més curtes) i indirectes (millora de la productivitat, reducció de l'absentisme laboral). Com a punt de partida, el cas britànic analitzat a: Frontier Economics, & Social Biobehavioural Research Group, University College London. (2024). Culture and Heritage Capital: Monetising the impact of culture and heritage on health and wellbeing. UK Department for Culture, Media and Sport.
Recerca sobre la prescripció cultural
Avaluació, a totes les comunitats autònomes, de l'eficàcia de la prescripció d'activitats culturals en els diversos contextos assistencials i poblacionals.
Estudis longitudinals
Seguiment de cohorts de població a llarg termini per entendre els efectes sostinguts de les intervencions de salut creativa i els seus mecanismes de canvi.
Anàlisi comparativa de models autonòmics
Investigació sobre quins models de col·laboració, finançament i governança funcionen millor en els marcs competencials de les comunitats autònomes.
Una formació universitària de qualitat per a la professionalització del camp
Per aprofitar plenament el potencial de les arts en la millora de la salut i el benestar a Espanya, és imprescindible avançar cap a una formació universitària oficial i de qualitat. Les universitats ocupen una posició estratègica com a generadores de coneixement i impulsores de la formació necessària per transformar els sistemes de salut i cultura cap a un model més eficaç, equitatiu i humà.
Els pròxims anys caldrà impulsar plans de formació interdisciplinaris, obligatoris i optatius, en els graus universitaris de medicina, infermeria, treball social, belles arts i gestió cultural, a més de programes de postgrau i màsters especialitzats. A més, cal que les universitats liderin la recerca, identifiquin bones pràctiques i legitimin la inversió pública amb evidències.
Gràcies a la posició externa i al plantejament basat en l'evidència, les universitats poden exercir un rol de mediació o acompanyament en projectes complexos, poden ajudar a superar conflictes entre el sector cultural i sanitari, i facilitar la negociació entre les parts. Finalment, poden liderar la transformació posant en marxa projectes independents, com ara la creació d'una plataforma interuniversitària dedicada a l'intercanvi de coneixement i a l'impuls del debat social.
Actualment, la manca d'una formació específica i estandarditzada per als professionals de la salut pública esdevé una barrera crítica. També hi ha força mancances en les competències necessàries per part de professionals de la cultura. Cal, doncs, trencar els compartiments estancs de les cultures professionals des de la base per tal de crear un llenguatge i una visió compartits.
Un cas d'estudi com a model internacional: la salut creativa dins del màster de salut pública de la Universitat de Manchester
Un currículum basat en l'evidència i l'impacte social
El mòdul sobre salut creativa, iniciat el 2018, es basa en un disseny curricular exhaustiu que combina l'evidència científica amb una visió àmplia de les aplicacions pràctiques, a partir d'aquests principis:
Anàlisi de l'evidència. L'estudiantat aprèn a avaluar críticament la base d'evidència existent, analitzant la idoneïtat de diferents metodologies de recerca, des de revisions sistemàtiques i assaigs controlats aleatoritzats fins a l'anàlisi de casos concrets.
Mètodes d'avaluació. Es cobreix un ampli ventall de mètodes per avaluar les intervencions des dels vessants culturals, de salut i benestar.
Aplicació en diversos àmbits. El programa explora l'ús de les arts en entorns tan diversos com el sistema de justícia penal, les cures pal·liatives o les diferents etapes del cicle vital.
Art socialment compromès. Un element distintiu és l'estudi de l'art socialment compromès, definit com a pràctica artística o creativa que té com a objectiu millorar les condicions en una comunitat particular o en el món en general. Aquest enfocament proporciona a l'estudiantat una caixa d'eines per abordar les desigualtats estructurals o els determinants socials de salut.
Alguns exemples de projectes vinculats al màster són Resist COVID Take 6 de Carrie Mae Weems, que visibilitzà l'impacte desproporcionat de la pandèmia en minories ètniques, i Picturing the Past, un projecte participatiu intergeneracional sobre la vida rural creat per Annie Harrison, professora del mòdul i investigadora en salut pública, que desenvolupa de manera pràctica la transversalitat de disciplines que el curs promou.
Pedagogies híbrides i connectades amb la pràctica
El model d'aprenentatge és híbrid i combina la flexibilitat del material disponible en línia amb sessions presencials concentrades en el temps. Un dels components clau són les visites a organitzacions locals que treballen en l'àmbit de la salut creativa per conèixer els projectes en acció i connectar la teoria amb la pràctica.
A més, arran de la pandèmia, el curs incorpora una nova dimensió tecnològica que ha facilitat la participació d'estudiants internacionals en temps real. Aquesta innovació ha ampliat l'abast geogràfic del programa i ha enriquit l'intercanvi d'experiències i perspectives a l'aula.
Resultats que generen noves evidències
A partir de les valoracions de l'estudiantat, el curs es presenta com una experiència inspiradora i transformadora, amb un impacte directe en la pràctica clínica i la recerca.
El programa està contribuint activament a desenvolupar la base d'evidència en el camp: cada vegada més estudiants del mòdul opten per fer els seus treballs de fi de màster sobre arts i salut, en àmbits com ara els efectes de la participació artística en l'ansietat i la depressió o l'aplicació de la prescripció social a adults amb discapacitats.
Principis per al disseny d'una formació estandarditzada a l'Estat espanyol
Interdisciplinarietat des de la base
La formació ha de ser dissenyada i impartida per equips mixtos que integrin experts en salut pública i polítiques sanitàries juntament amb artistes, gestors culturals i professionals del sector creatiu. Aquesta col·laboració ha de reflectir la naturalesa híbrida del camp i garantir que s'abordin paral·lelament el rigor de la ciència i els valors artístics.
Coneixement crític
Els plans d'estudis han de capacitar l'estudiantat per accedir a les evidències i avaluar-les críticament. Cal entendre la diversitat de mètodes de recerca (quantitatius, qualitatius i participatius) i saber identificar quin és el més adequat per a cada tipus d'intervenció i context.
Aprenentatge experiencial i connectat amb el territori
L'experiència ha de connectar la teoria amb la pràctica professional. Les visites a projectes comunitaris, les pràctiques en organitzacions culturals o sanitàries i els tallers vivencials són essencials per a un aprenentatge significatiu i aplicat.
Orientació cap a l'impacte social
La formació ha d'incorporar necessàriament l'estudi de l'art socialment compromès i les oportunitats que presenta en un context comunitari. També cal adquirir un coneixement sòlid dels entorns de cura i les seves mediacions. Són imprescindibles coneixements sobre les dinàmiques, protocols i cultures professionals del món de la salut per facilitar una col·laboració fluida i respectuosa.
Flexibilitat i accessibilitat
L'adopció de l'ensenyament en línia conjuntament amb la presencialitat pot ser clau per arribar a professionals de diferents regions i contextos laborals, facilitar la formació contínua i superar les barreres geogràfiques, per tal d'avançar cap a la creació de xarxes cohesionades de professionals.
Coneixements, competències i habilitats per a professionals de salut
Els professionals de la salut que vulguin incorporar les arts en la seva pràctica assistencial necessiten adquirir un conjunt específic de coneixements i competències que els permetin col·laborar eficaçment amb el sector cultural i integrar les intervencions artístiques en l'atenció a les persones amb objectius de salut.
| Àmbit competencial | Continguts bàsics |
|---|---|
| Evidències sobre la salut creativa | Literatura sobre arts i salut, fonaments neurobiològics, beneficis de cada disciplina artística i formació continuada. |
| Valor de complementarietat | Comprensió holística, arts en el contínuum de l'atenció sanitària, complementarietats i contraindicacions. |
| Prescripció social i cultural | Identificació d'actius, circuits de derivació, seguiment i coordinació. |
| Recursos comunitaris | Equipaments del territori, xarxes de salut comunitària i aliances amb institucions culturals. |
| Cocreació interdisciplinària | Equips mixtos, comunicació amb artistes i gestors, metodologies i processos. |
| Integració assistencial | Humanització dels espais, dimensió cultural; avaluació i difusió. |
| Competències transversals | Benestar professional, obertura, equitat i accessibilitat per part de poblacions vulnerables. |
Lectura crítica de les evidències científiques
Han de ser capaços d'accedir a la literatura científica sobre arts i salut i d'interpretar-ne els resultats de manera crítica, amb criteri clínic i epidemiològic. S'espera que comprenguin els fonaments neurobiològics que expliquen com les arts modulen el cervell, enforteixen la memòria, redueixen l'estrès i potencien el benestar emocional. Han d'estar familiaritzats amb les evidències disponibles sobre els beneficis de les diferents disciplines artístiques per a condicions de salut específiques, a fi de prendre decisions clíniques informades.
Comprensió del valor de les arts
Han d'entendre la salut com un estat de benestar físic, mental i social, i no només com l'absència de malaltia. Han de reconèixer el paper de les arts en tot el contínuum de l'atenció sanitària: prevenció, promoció, gestió i tractament. Cal que comprenguin com les intervencions artístiques poden incidir en els determinants socials de la salut, especialment en poblacions amb desigualtats. Han de ser capaços d'identificar quan i com les intervencions artístiques poden complementar els tractaments mèdics convencionals, sense substituir-los.
Habilitats per a la prescripció social i cultural
Han de ser capaços d'identificar les persones que podrien beneficiar-se d'intervencions de salut creativa. S'ha de garantir que tinguin habilitats per explorar els interessos individuals i les experiències prèvies dels pacients amb les arts, per presentar opcions de prescripció cultural de manera atractiva i respectuosa. Han de conèixer els circuits de derivació cap a programes de prescripció social i cultural, i fer el seguiment i coordinar-se amb professionals de la cultura.
Coneixement dels recursos culturals comunitaris
Han de conèixer els equipaments i programes culturals disponibles al territori —museus, biblioteques, teatres, centres cívics, associacions culturals— i les intervencions de salut creativa que ofereixen. Cal que comprenguin el funcionament de les xarxes de salut comunitària i dels actius de salut existents, per poder integrar les intervencions dins d'un plantejament comunitari més ampli.
Habilitats de cocreació i col·laboració interdisciplinària
Han de ser capaços de col·laborar en equips formats per professionals de diferents àmbits, aportar l'expertesa sanitària sense subordinar ni instrumentalitzar el sector cultural. És imprescindible que tinguin habilitats per comunicar-se eficaçment amb artistes i gestors culturals, evitant el llenguatge excessivament tècnic. És essencial que siguin conscients de la tendència del sector sanitari a subordinar el sector cultural, i que es comprometin amb el manteniment de relacions d'igualtat basades en el reconeixement del valor intrínsec de les arts.
Integració de les arts en la pràctica assistencial
Els equips professionals sanitaris han de comprendre com les arts poden contribuir a humanitzar els espais i les pràctiques sanitàries. Cal que tinguin la capacitat de defensar i promoure la integració de la dimensió cultural en la missió del centre sanitari. Han de ser capaços de participar en l'avaluació de les intervencions de salut creativa, recollint dades sobre els resultats de salut i col·laborant amb el personal investigador.
Incorporació de les disciplines artístiques en la formació
El teatre s'ha utilitzat amb èxit per la seva capacitat de posar-se en la pell d'altri, especialment en situacions com ara el final de la vida. La improvisació és útil per desenvolupar habilitats de comunicació en metges, com l'espontaneïtat, l'adaptabilitat i l'escolta. Nombroses escoles de medicina utilitzen les arts visuals per a la formació de metges, amb tècniques com l'estratègia de pensament visual (Visual Thinking Strategy, VTS), que millora l'observació profunda i el pensament crític. Els programes de medicina narrativa se centren en l'atenció als malalts mitjançant històries, fomentant la creativitat i millorant l'atenció mitjançant la reflexió i la compassió.
Coneixements, competències i habilitats per als professionals de la cultura
Els artistes i gestors culturals que vulguin treballar en l'àmbit de la salut creativa necessiten coneixements i competències que els permetin col·laborar eficaçment amb el sector sanitari i social.
| Àmbit competencial | Continguts bàsics |
|---|---|
| Ètica i seguretat | Principis ètics, protocols de salvaguarda i protecció de dades. |
| Sistema sanitari i social | Organització dels serveis, determinants socials de salut i prescripció social. |
| Mediació i cocreació | Processos participatius, comunicació amb sanitaris i grups heterogenis. |
| Evidència científica | Accés a la literatura científica, documentació i avaluació. |
| Competències transversals | Equips interdisciplinaris, flexibilitat, autocures i formació continuada. |
Formació en ètica i seguretat
Han de comprendre els principis ètics que regeixen la intervenció amb persones en contextos de salut molt diversos, incloent codis deontològics i la capacitat de prendre decisions ètiques en situacions complexes. Cal formació en protocols de salvaguarda per treballar amb col·lectius vulnerables. És igualment determinant comprendre el marc legal sobre protecció de dades personals en el context sanitari.
Coneixement del sistema sanitari i social
Han de comprendre l'organització dels serveis sanitaris —atenció primària, hospitalària, sociosanitària—, els seus circuits, protocols i cultures professionals. Han de conèixer els factors socials, econòmics i ambientals que influeixen en la salut de les persones i les comunitats. També han de comprendre el funcionament dels programes de prescripció social i els circuits de derivació.
Habilitats de mediació i cocreació
Han de ser capaços de dissenyar i facilitar processos creatius participatius adaptats a les necessitats i capacitats de les persones participants. Cal que tinguin habilitats per comunicar-se eficaçment amb professionals de la salut, formulant propostes en termes d'objectius i resultats mesurables. Han de saber gestionar grups heterogenis, adaptar-se a situacions imprevistes i crear espais segurs on les persones se sentin còmodes per participar.
Accés a les evidències i documentació de la pràctica
Han de ser capaços d'accedir a la literatura científica sobre arts i salut, identificar els principals tipus d'estudis i fer-ne una lectura informada. Més enllà del consum de l'evidència, cal que desenvolupin l'hàbit de documentar la pròpia pràctica amb rigor: recollir sistemàticament les dades dels processos, contribuir a l'avaluació compartida amb els equips sanitaris i, en la mesura del possible, alimentar amb casos i experiències les línies de recerca obertes. La disposició a avaluar la pròpia feina és tan rellevant com la capacitat de llegir la dels altres.
Competències transversals
Han de ser capaços de col·laborar en equips interdisciplinaris aportant l'expertesa artística sense subordinar-la ni imposar-la. Convé una actitud oberta per adaptar les pràctiques artístiques a contextos i públics diferents dels habituals. Han de ser conscients dels riscos de fatiga per compassió o esgotament emocional, i han de desenvolupar estratègies d'autocura. Finalment, han de comprometre's amb la formació continuada.
Coneixements i competències per al personal investigador
El personal investigador i els equips acadèmics han d'aprendre a treballar en la intersecció entre disciplines, desenvolupar marcs d'avaluació adaptats a la complexitat del camp i garantir que els resultats de la recerca tinguin un impacte real en les polítiques i les pràctiques.
Metodologies de recerca interdisciplinàries
Han de ser capaços de dissenyar i executar estudis que integrin mètodes quantitatius, qualitatius i mixtos. Cal que coneguin i apliquin metodologies de recerca participativa basada en la comunitat, i que estiguin familiaritzats amb les metodologies de recerca basades en les arts, que utilitzen pràctiques artístiques com a eines d'indagació. Han de tenir la capacitat de dialogar amb personal investigador de tradicions epistemològiques diferents i saber mantenir l'exigència metodològica en àmbits d'intervenció complexos.
Desenvolupament de marcs d'avaluació híbrids
Han de ser capaços de construir marcs d'avaluació que integrin indicadors de salut, benestar, arts i impacte social. Cal que coneguin els instruments de mesura emprats arreu del món i que tinguin la capacitat de seleccionar o adaptar els més adequats per a cada context. Han de poder desenvolupar instruments que captin la qualitat de l'expressió creativa i la implicació dels participants. És essencial que sàpiguen dissenyar avaluacions que captin els processos, els mecanismes de canvi i els factors contextuals. També han de conèixer les metodologies d'avaluació econòmica —cost-efectivitat, cost-utilitat, retorn social de la inversió.
Transferència i generació d'impacte
Han de ser capaços de traduir els resultats de la recerca a llenguatges comprensibles per a diferents públics: professionals de la salut, artistes, gestors culturals, responsables polítics i ciutadania. Cal que coneguin els processos de presa de decisions polítiques i puguin dissenyar i impartir programes formatius per a professionals. És important que sàpiguen teixir xarxes de col·laboració entre personal investigador, professionals i institucions de diferents sectors i territoris. Han d'orientar la recerca cap a la generació d'impacte real en la salut i el benestar, més enllà de la producció acadèmica.
Competències transversals
Han de ser capaços de col·laborar en equips interdisciplinaris aportant l'expertesa metodològica sense imposar-la. Cal un coneixement aprofundit dels principis ètics que regeixen la recerca amb persones, especialment en contextos de vulnerabilitat. Han de tenir la capacitat d'autoavaluar la pròpia posició com a investigadors i els biaixos potencials. És irrenunciable la tolerància a l'ambigüitat i la capacitat de treballar en un camp emergent on moltes preguntes encara no tenen resposta. Han de mantenir una exigència de rigor metodològic i transparència en totes les fases de la recerca.
Proposta de full de ruta per als pròxims cinc anys
| Acció prioritària | Agent responsable | Indicador | Horitzó | Situació de partida |
|---|---|---|---|---|
| Conveni marc interministerial | Govern estatal | Conveni signat | 1–2 anys | Inexistent |
| Inventari estatal de recursos de salut creativa | Govern estatal + CC. AA. | Plataforma operativa | 1–2 anys | Sense cens centralitzat |
| Criteris de qualitat comuns | Govern estatal, experts | Document marc aprovat | 1–2 anys | Pendents de definició |
| Comitès interdepartamentals Salut-Cultura | Governs autonòmics | Constituïts en ≥10 CC. AA. | 2–4 anys | Experiències puntuals |
| Finançament plurianual | CC. AA., ens locals | Convenis ≥3 anys | 2–4 anys | Predomina la convocatòria anual |
| Mòduls de salut creativa a universitats | Universitats | Implantats en ≥5 universitats | 2–4 anys | Presència incipient |
| Campanya estatal + Dia de la Salut Creativa | Govern estatal, sector cultural | Campanya realitzada i Dia establert | 2–4 anys | Inexistent |
| Estudis de cost-efectivitat i longitudinals | Universitats, centres de recerca | ≥5 estudis publicats | 4–5 anys | Escassos |
| Prescripció cultural integrada a l'atenció primària | Govern estatal, CC. AA., centres de salut | Protocol implantat | 4–5 anys | Pilots autonòmics |
| Plataforma interuniversitària de recerca | Universitats, Govern estatal | ≥10 universitats | 4–5 anys | Inexistent |
Cultura i salut per a unes comunitats amb més salut, equitat i justícia social
La integració sistemàtica de la salut creativa no és una despesa prescindible, sinó una inversió estratègica per continuar avançant cap a un estat del benestar sostenible centrat en les necessitats de la ciutadania. És una aposta per la resiliència del nostre sistema sanitari i la cohesió de les comunitats. En un context de reptes majúsculs com ara l'envelliment, l'augment de les malalties cròniques i les dificultats associades a la salut mental, la cultura ens ofereix eines per humanitzar els sistemes de salut i benestar social, i per aprofitar els actius culturals per al bé comú.
El futur que imaginem
El camí traçat exigeix visió, voluntats polítiques i, sobretot, cooperació. En el futur que imaginem, una metgessa de primària prescriurà una visita a un museu, un infermer recomanarà l'assistència a un festival teatral, una dona gran amb Parkinson cantarà cada setmana al cor comunitari del seu municipi i una persona cuidadora formarà part d'un club de lectura patrocinat per la biblioteca local. Qui hagi de passar llargues estades a l'hospital, a més, hi trobarà espais on la creativitat de les arts contribuirà a la seva recuperació i tractament posterior.
Imaginem un futur en què la cultura no sigui un privilegi, sinó un dret; en què artistes, professionals de la salut, gestors culturals i ciutadania comparteixin un projecte comú al servei de comunitats més saludables, equitatives i humanament riques. Aquest futur no s'improvisa, sinó que es construeix, pas a pas. Per això impulsem aquest Llibre Blanc i el dediquem a tothom que té la voluntat i la capacitat de fer possible el canvi.
Els pròxims anys seran decisius per traduir aquestes propostes en decisions fermes. Convidem les administracions, les universitats, els professionals de la salut i de la cultura, i tota la ciutadania a ser protagonistes d'aquesta transformació.